L'enginyeria es troba amb el dilema d'explotar la dada sanitària o protegir-ne l'anonimat: "La legislació no hi arriba"
Marta Calvo, doctora en Ciències Mèdiques i Biotecnologia, analitza en aquest diari els límits i les barreres de la innovació sanitària
I més: La IA en sanitat, més enllà de Matrix: "Em preocupa més que els professionals deixem de qüestionar-la"
La dada en salut pot canviar la sanitat del futur; les esperances en innovació recauen sobre ella. Marta Calvo, doctora en Ciències Mèdiques i Biotecnologia i coordinadora del grup de recerca en Enginyeria Biomèdica de la Universitat Europea, explica en una entrevista amb aquest diari que “el gran somni” té a veure amb la predicció. “Si nosaltres tinguéssim prou dades i un bon algoritme que permetés predir quelcom que realment després succeís, això realment seria el major somni”, reconeix.
Això implica analitzar imatges per modelar òrgans artificials, o processar dades de pacients per determinar el tractament més eficaç. Calvo insisteix que la dada biomèdica és “amplíssima” i que no totes les àrees tenen el mateix nivell de desenvolupament. Això sí, en l'equació hi ha una premissa clara: “Quan estem fent el desenvolupament d'una tecnologia, és important entendre si després tindrà una aplicació real a la indústria”. Per tant, cal comprovar si el procés és escalable i rendible a gran escala.
Quins són els límits en la innovació sanitària?
Hi ha grans barreres que frenen l'avenç i l'impacte de l'anàlisi de dades en salut. Totes elles tenen a veure amb els recursos i amb els límits, no només tècnics i de teixit productiu, sinó també econòmics. Sobre això, cal entendre les diferents tendències. El Llibre Blanc de la Biofabricació, publicat el 2026 i coordinat per Marta Calvo, tracta de ser una guia en aquest aspecte. Tal com ha constatat Redacción Médica després de consultar el document, hi ha una conclusió que sembla evident: les barreres reguladores i normatives s'erigeixen com el principal fre al desenvolupament, especialment en aquelles tecnologies que estan més properes a la seva aplicació industrial i clínica. A més, a aquests entrebancs legals s'hi sumen els obstacles econòmics.
"Hi ha diferents indicadors que et poden dir que el teixit empresarial està molt bé, però que tens una barrera tecnològica perquè no arribes a la resolució d'impressió", matisa l'enginyera. No obstant això, en l'informe esmentat hi ha una distinció entre àmbits. La velocitat és diferent en cadascun d'ells. “La regeneració de cartílag i d'os està molt més avançada i es veu que hi ha un horitzó temporal d'entre 5 i 10 anys”, recorda l'experta.
La maduresa general del sector se situa entre 2035 i 2050. La previsió és que, abans de 2050, arribin a la pràctica clínica avenços com la bioimpressió 3D de teixits simples, l'ús de nanomaterials per a diagnòstics i els organoides per a la medicina personalitzada. En aquest mateix període també podria enlairar-se la microfluídica per provar fàrmacs, sempre que la normativa ho permeti. Tanmateix, caldrà esperar més enllà del 2050 per veure complerts fites com la creació d'òrgans funcionals complets o les teràpies de regeneració neuronal, el desenvolupament de les quals avui dia està frenat per immenses barreres tecnològiques, ètiques i reguladores.
Altres camps, com la medicina personalitzada en microfluídica, es veuen molt més lluny. L'enginyeria biomèdica encara no és capaç de tenir ni tan sols una consistència tecnològica o de coneixement. "Si no tens coneixement, necessites generar-ne; sense ell, no importa que et donin molts diners, que tinguis un bon teixit empresarial o que tinguis una molt bona legislació", reflexiona Calvo.
Com equilibrar la innovació en salut amb el respecte a la privacitat de la dada?
El Reglament General de Protecció de Dades i l'Espai Europeu de Dades Sanitàries marquen les regles del joc en la recerca de dades. Aquest darrer estableix que les dades mèdiques de les persones són consultables per a fins de recerca i són anònimes; és a dir, existeixen, però són anònimes. No obstant això, Calvo enumera diversos punts conflictius d'aquesta norma. De fet, diversos països s'hi van oposar. “La seguretat d'aquestes dades és quelcom que més o menys es té clar, però hauria de ser cent per cent segura, i algunes vegades crec que podrien arribar a tenir un conflicte d'interessos o de seguretat”, reconeix.
Tanmateix, a l'hora de respondre a la pregunta sobre l'equilibri entre la recerca i la protecció de la dada, Calvo afirma que entren en joc molts dilemes ètics. “Algunes vegades la part legislativa subestima els possibles impactes si passa alguna cosa i, altres vegades, cal decidir si arriscar o no”. Aquesta darrera decisió està en mans dels polítics. Això sí, hi ha una norma d'or: les dades han de ser anònimes i mai s'ha de poder arribar a associar el nom d'algú amb el seu historial mèdic.
Insisteix que les implicacions d'això són molt grans, “des que hagis patit una malaltia i no et donin un préstec hipotecari, fins que no t'agafin en una feina. La dada forma part de la teva privacitat”, reflexiona. En aquests moments, el planeta sencer intenta trobar l'equilibri perfecte. “Cal avaluar-ho cas per cas i ser molt curosos a l'hora de prendre una decisió. El que passa és que algunes vegades la legislació no arriba a tant detall”, afegeix.
Articular la regulació per a la sanitat del futur és un dels grans reptes. Aquí, la dada haurà d'estar al centre. D'ella se'n desprenen els grans reptes a curt termini que, per a l'entrevistada, són: desxifrar el funcionament del cervell, crear òrgans complets per fer front a l'escassetat de donants i salvar vides, i desenvolupar la medicina personalitzada. "La medicina personalitzada faria que deixés d'existir una medicina general per poder optimitzar realment el tractament a un pacient en concret", conclou.
