La IA promet transformar la sanitat europea, però persisteixen els dubtes sobre el seu ús segur
Un informe presentat a la Comissió de Salut Pública reflecteix que, tot i que la Intel·ligència Artificial pot impulsar grans avanços, existeixen dubtes sobre la responsabilitat dels seus errors i l'ús de dades privades
I a més: "Cal repensar l'ús de la IA des del punt de vista de la salut"
La Intel·ligència Artificial (IA) pot contribuir a detectar malalties, anticipar riscos i reduir la càrrega administrativa dels professionals sanitaris. Tanmateix, tal com ha reflectit un informe del Parlament Europeu, la seva implementació a la Unió Europea continua enfrontant diversos obstacles, com la claredat sobre qui ha d'assumir la responsabilitat quan aquesta eina ofereix resultats equivocats i dubtes legals sobre l'ús de les dades mèdiques necessàries perquè funcionin correctament.
Aquestes han estat les conclusions de l'estudi realitzat per Daniela Spajic, del Centre de Dret de les Tecnologies de la Informació i la Propietat Intel·lectual, que l'ha presentat davant la Comissió de Salut Pública del Parlament. El document subratlla que la implementació de la IA en entorns mèdics encara no té dades completes per saber fins a quin punt ja són eficients en la pràctica clínica i que els professionals no tenen clares les pautes per a quan i com utilitzar-la.
La IA suma un nou problema segons l'informe. Mentre que l'atribució de responsabilitats en el passat depenia de cada cas, actualment es plantegen noves preguntes sobre l'actuació d'un algoritme. Per això, a l'informe s'adverteix que la IA ha de ser pràcticament infal·lible per ser aplicada en el camp de la Medicina, perquè si no, pot arribar a comprometre la seguretat de l'atenció del pacient.
La qüestió no consisteix únicament a determinar si una eina ha comès un error, sinó també a establir com s'ha utilitzat, quin grau de confiança mereixia el seu resultat i quin paper ha tingut el professional sanitari en la decisió final. L'informe situa l'assignació de responsabilitats entre els aspectes que requereixen més claredat, tot i que no conclou que la IA estigui provocant per si mateixa un augment dels errors mèdics.
![Doctora utiliza su ordenador en la consulta.](["https:\/\/s1.redaccionmedica.com\/k\/imgp\/cms\/sanitaria2000\/151099.jpg?p=c:3104:1748:nowe:88:922\/w:1706\/h:960&h=UX3tGuIq"])
A aquest desafiament s'hi suma la dificultat d'avaluar quines aplicacions són prou fiables i estan validades per al seu ús clínic. El document assenyala que alguns sistemes poden oferir resultats inexactes i que els professionals necessiten criteris més clars per identificar quines eines són segures, legalment admissibles i adequades per incorporar-se als fluxos de treball assistencials.
Com passa amb altres usos de la IA, la manera més senzilla perquè aquesta aprengui i no cometi errors és rebre una gran quantitat de dades, ja sigui en forma d'imatges, radiografies o ressonàncies. El problema que detecta el document és que això és un desafiament a altres normes europees, com el Reglament General de Protecció de Dades, la Llei de Governança de Dades i el Reglament d'Intel·ligència Artificial.
Entre les seves recomanacions, el document proposa aclarir les incerteses jurídiques que afecten l'ús de dades sanitàries, facilitar l'aplicació pràctica de la normativa europea i reduir les càrregues administratives que afronten els qui gestionen i comparteixen informació. També planteja reforçar les garanties legals, organitzatives i tècniques per protegir la privacitat i la seguretat.
