De què estan parlant els oncòlegs de tot Europa aquest cap de setmana a Madrid?
Dos grans blocs centraran els debats: l'investigador (conjugats anticòs-fàrmac i biespecífics, vacunes ARNm i tractaments no farmacològics) i el de posicionament (IA i humanització)
Madrid acull aquest cap de setmana més de 40.000 oncòlegs que han assistit al Congrés de la Societat Europea d'Oncologia Mèdica. Els líders europeus de l'especialitat s'han donat cita al seu Congrés ESMO 2026 per posar-se al dia dels darrers descobriments i plantejar els debats que afecten la pràctica clínica de l'especialitat i la seva relació amb els pacients.
Dins l'àmbit purament investigador, les vacunes d'ARNm i els avenços en conjugats anticòs-fàrmac i biespecífics, així com els tractaments no farmacològics, tenen un pes significatiu dins el programa. D'altra banda, l'especialitat no vol restar aliena al tsunami de la IA i ha plantejat diferents debats i una conferència magistral. A més, també es discutirà com humanitzar l'atenció en l'oncologia mèdica.
Investigació: quina conversa dominarà els cafès?
Fabrice André, president d'ESMO, ha esbossat els vuit reptes que estan cridats a modelar el futur de l'oncologia durant el seu discurs inaugural, tot i que ha anunciat que “hi ha altres quatre marcs en desenvolupament, previstos per als propers 6-12 mesos”. Els vuit que ja estan llestos són:
1. ESCAT v2: Accionabilitat clínica de les dianes moleculars
2. ETAC-S: Classificació i cribratge agnòstics al tumor
3. Recomanacions sobre NGS: Perfilat molecular en oncologia
4. EBAI: Biomarcadors basats en IA en oncologia
5. ELCAP: Grans models de llenguatge en la pràctica clínica
6. EnLIST: Línies de tractament sistèmic
7. ESMO-GROW: Comunicació d'evidència en vida real
8. ESMO-MCBS v2: Magnitud del benefici clínic
Però pel que fa a aquesta edició del congrés, i més enllà de la presentació de resultats dels diferents assaigs, els copresidents del comitè científic del congrés, Yelena Janjigian i James Larkin, han avançat les converses que triomfaran als coffee-breaks.
Janjigian, del Memorial Sloan Kettering Cancer Center de Nova York, ha mostrat el seu interès pel debat sobre els conjugats anticòs-fàrmac (ADC) i els biespecífics. “Els ADC ofereixen una forma nova de portar la quimioteràpia al teixit tumoral, preservant el pacient sa mentre s'ataca el càncer. Veurem no només projectes de descobriment, sinó dades de fase 3 aleatoritzades que mostren que la supervivència millora amb aquests fàrmacs nous. Això prepararà la següent fase d'estudis de combinació d'ADC amb agents nous, immunoteràpies i biespecífics. Els biespecífics han entrat amb molta força en l'oncologia de tumors sòlids i es presentaran dades potencialment transformadores. Hem prioritzat estudis que estimulin la següent fase d'investigació i mostrin dades potencialment estimulants per a teràpies combinades i per al disseny futur de grans estudis de fase 3. Això és el que els oncòlegs veuran: teràpies combinades, biespecífics, ADC per a dianes de superfície noves, noves càrregues útils… molta informació!”.
Larkin, del The Royal Marsden Hospital de Londres, ha posat el focus en les vacunes ARNm. “Tenim una sessió dedicada, «El que els oncòlegs han de saber sobre les vacunes d'ARNm», el teló de fons de la qual és l'assaig INTerpath-001. Més enllà d'aquest assaig, es tracta d'una tecnologia que va ser transformadora durant la COVID i que ara apliquem al tractament del càncer en estadi precoç i a la reducció del risc de recaiguda. Aquest tipus d'enfocament hauria de ser aplicable a un altre tipus de tumors perquè hem d'explorar altres tipus de càncer, com els anomenats tumors freds”.
En aquesta mirada al futur per estendre'n l'ús, Larkin ha volgut moderar l'entusiasme: “Primer vegem les dades. I segon, no hem d'assumir res i tot s'ha de provar bé en assaigs aleatoritzats. Però sí que vull dir que no s'aplica només al melanoma: en els darrers anys hem vist molt de creixement del tractament neoadjuvant amb inhibidors de punt de control en molts tipus de tumor. De fet, el primer assaig aleatoritzat d'inhibició de punt de control neoadjuvant es va presentar a l'ESMO 2022 a París, fa quatre anys. Per a mi, una gran pregunta amb la vacuna d'ARNm és com integrar-la en el que sabem de tractament adjuvant i neoadjuvant, i l'única manera de saber-ho és fer els assaigs adequats”.
Més enllà dels tractaments farmacològics, Larkin també s'ha mostrat interessat pel nou camp d'actuació: “A la meva consulta, gairebé tots els pacients em pregunten: «Què puc fer jo per ajudar en aquesta situació?». Pot ser la dieta, l'exercici, qualsevol cosa. És molt important per als pacients i hi ha molta informació per aquí. Em plau dir que tenim diversos assaigs aleatoritzats que presenten resultats: alguns sobre dieta o suplements dietètics, altres sobre el paper de la IA i altres que intenten entendre i validar el paper dels dispositius portàtils (wearables), que gairebé tothom porta, i en quin punt estem per integrar-los en el que fem per ajudar els pacients”.
La IA i l'oncologia humanitzada
Per a Janjigian, el debat sobre la IA és crític. “La comunitat científica ha de ser conscient dels reptes, com la privacitat, però també de tot el que podem fer amb ella per accelerar i ampliar la recerca, portar fàrmacs nous a la clínica més ràpid, descobrir teràpies noves i entendre la biologia. Nikolaus Schultz, investigador del Memorial Sloan Kettering Cancer Center serà el ponent de la nostra conferència magistral per explicar-nos els usos de la IA i de les eines per entendre grans volums de dades. Però també hi haurà sessions amb recerca original sobre descobriment de fàrmacs, i molt a aprendre d'aquests treballs: en lloc de només parlar-ne, veure si és pràctic i què podem aprendre”.
Pel que fa a la humanització, Fabrice André, president d'ESMO, ha anunciat que la societat europea, juntament amb associacions de pacients, ha elaborat una guia de 10 principis sobre com fer que la manera de comunicar la ciència mèdica sigui més humana i empàtica: “El destinatari no és només el pacient, sinó els metges i els científics que assisteixen al congrés”, ha apuntat.
