L'empenta de les classes desafavorides dispara la lactància materna exclusiva a Espanya
L'Enquesta de Salut d'Espanya dibuixa un país en què només un 22,3% dels ciutadans presenta una dieta d'alta qualitat
I a més: No és només la mediterrània: la dieta que protegeix el cervell fins i tot amb l'alzheimer ja en marxa
La lactància materna es consolida a Espanya com una pràctica en auge, aconseguint difuminar les bretxes socials, encara que els hàbits alimentaris generals de la població, especialment en la infància, continuen encenent les alarmes de salut pública. Així ho revela la darrera Enquesta de Salut d'Espanya (ESdE 2023), que dibuixa un país on la qualitat de la dieta retrocedeix.
El gran èxit sanitari de les darreres dècades el protagonitza la lactància. Segons l'informe elaborat pel Ministeri de Sanitat i l'Institut Nacional d'Estadística, la lactància materna als sis mesos de vida ha augmentat més d'un 70 per cent des de 2006, passant del 38,8 per cent al 66,3 per cent el 2023. A més, la modalitat exclusiva pràcticament s'ha duplicat, arribant al 47 per cent. Aquest avenç ha estat especialment intens a les classes socials menys afavorides, on la taxa als tres mesos ha saltat del 40,4 per cent el 2006 al 66,9 per cent el 2023, eliminant pràcticament les desigualtats socials en aquesta etapa.
A més, encara que les mares nascudes a Espanya inicien més la lactància materna, són les dones nascudes a l'estranger les que aconsegueixen sostenir-la millor als sis mesos (un 53,4 per cent d'exclusivitat davant el 46,6 per cent de les espanyoles).
Dieta de qualitat a Espanya
D'altra banda, només el 22,3 per cent dels residents a Espanya d'un any o més presenta una dieta d'alta qualitat. De fet, després d'una lleu millora durant la pandèmia (2020), la qualitat dietètica ha tornat a desplomar-se el 2023. Únicament el 9,7 per cent de la població compleix amb la recomanació de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) de consumir cinc racions diàries de fruites i verdures.
A això s'hi suma l'alt consum de productes no recomanats: un 15,7 per cent dels homes i un 15 per cent de les dones confessen consumir dolços diàriament. El codi postal també determina el plat. L'estudi constata una profunda fractura territorial: mentre Ceuta, Castella i Lleó i la Comunitat de Madrid presenten els nivells més alts d'adherència a una dieta d'alta qualitat, regions com Extremadura, la Comunitat Valenciana, Melilla i Andalusia registren els pitjors índexs del país.
En l'àmbit infantil, Sanitat celebra que el percentatge de menors que no esmorzen o només prenen líquids s'ha reduït gairebé a la meitat des de 2006 (baixant al 10 per cent). A més, encara que només un 2 per cent dels menors d'1 a 14 anys segueix una dieta especial, els motius revelen un alarmant biaix de gènere. Mentre que gairebé el 78 per cent dels nens que fan dieta ho fan per un problema mèdic o malaltia, el 25,9 per cent de les nenes que segueixen un règim ho fan per motius de "control de pes", davant només el 7,2 per cent dels nois. Una dada que, segons els experts, evidencia la interiorització de les pressions sobre la imatge corporal des d'edats molt primerenques.
L'edat en l'alimentació
La qualitat de la dieta també millora amb l'edat. Entre els 15 i els 24 anys, únicament l'11,1 per cent dels homes i el 13,6 per cent de les dones assoleix una puntuació elevada a l'índex, davant el 30,4 per cent i el 35,1 per cent, respectivament, entre les persones de 65 i més anys.
L'anàlisi històrica mostra un descens de la qualitat de la dieta entre 2020 i 2023. En la població de 15 i més anys, el percentatge de dones amb una dieta d'alta qualitat ha passat del 35,4 per cent al 26,8 per cent, mentre que entre els homes ha baixat del 27,3 per cent al 19,5 per cent.
Cal destacar que el monogràfic sobre Alimentació forma part de la sèrie d'informes de l'Enquesta de Salut d'Espanya 2023, desenvolupada conjuntament pel Ministeri de Sanitat i l'INE. L'enquesta es va realitzar entre agost de 2023 i agost de 2024, amb un total de 24.673 entrevistes a població resident a Espanya, de les quals 21.032 corresponien a persones de 15 i més anys i 3.641 a menors.
