"La meva filla no discuteix els casos amb altres MIR, sinó amb chatGPT"
Ignacio Fernández Lozano, president de la Societat Espanyola de Cardiologia, ha explicat la bretxa entre la teoria i la pràctica amb una ponència provocadora (i brillant) a les XXXIII Jornades Nacionals d'Innovació i Salut a Andalusia
“Fa 3 anys, quan la meva filla era R2 d'Immunologia, em va trucar per demanar-me diners perquè volia accedir a uns models d'IA. I jo, ho vaig pagar. Allà hi havia chatGPT, Notebook, openAI, tots… Així és com treballa un resident avui. La meva filla no discuteix els casos amb altres MIR: discuteix cada cas amb ChatGPT. Aquesta és la realitat actual”, ha explicat Ignacio Fernández Lozano, president de la Societat Espanyola de Cardiologia, durant les XXXIII Jornades Nacionals d'Innovació i Salut a Andalusia, organitzades per la Societat Espanyola d'Informàtica de la Salut.
El cardiòleg, que ha assenyalat que parlava a títol personal, ha desgranat com la realitat de la pràctica clínica xoca, a vegades de manera brutal, amb el procés de digitalització del Sistema Nacional de Salut. “Si van a presentar [en referència a l'Administració, la indústria tecnològica o fins i tot els mateixos metges] una proposta digital a un hospital, tingueu en compte que els especialistes joves us passaran per la dreta o fins i tot per sobre. Si la proposta no està connectada i integrada amb tota la informació perquè sigui accionable, no els interessarà”.
Els tres tsunamis que han arrasat la sanitat
Per a Fernández Lozano, els metges espanyols han patit tres tsunamis que han arrasat la seva pràctica clínica, malgrat els esforços del sistema per atenuar-ne l'aterratge: “El primer tsunami van ser les lleis de protecció de dades. Si anem a la pràctica clínica real, és pràcticament impossible que un metge faci una guàrdia complint fil per randa aquesta llei. En moltes ocasions no tenim temps per anonimitzar la informació que necessitem compartir amb altres professionals per fer la nostra feina. Això converteix els metges assistencials en delinqüents? Llavors confesso que ho sóc. Si la UCO revisés el meu telèfon probablement hi trobaria electros, informes… És molt complicat complir la llei i fer la nostra feina amb l'exigència de temps que vivim”.
El segon tsunami, per a l'especialista, és el desigual desenvolupament de la digitalització a Espanya. “Tenim un nivell de digitalització altíssim, però necessitem que ens proporcioni resultats en salut. I necessitem que estigui millor connectat perquè ara mateix conviuen diferents sistemes d'informació que no es comuniquen entre ells. Si tingués un pacient andalús en coma a les urgències d'un hospital de Castelló podria donar-se el cas que mai sabés que era al·lèrgic a la penicil·lina”. La informació sobre alertes sanitàries viu una situació anàloga. Fernández Lozano reconeix que l'Agència Espanyola del Medicament compta amb una web magnífica, “però encara necessitem avançar en què les dades siguin reals i en què puguem accedir-hi. En una situació d'una alerta crítica, en moltes ocasions és complicat per a nosaltres accedir a la informació de tots els pacients que estan afectats”
I en tercer lloc, el tsunami de la IA. Per a Fernández Lozano, una de les claus és poder aprofitar el coneixement dels professionals amb més experiència per pilotar l'aterratge real d'aquestes eines a la pràctica clínica. “Necessitem resultats en salut, dades connectades amb tota la informació que un metge requereix per fer la seva feina. En el meu cas, tota la informació rellevant dels pacients que atenc, amb la seva situació cardiològica. No podem reproduir el model d'illes desconnectades entre elles. Els metges més joves ho tenen claríssim”.
L'especialista ha posat l'exemple de pacients d'altres autonomies que arriben a la seva consulta. “Si el sistema de la seva comunitat no està connectat amb el meu, complicat. Però si agafés tota la seva informació, l'escaneigés i la pugés a una IA, aconseguiria un informe perfecte seguint el model que jo utilitzo. I si el pacient fos gallec i utilitzés un model més avançat, fins i tot li cantaria una muñeira. Si no connectem la IA amb els sistemes que utilitzem perquè el metge tingui accés a informació real i de resultats en salut, el seu valor serà limitat. Els metges més grans podrien conviure amb això, però les generacions més joves no. I un professional que vulgui fer la seva feina necessita eines per prendre millors decisions”.
