La sanitat andalusa busca els límits de la IA per solucionar problemes reals
María José Sánchez Pérez, directora d'Investigació, Innovació i Formació de la Conselleria de Sanitat d'Andalusia, explica la seva fulla de ruta per al seu àmbit de competència
“No es tracta només d'impulsar projectes. La investigació i la innovació tenen sentit quan arriben a la persona que ho necessiti. Vull que comprovem si respon o no a una necessitat real i després avaluem el seu impacte, la seva viabilitat i la seva capacitat per aportar valor”, ha explicat María José Sánchez Pérez, directora general d'Investigació, Innovació i Formació de la Conselleria de Presidència, Sanitat i Emergències de la Junta d'Andalusia durant la seva participació a les XXXIII Jornades Nacionals d'Innovació i Salut a Andalusia, organitzades per la Societat Espanyola d'Informàtica de la Salut.
Sánchez Pérez, que es va incorporar a la seva posició a l'agost d'aquest any, fa mesos que treballa en com treure el màxim profit a la IA: “Ens hem preguntat com pot ajudar-nos a identificar patrons, a facilitar processos i a donar suport a la feina dels professionals. Però també hem parlat sobre els seus límits, especialment de com garantim la transparència i qui manté la responsabilitat última de la decisió. Perquè una cosa que no podem perdre de vista és que no pot substituir la deliberació, el criteri professional ni la reflexió ètica”.
Andalusia compta amb una sòlida estructura d'investigació i innovació sanitària, amb un bon ecosistema d'R+D i cinc instituts d'investigació acreditats per l'Institut de Salut Carlos III. Però la clau continua sent que la innovació arribi a les persones. “Aquest és el motiu pel qual importa tant el camí que recorre una bona idea fins a convertir-se en una millora real per als pacients. Volem connectar investigació i innovació amb la pràctica assistencial, sense perdre de vista les necessitats del sistema ni les garanties que hem d'oferir”.
I en aquest acompanyament, Sánchez Pérez vol posar el focus en nodrir les idees que ataquin problemes per resoldre sense ofegar-les amb l'exigència de resultats a curt termini. “A una idea que neix no podem demanar-li els resultats que només podrà obtenir quan maduri. Hem de demanar-li que respongui a una necessitat real i que compti amb un pla seriós per poder generar evidència. L'exigència ha de créixer amb la maduresa de la iniciativa. No té sentit demanar el mateix a un projecte en fase d'investigació que a una solució que ja s'utilitzarà en un entorn assistencial real. Però quan ens apropem a la pràctica clínica necessitem evidència suficient, seguretat, protecció de dades i també sostenibilitat”.
Innovació per a necessitats reals
Com a exemple d'aquest esquema ha esmentat la feina de la Dra. Marina Álvarez Benito, del Servei de Radiodiagnòstic de l'Hospital Universitari Reina Sofia de Còrdova, i la seva participació en una investigació internacional sobre intel·ligència artificial aplicada a les mamografies. “Aquest estudi analitza la possibilitat d'estimar el risc de desenvolupar càncer de mama durant els cinc anys següents a partir d'una mamografia. No es tracta de detectar un tumor existent, sinó d'investigar si aquesta informació pot ajudar en el futur a personalitzar l'estratègia de detecció precoç en càncer de mama. Aquest és el tipus d'innovació que vull impulsar: la que neix de les necessitats reals, que connecta el coneixement clínic amb la capacitat tecnològica i que busca sempre millorar els resultats en salut”.
Pel que fa al model de governança entre Ministeri de Sanitat i CCAA, Sánchez Pérez ha estès la mà en tres àmbits: “Volem aportar la nostra experiència, compartir el que estem aprenent i participar activament en els debats que tenim per davant sobre intel·ligència artificial, governança de la dada i espai europeu de dades en salut. Són qüestions que van molt més enllà de la tecnologia: afecten com investiguem, com prenem decisions i com garantim que la informació sanitària s'utilitzi amb seguretat, amb responsabilitat i en benefici dels professionals i de la ciutadania”.
