La depressió eleva un 81% la mortalitat per qualsevol causa i un 101% per malaltia cardiovascular
Aquesta és la conclusió d'un estudi liderat per investigadors de la Universitat Autònoma de Madrid que van monitorar 4.753 persones amb depressió durant 10 anys
Les persones amb depressió tenen més risc de mortalitat per qualsevol causa (un 81% més), però particularment per malaltia cardiovascular (fins a un 101% més). Aquesta és la principal conclusió d'un estudi d'investigadors de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), el Parc Sanitari Sant Joan de Déu i l'àrea de Salut Mental del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa (CIBERSAM).
Aquest treball, publicat a Archives of Public Health, va realitzar un seguiment de 4.753 persones no institucionalitzades al nostre país durant 10 anys, entre 2011 i 2022. Durant aquest temps, 645 participants van morir i l'equip investigador va emprar les seves dades de salut per comparar-les amb la resta dels pacients a estudi.
Redacción Médica ha parlat amb Jesús Godino i Marta Miret, autor principal i autora de correspondència del treball, ambdós de la Universitat Autònoma de Madrid.
L'estudi relaciona la depressió amb una major mortalitat total i cardiovascular en la cohort espanyola Edat amb Salut. Què aporta respecte al que ja sabíem i quin és el missatge principal que hauria de retenir un metge que no sigui especialista en salut mental?
El nostre estudi aporta evidència obtinguda en una mostra representativa de la població espanyola seguida durant una dècada. El principal missatge és que la depressió no és només un problema de salut mental: s'associa també amb un major risc de mortalitat, especialment cardiovascular. Per això, els professionals sanitaris haurien de valorar conjuntament la salut mental i la salut física i promoure hàbits de vida saludables, com la pràctica regular d'activitat física, en persones amb depressió, ja que no només contribueixen a millorar la salut mental i física, sinó que també redueixen el risc de mortalitat.
El resultat més cridaner és un HR d'1,81 per a mortalitat total i un sHR de 2,01 per a mortalitat cardiovascular. Com traduir aquestes xifres a un risc comprensible per al pacient, sense confondre-les amb probabilitats absolutes ni amb una relació causal? Què canvia al tenir en compte que morir per una altra causa impedeix que es produeixi una mort cardiovascular?
El coeficient de risc no s'ha de confondre amb probabilitat absoluta. Per exemple, respecte a l'HR de mortalitat total, si una persona amb les mateixes característiques en totes les variables incloses (edat, sexe, consum, etc.) no té depressió i el seu risc de mortalitat és del 10%, si té depressió el risc és 1,81 més gran, és a dir, que el seu risc seria del 18%.
Els riscos depenen de molts factors i en aquest cas i en la nostra mostra es pot observar com aquells amb depressió veuen augmentat el seu risc (no la seva probabilitat), però sense que aquest sigui causa directa, ja que pot deure's a altres factors no controlats a l'estudi (gravetat, tractament, etc.). La depressió és un indicador de risc no una causa de risc (almenys fins on hem pogut controlar en no ser un estudi de control).
En incloure un model de riscos competitius, les persones que moren per altres causes tenien un risc previ de morir per mortalitat cardiovascular, però en morir per altres causes aquest risc ja no s'ha complert (encara que abans de la mort sí que hi era). Simplificant-ho molt: una persona viva està en risc de morir tant per la causa cardiovascular com per altres causes, en morir per una altra causa aquest risc mostra que era superior i s'acumula la seva incidència, per tant, ja no s'assumeix que podia morir d'un infart ja que el seu risc de mortalitat cardiovascular ha perdut contra el risc de la mortalitat per altres causes. D'aquesta manera s'obté una probabilitat més real del risc de patir una mort cardiovascular en presència d'altres possibles causes que han ocorregut a altres subjectes amb condicions similars.
La cohort parteix d'una mostra representativa d'adults espanyols reclutada el 2011-2012, amb seguiment fins al 2022. Fins on podem traslladar els resultats als pacients que atén avui el SNS i en quins perfils seria especialment important comprovar si l'associació es manté?
La cohort és representativa de la població adulta espanyola, la mostra ha estat avaluada novament el 2025 i seguim treballant en analitzar les dades més recents. Seria important analitzar especialment persones amb depressió greu o recurrent, i malaltia cardiovascular prèvia.
El treball proposa abordar la depressió juntament amb els hàbits de vida i la salut física. Què hauria de canviar de manera concreta en la coordinació entre Atenció Primària, salut mental i cardiologia? Quines intervencions tenen evidència de reduir mortalitat i quines serien encara una hipòtesi que aquest estudi no permet confirmar?
Seria necessària una atenció més integrada entre Atenció Primària, salut mental i altres especialitats. Els pacients amb depressió haurien de rebre també una avaluació sistemàtica de factors de risc cardiovascular i s'hauria de treballar més en activitats de promoció de la salut física i mental.
Només hi va haver 13 morts cardiovasculars entre els participants amb depressió; a més, va faltar informació sobre la causa d'una part de les defuncions i no es van controlar la gravetat de la depressió ni factors com la soledat. Com condiciona això la solidesa del resultat cardiovascular i l'absència d'una associació significativa amb altres causes de mort? Quin estudi caldria per aclarir aquests dubtes?
La principal limitació és el reduït nombre de morts cardiovasculars entre les persones amb depressió, la qual cosa redueix la precisió de les estimacions. A més, no vam incloure en les anàlisis informació sobre factors com la gravetat de la depressió, la soledat o el suport social, que podrien influir en els resultats. Per això, les troballes s'han d'interpretar amb cautela. Són necessaris estudis més amplis, amb més esdeveniments cardiovasculars i mesures més detallades de la depressió i altres factors psicosocials per confirmar-los.
