La microbiota de la boca i els pulmons, una nova pista per entendre la Covid persistent
Un estudi multicèntric britànic troba diferències bacterianes associades amb la gravetat de les seqüeles i planteja noves preguntes sobre el paper de la inflamació
I a més: XFG, la variant darrere de la 'onada 2026' de covid a Espanya: "L'augment de transmissió és real, no una fluctuació estadística"
La microbiota de la boca i les vies respiratòries podria tenir un paper en la Covid persistent. Així ho suggereix una investigació publicada a la European Respiratory Journal, que ha identificat diferències en les comunitats microbianes de pacients amb diferents graus d'afectació després de superar una infecció per SARS-CoV-2. Els resultats apunten a una possible relació entre aquests canvis, la inflamació i la persistència de símptomes que afecten diversos òrgans.
El treball, titulat Sputum and oral microbiota profiles are associated with long COVID severity and phenotype post-hospitalisation: a UK multicentre, prospective cohort study, forma part del projecte britànic PHOSP-COVID, dedicat al seguiment de persones hospitalitzades per aquest virus. L'estudi va incloure 771 participants.
Diferències microbianes segons els símptomes
Els investigadors van analitzar mostres de saliva o esbandida oral i d'esput recollides sis mesos després de l'alta hospitalària. Mitjançant tècniques de seqüenciació genètica, van caracteritzar les comunitats bacterianes i van estudiar la seva relació amb els símptomes persistents i diferents indicadors d'inflamació.
Els participants es van classificar en quatre grups segons la gravetat dels problemes de salut després de l'ingrés: molt greu, greu, moderat i lleu. Aquesta classificació va permetre comparar els perfils microbians de persones amb diferents graus de recuperació.
El grup amb afectació molt greu, caracteritzat principalment per problemes pulmonars, va presentar un perfil microbià diferenciat. A més, una menor funció pulmonar i la persistència de símptomes neurocognitius, com les dificultats de concentració o l'anomenada boira mental, es van associar amb perfils específics de la microbiota oral.
Els símptomes gastrointestinals també van mostrar una associació amb la composició de la microbiota de l'esput. Aquest resultat amplia l'interès de la recerca més enllà de l'aparell respiratori i planteja noves preguntes sobre les possibles connexions entre les comunitats microbianes de diferents parts de l'organisme. No obstant això, l'estudi no demostra que les bacteris respiratòries provoquin directament les alteracions digestives o cognitives.
Les bacteris làctiques i la inflamació
Un altre dels descobriments destacats va ser el canvi en els microorganismes identificats com a elements rellevants dins de les xarxes de coexistència microbiana. En els perfils associats amb pitjors resultats de salut va augmentar la presència relativa de bacteris productores d'àcid làctic.
Els investigadors també van observar una associació entre l'abundància d'aquestes bacteris i concentracions elevades de proteïnes inflamatòries a la sang. La coincidència planteja la possibilitat que existeixi una interacció entre la microbiota i la resposta immunitària de l'organisme.
Tanmateix, les bacteris productores d'àcid làctic no són necessàriament perjudicials. El seu significat depèn de l'espècie, l'entorn biològic i les condicions de l'hoste. Els resultats tampoc demostren que existeixi una infecció bacteriana ni que eliminar aquests microorganismes millori els símptomes.
Una relació encara per explicar
Els autors subratllen que segueix sense conèixer-se l'origen d'aquestes diferències microbianes. No està clar si estaven presents abans de la infecció, si van aparèixer durant la malaltia aguda o si es van desenvolupar després com a conseqüència dels canvis fisiològics i els tractaments rebuts.
El caràcter observacional de l'estudi impedeix establir una relació causal. Tot i que el nombre de participants i l'anàlisi de diferents grups de símptomes constitueixen fortaleses, les conclusions provenen d'una població que va requerir hospitalització. Per tant, no es poden extrapolar automàticament a totes les persones amb Covid persistent.
A més, les mostres es van analitzar en un moment concret del seguiment, per la qual cosa no permeten determinar com evolucionen les comunitats microbianes al llarg del temps.
En definitiva, els resultats ofereixen una base per investigar si la microbiota pot ajudar a identificar diferents perfils biològics de Covid persistent o contribuir al desenvolupament de futures estratègies diagnòstiques i terapèutiques.
