Davant de les conductes de risc en diabetis tipus 1, un estudi reclama incorporar Nutrició i Psicologia als equips mèdics
La investigació està liderada per la Universitat de Lleó, el Complex Assistencial de la ciutat i la societat científica Semergen
El projecte D1ANAS (DIAbetes mellitus type 1, Nutrition and Mental health, patient Associations) liderat per investigadors de la Universitat de Lleó (ULE) del grup GIIGAS (Interaccions GEN – Ambient – Salut) i amb suport del servei d'endocrinologia i nutrició del Complex Assistencial Universitari de Lleó (Caule) i la societat científica Semergen, ha revelat que el 31,7 per cent de les persones adultes amb diabetis tipus 1 (DM1) a Espanya presenta un risc elevat de conductes alimentàries alterades o de risc.
La investigació, que ha estat publicada a la revista científica internacional ‘Diabetes/Metabolism Research and Reviews’, va analitzar la relació entre la gestió diària de la diabetis, el benestar psicològic i els hàbits de vida en una mostra de 451 persones de més de 16 anys de diverses comunitats autònomes.
El projecte ‘D1ANAS’ ha estat impulsat per María Antequera i María Ballesteros, metgesses especialistes en endocrinologia del CAULE, juntament amb Vicente Martín Sánchez, catedràtic de salut pública de la ULE, i Lorena Botella Juan i Antonio José Molina, investigadors del grup GIIGAS de la ULE. A més, l'equip investigador està constituït per Ana Segura i Rafael Micó, de la societat científica Semergen.
Diferències per sexes i restricció intencionada d'insulina
L'estudi ha identificat una prevalença significativament superior en dones en comparació amb els homes (35,4 per cent enfront de 14,8 per cent). No obstant això, els autors emfasitzen que la xifra observada en homes mostra que aquestes alteracions no són exclusives del sexe femení i poden estar actualment infradiagnosticades en la pràctica clínica habitual.
Una de les troballes més preocupants és que el 36,6 per cent dels participants va declarar haver reduït o omès dosis d'insulina intencionadament amb la finalitat de controlar el seu pes o compensar la ingesta alimentària. Aquesta conducta, específica del context de la diabetis tipus 1, i coneguda com ‘diabulímia’ suposa un greu risc per a la salut en incrementar la inestabilitat glucèmica i les complicacions a llarg termini.
Factors de risc: nutrició, descans i control glucèmic
Mitjançant models d'anàlisi multivariant, l'equip investigador va identificar diversos factors associats de manera independent amb un major risc de desenvolupar conductes alimentàries alterades:
- Control metabòlic i IMC: Es va observar una associació directa entre puntuacions més elevades en el qüestionari de risc i nivells més alts de hemoglobina glicosilada i un índex de massa corporal més gran.
- Qualitat de l'alimentació: Una pitjor qualitat de la dieta es va associar amb un major risc de conductes alimentàries alterades.
- Salut percebuda i qualitat del son: La percepció d'una pitjor salut general i d'un son deficient també es van associar a un nivell més alt de malestar i conductes de risc.
Enfocament centrat en els pacients
Una de les grans innovacions del Projecte D1ANAS és que ha estat dissenyat integrant els principis de participació ciutadana i de pacients (Patient and Public Involvement, PPI).
A l'apartat de conclusions, els autors de l'estudi apunten que “l'exigència constant del control glucèmic, el recompte d'hidrats de carboni i l'atenció permanent al pes corporal generen una càrrega psicològica considerable”. A més, insisteixen que els resultats demostren que aquestes conductes “no són fets aïllats, sinó un problema clínic prevalent que requereix la detecció precoç mitjançant eines validades”.
Tots aquests fets confirmen que és imprescindible continuar treballant en aquesta línia i adaptar les ‘guies d'atenció clínica’ per implementar cribratges rutinaris capaços d'avaluar el risc de conductes alimentàries alterades mitjançant qüestionaris específics en les revisions d'endocrinologia i educació diabetològica.
També s'apunta que s'ha de comptar amb equips multidisciplinaris, per consolidar unitats d'atenció que incorporin atenció primària, endocrinologia, nutrició i psicologia.
Finalment, es recomana apostar per pautes d'educació nutricional flexibles, que promoguin intervencions dietètiques sense rigidesa extrema, que evitin augmentar l'obsessió pel menjar o el pes.
