No és només la mediterrània: la dieta que protegeix el cervell fins i tot amb l'alzheimer ja en marxa
Un estudi publicat a la revista JAMA Network Open detalla com aquest tipus d'alimentació redueix un 29% el risc de demència i guanya gairebé un any d'autonomia cognitiva a pacients biològicament exposats
La proteïna que controla quanta greix mengem: falla més en les dones i resisteix pitjor al fàrmac contra l'obesitat
Que una alimentació saludable protegeix el cervell no és cap novetat. Nombrosos estudis fa anys que vinculen la dieta mediterrània i altres patrons sans amb un menor deteriorament cognitiu. Tanmateix, una de les preguntes més plantejades i alhora més incòmodes té a veure amb l'alzheimer. Serveix d'alguna cosa cuidar la dieta quan el cervell ja ha començat a acumular la patologia pròpia de l'alzheimer?
Dit d'una altra manera, pot el menjar frenar o endarrerir la demència en qui ja està biològicament en risc, o a partir d'aquí el destí està escrit? En aquest sentit, un estudi publicat a la revista JAMA Network Open, liderat per investigadors de l'Institut Karolinska d'Estocolm, aporta una resposta esperançadora i alhora sorprenent.
Després de seguir durant 15 anys a 1.865 adults majors de 60 anys sense demència, el treball conclou que una major qualitat de la dieta s'associa a un menor risc de desenvolupar-la i que aquest efecte protector es manté fins i tot en les persones amb nivells elevats dels biomarcadors que anticipen la malaltia. El matís clau: en aquest grup de major risc, el patró alimentari que es mostra més útil és el de menor potencial inflamatori.
Un seguiment de 15 anys i tres dietes a examen
La investigació es basa en la cohort poblacional sueca SNAC-K, que va reclutar els participants entre 2001 i 2004 i els va examinar de manera repetida fins a finals de la dècada passada. Al llarg del seguiment —de 8,4 anys de mitjana—, 240 persones van desenvolupar demència. La particularitat d'aquest estudi és que va creuar dos tipus d'informació.
D'una banda, l'adherència de cada participant a tres patrons dietètics saludables:
- La dieta mediterrània (en la seva versió AMED).
- L'Índex d'Alimentació Saludable Alternatiu (AHEI)
- Un índex que mesura el caràcter antiinflamatori de la dieta (rEDII).
D'altra banda, els nivells en sang de tres biomarcadors que permeten estimar el risc neurobiològic:
- La proteïna p-tau217, marcador específic de la patologia d'alzheimer.
- Dos indicadors de dany neuronal i inflamació (NFL i GFAP).
La dieta antiinflamatòria: la troballa diferencial
L'edat és un dels principals factors de risc de l'alzheimer.
Aquí hi ha el veritablement nou. Quan els investigadors van analitzar les persones amb biomarcadors elevats, és a dir, amb la maquinària de l'alzheimer ja en marxa, van comprovar que la dieta seguia marcant la diferència, però no totes per igual. El patró que va mostrar una associació protectora consistent en aquest grup va ser l'antiinflamatori.
Cada increment d'una unitat estandarditzada en el seu seguiment es va relacionar amb reduccions del risc de demència del 29% en qui tenien la p-tau217 alta, del 21% en els NFL elevats i del 27% en els GFAP alts. La dieta mediterrània i l'índex d'alimentació saludable, en canvi, van mostrar el seu benefici sobretot entre les persones amb biomarcadors baixos, és a dir, amb menor càrrega biològica de la malaltia.
És un resultat coherent amb la hipòtesi de fons que manegen els autors: la inflamació crònica seria una de les vies per les quals la dieta influeix en la neurodegeneració, de manera que reduir el component proinflamatori del que mengem resultaria especialment rellevant quan la patologia ja és present.
D'altra banda i més enllà dels percentatges de risc, el treball tradueix el benefici en quelcom tan tangible com el temps. Entre els participants amb biomarcadors elevats, els qui seguien una dieta més antiinflamatòria "perdien" menys anys de vida lliures de demència. En el cas de la p-tau217, la diferència va rondar els deu mesos (0,89 anys) a favor dels qui menjaven millor, un marge gens menyspreable en una malaltia que es mesura en la capacitat de mantenir l'autonomia el màxim temps possible.
Els autors emmarquen les seves conclusions en una idea que la ciència ve consolidant: l'acumulació de patologia d'alzheimer és necessària perquè aparegui la demència, però no sempre suficient perquè es manifesti clínicament. Aquí és on entren els factors modificables com la dieta, capaços d'endarrerir l'aparició dels símptomes fins i tot quan el terreny biològic ja és propici.
![Farmacia comunitaria.](["https:\/\/s1.redaccionmedica.com\/k\/imgp\/cms\/sanitaria2000\/100574.jpg?p=w:320\/h:240&h=uljZ4aMX"])
Què implica i quins límits té la investigació?
La principal lectura pràctica, segons els investigadors, és que les estratègies dietètiques de prevenció de la demència no haurien d'anar dirigides només a la població general, sinó també a les persones que ja presenten un risc elevat, cosa que reforça la idea d'establir una prevenció més especialitzada.
Tanmateix, convé llegir els resultats amb les precaucions que imposa el seu disseny. Es tracta d'un estudi observacional, que mostra associacions i no relacions de causa-efecte, i amb limitacions que els mateixos autors reconeixen.
Així, la dieta es va mesurar mitjançant qüestionaris autodeclarats i la mostra estava composta per persones grans d'una zona urbana d'Estocolm, amb un nivell educatiu i socioeconòmic relativament alt, cosa que limita l'extrapolació a poblacions més diverses. Caldran nous treballs per confirmar les troballes i per identificar quins aliments i nutrients concrets hi ha darrere del benefici observat.
