La dieta de la longevitat: vegetals, peix i la dosi justa de metionina
Un estudi revela com controlar un sol aminoàcid allarga la vida i protegeix el múscul
La proteïna ha estat i continua sent un dels principals nutrients per mantenir la massa muscular i envellir amb més força. Tanmateix, un nou estudi ha descobert que la clau per viure més anys amb una bona salut no es troba en la quantitat que se'n consumeix, sinó en el tipus de proteïna i, sobretot, en els aminoàcids que la componen. D'aquesta manera, la metionina, un aminoàcid present de manera abundant en la carn, els ous i els làctics, s'ha convertit en el centre d'atenció d'aquesta investigació, ja que conèixer-ne la dosi exacta podria ser determinant per a la longevitat de les persones.
L'estudi, publicat a la revista Cell Metabolism i liderat per l'equip de la Universitat del Sud de Califòrnia (USC) que dirigeix Valter Longo, ha combinat experiments en ratolins amb l'anàlisi de dades de salut de més de 200.000 persones, en col·laboració amb les universitats de Toronto i Harvard. Això ha donat lloc a una proposta dietètica o ‘dieta de la longevitat’ que paral·lelament encaixa amb el que es coneix com a ‘zones blaves’. Aquesta definició fa referència a les regions del planeta amb un gran nombre de persones centenàries.
Més informació
Exercici i longevitat: les dates del MIR 2026 que has d'apuntar: admissió, notes i adjudicació
D'aquesta manera, per a la seva realització, l'equip d'investigació va sotmetre un grup de ratolins de 20 mesos (una edat avançada per a aquest animal) a diferents patrons d'alimentació i dietes. Així, es va establir una dieta occidental rica en greixos i sucres, una dieta cetogènica baixa en hidrats de carboni, una alimentació inspirada en la dieta mediterrània i en la tradicional d'Okinawa suplementada amb metionina, i cicles periòdics d'una dieta que imita el dejuni.
D'entre tots aquests tipus, el que va obtenir millors resultats va ser el que els investigadors van batejar com a dieta de longevitat o LDMM. Aquest tipus d'alimentació consisteix en una dieta baixa en proteïnes, basada principalment en aliments vegetals i peix, i amb una quantitat reduïda però suficient de l'aminoàcid essencial metionina. Així, els ratolins alimentats amb aquest patró van presentar una major esperança de vida, menor acumulació de greix corporal i menys signes de fragilitat, mantenint al mateix temps la seva massa muscular.
La metionina en la dieta de la longevitat
Igualment, una de les troballes més sorprenents va ser que aquests animals podien ingerir tantes calories com la resta dels grups i, tot i així, perdre greix sense comprometre el múscul, sempre que els nivells de metionina es mantinguessin baixos però suficients.
“Esperàvem que les diferents dietes produïssin resultats diferents, però el que realment ens va impressionar va ser com la modulació d'un sol aminoàcid, la metionina, en la dieta per a la longevitat podia generar canvis metabòlics tan dràstics”, assenyala Maura Fanti, investigadora associada de USC Leonard Davis i primera autora del nou estudi. Ella mateixa detalla que aquesta troballa suggereix que la composició dels aminoàcids, i no només la quantitat total de proteïnes, podria ser el veritable objectiu de futures intervencions metabòliques.
Un plat d'amanida.
En aquest sentit, l'estudi no proposa eliminar aquest aminoàcid de les dietes, sinó trobar l'equilibri en l'alimentació. De fet, la investigació revela com una ingesta insuficient de metionina va provocar fragilitat, mentre que un excés va anul·lar completament els beneficis de la dieta, que en el seu disseny s'inspirava en patrons alimentaris de poblacions longeves, com la dieta tradicional italiana i la d'Okinawa.
Però això no és tot, ja que també es van trobar diversos biomarcadors d'una millor salut cardiometabòlica en els ratolins alimentats amb la LDMM. Això incloïa una major quantitat de molècules de senyalització que influeixen en el metabolisme i l'envelliment, com el GLP-1. Aquest és el mateix receptor en què es basen els nous fàrmacs per aprimar.
El que revelen les dades en humans
Els resultats en els humans van ser igual de rellevants que les conclusions aconseguides en els ratolins. L'equip va trobar que aquells que consumien els nivells més alts de proteïna animal i, per tant, més quantitat de metionina i altres aminoàcids essencials, presentaven una major prevalença d'obesitat i el doble de risc de desenvolupar diabetis tipus 2, en comparació amb aquells que consumien poca o cap proteïna animal.
El més rellevant és que aquest resultat es va donar també en aquelles persones que tenien una menor ingesta calòrica i una alimentació més saludable. “Això desafia el dogma que la reducció de calories és necessària per perdre pes, però també ens indica que hem de comprendre clarament els mecanismes", assenyala Valter Longo. A més, l'investigador va arribar a la conclusió que “aquests resultats indiquen que la ingesta total de proteïnes pot ser menys important que la ingesta d'aminoàcids específics".
D'altra banda, i malgrat els prometedors resultats, cal contrastar-los directament amb persones abans de convertir-los en recomanacions generals. Per confirmar aquestes troballes, el següent pas que l'equip de Longo té previst fer és posar en marxa un assaig clínic controlat de la dieta LDMM en humans. L'objectiu és comprovar si els efectes observats en ratolins es reprodueixen també en la nostra espècie.
