El càncer s'obre al menú vegà però sense suport ferm als hospitals
Tres experts analitzen la possibilitat de compatibilitzar aquest tipus de dietes amb un tractament oncològic
La Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica (SEOM) ja va advertir que el nombre de casos de càncer diagnosticats a Espanya superarà els 300.000 el 2026. La malaltia es consolida així com un dels grans desafiaments per a la salut pública. Per això, el Sistema Nacional de Salut (SNS) treballa per reforçar la prevenció, impulsar el diagnòstic precoç i millorar els tractaments. L'objectiu últim és augmentar la supervivència dels pacients. Per aconseguir-ho, el sistema avança cap a una atenció multidisciplinària i personalitzada. Aquí entra en joc la Nutrició, que haurà de garantir una alimentació adequada a les necessitats de cada pacient, tenint en compte les seves característiques individuals. Això inclou patologies prèvies i malalties associades i també les seves pròpies preferències i conviccions alimentàries, com les dietes vegetarianes o veganes.
Juan José López, coordinador de l'àrea de nutrició de la Societat Espanyola d'Endocrinologia i Nutrició (SEEN), explica a Redacción Médica que, en l'estructura dels hospitals i dels serveis clínics, el metge especialista en Endocrinologia i Nutrició és l'encarregat de realitzar el diagnòstic nutricional i de dissenyar un tractament que pot combinar nutrició, sueroteràpia i medicació. Així, assegura que, a través del diagnòstic nutricional, “es pot aconseguir realitzar un tractament mèdic nutricional adequat a la situació de la persona i, a partir d'aquí, s'elaborarà una dieta adaptada i es plantejaran els suplements nutricionals necessaris”.
És compatible una dieta vegetariana amb un tractament oncològic?
L'especialista avança que, en principi, “la realització d'una dieta vegetariana o vegana no hauria d'estar en contraposició amb el tractament oncològic”. Tanmateix, matisa que la indicació professional és imprescindible per evitar possibles dèficits nutricionals. “Realitzem derivació precoç a Nutrició i controlem el pes i la massa muscular, sense esperar que hi hagi una pèrdua de pes important per intervenir. A més, en pacients vegans, la suplementació amb vitamina B12 ha d'estar sempre correctament assegurada”, afegeix.
“És necessari avaluar de manera específica aquests pacients per valorar si aquesta dieta és suficient per a la condició clínica. Si no ho és, existeixen mecanismes de modificació de la dieta mantenint les característiques veganes sempre que la seva patologia ho permeti”, assegura. És en aquest darrer punt, en la permissivitat del diagnòstic, on s'atura l'oncòloga mèdica de l'Hospital General Universitari Gregorio Marañón i secretària general de SEOM, María Alameda. Ella també assenyala a aquest periòdic que “una dieta vegana o vegetariana es pot mantenir durant molts tractaments oncològics, però ha d'estar ben planificada i adaptar-se a la situació clínica de cada pacient”. Tanmateix, hi ha ocasions en què això no és possible. “L'objectiu prioritari durant el tractament és evitar la desnutrició, la pèrdua de massa muscular i els dèficits nutricionals que puguin comprometre la tolerància al tractament”, insisteix.
Hi ha pacients que poden necessitar una adaptació temporal en l'alimentació, que pot passar o no per la suspensió de la dieta vegana o vegetariana. “Pot ser necessari augmentar l'aportació de proteïnes i calories, modificar les textures, reduir temporalment alguns aliments rics en fibra o fins i tot recórrer a suplements nutricionals”, matisa. Ambdós professionals coincideixen en la necessitat de realitzar sempre un diagnòstic nutricional. “El punt de partida ha de ser respectar les preferències del pacient, però sempre assegurant que la dieta cobreix les seves necessitats clíniques”, adverteix Alameda.
El dietista-nutricionista és el professional encarregat de transformar les indicacions mèdiques en un pla d'alimentació adaptat a les necessitats de cada pacient. María José Villanueva, dietista-nutricionista especialitzada en Oncologia, explica a Redacción Médica algunes de les recomanacions nutricionals més habituals per a aquests pacients. No obstant això, insisteix que cada cas s'ha d'avaluar de manera individual, ja que existeixen moltes variables a tenir en compte.
Quan la persona presenta una pèrdua important de gana, pèrdua de pes involuntària, desnutrició, sarcopènia, mucositis, diarrea persistent, vòmits, disfàgia, ha estat sotmesa a cirurgia digestiva o pateix malabsorció o una tolerància molt limitada a aliments vegetals bàsics -com llegums, fruits secs, cereals integrals o verdures crues, a causa del seu contingut en fibra i al volum de la ingesta-, una dieta vegana o vegetariana convencional, rica en fibra i de gran volum, pot ser insuficient o difícil de tolerar.
En aquests casos, en pacients vegans pot ser necessari reduir temporalment l'aportació de fibra i substituir els llegums sencers per aliments com hummus, tofu, tempeh, soja texturitzada fina, begudes de soja enriquides, iogurts vegetals amb alt contingut proteic o batuts elaborats amb proteïna vegetal. En el cas dels pacients vegetarians, a més, la dieta es pot reforçar amb ous, iogurt grec, formatge fresc, llet, quefir o altres làctics, sempre que hi hagi una bona tolerància. Si la ingesta continua sent insuficient, es pot valorar la prescripció de suplements nutricionals orals, adaptats a les preferències del pacient sempre que sigui possible i prioritzant la seguretat clínica. "Es disposa de suplements vegans, fórmules enterals veganes i aliments fortificats".
Així mateix, l'especialista adverteix que, en situacions d'immunosupressió o neutropènia, convé evitar aliments crus de més risc, brots germinats, productes no pasteuritzats o preparacions amb una conservació inadequada. En aquests casos, l'objectiu és optar per elaboracions més segures des del punt de vista microbiològic i que, a més, siguin més fàcils de tolerar.
Estan les cuines dels hospitals preparades per oferir dietes veganes a pacients oncològics?
En aquesta equació hi ha un actor clau: les cuines hospitalàries. En aquest cas, la preparació de l'alimentació ja no depèn del pacient o del seu entorn, sinó del mateix centre sanitari. Encara que no existeix una xifra oficial que indiqui quants hospitals espanyols ofereixen menús vegans a pacients oncològics ingressats, els tres especialistes consultats coincideixen que els complexos assistencials estan cada vegada més "sensibilitzats" amb les dietes veganes i vegetarianes.
"Habitualment, en el codi de dietes dels hospitals —el conjunt de menús adaptats a les diferents situacions patològiques— existeixen dietes veganes i ovolactovegetarianes que solen ajustar-se a distints processos de malaltia", explica l'endocrinòleg. No obstant això, l'especialista subratlla que aquestes dietes s'han de modificar en funció de les necessitats concretes de cada pacient. En la mateixa línia, l'oncòloga aposta per la prudència i reconeix que la disponibilitat d'aquestes opcions depèn en gran mesura de cada hospital. "En molts centres ja existeixen alternatives vegetarianes o veganes, però el repte en un pacient oncològic ingressat no és només respectar les seves preferències alimentàries, sinó garantir que la dieta cobreixi les seves necessitats des del punt de vista clínic", assenyala.
María José Villanueva, per la seva banda, és la més crítica amb la situació actual. La dietista-nutricionista insisteix que compatibilitzar una dieta vegana o vegetariana amb un tractament oncològic exigeix una estreta coordinació entre Oncologia, Dietètica-Nutrició, Infermeria i el servei de cuina per dissenyar un menú adequat. No obstant això, lamenta que "la realitat és que encara hi ha hospitals que no disposen de suficients opcions veganes terapèutiques quan el pacient té una ingesta molt baixa, presenta múltiples restriccions alimentàries o necessita nutrició enteral i no existeixen fórmules veganes adequades".
Davant aquest escenari, Villanueva defensa la importància de mantenir una conversa "transparent" i "respectuosa" amb el pacient. Això implica explicar el risc nutricional de la seva situació, les alternatives veganes que ja s'han intentat, les opcions disponibles i les conseqüències de no cobrir els requeriments nutricionals. A més, recorda que no es tracta simplement d'oferir un "menú vegà", sinó de prescriure una dieta terapèutica adaptada a cada situació clínica. Així, distingeix entre una dieta vegana basal per a pacients estables amb una ingesta adequada; una dieta vegana hiperproteica i hipercalòrica quan existeix pèrdua de pes; una dieta vegana triturada o de textura tova en casos de mucositis o disfàgia; una dieta vegana baixa en fibra o astringent quan hi ha diarrea; i una dieta vegana amb mesures reforçades de seguretat alimentària per a pacients immunodeprimits. "I aquí és on molts hospitals poden tenir limitacions: pot existir una dieta vegana basal, però no necessàriament totes les combinacions terapèutiques veganes", conclou.
