La menopausa provoca un "precipici fisiològic" en múltiples sistemes de l'organisme
Una anàlisi de 300 milions de proves clíniques revela que la darrera menstruació comporta un salt brusc que afecta els ossos, el fetge, el ronyó i el colesterol
I a més: Menopausa: una oportunitat per cuidar la salut integral
Un estudi que ha analitzat més de 300 milions de proves clíniques de més d'un milió de dones aporta novetats sobre la menstruació. La recerca apunta a canvis fisiològics abruptes que afecten múltiples sistemes de l'organisme associats a aquest procés, més enllà de la funció reproductiva.
Així ho conclou un estudi publicat a Nature Medicine a partir de les proves de laboratori procedents de dues grans bases de dades als Estats Units i Israel. Els resultats descriuen un concepte, el "precipici fisiològic", entorn de la darrera menstruació, amb alteracions en paràmetres relacionats amb el metabolisme ossi, la funció hepàtica, els líquids i la regulació renal.
La recerca empra un mètode computacional per reconstruir l'evolució de diferents indicadors biològics en relació amb el moment de la darrera menstruació. Aquesta aproximació permet identificar canvis que poden quedar ocults quan les dades s'analitzen únicament en funció de l'edat cronològica.
Afectació en ossos, fetge i metabolisme
En les anàlisis de 90 proves de laboratori de la cohort estatunidenca, els investigadors van identificar diferències significatives en 52 paràmetres en comparar els canvis associats a la menopausa amb els observats en homes. La magnitud de les variacions va oscil·lar entre 0,1 i 1,4.
Els resultats abasten diferents sistemes fisiològics. Entre els canvis més destacats figuren els relacionats amb les hormones sexuals, la densitat mineral òssia, els marcadors hepàtics, els lípids sanguinis i l'osmolalitat, un indicador de la concentració de substàncies dissoltes a la sang.
Els investigadors també van observar modificacions en determinats paràmetres renals i en alguns indicadors relacionats amb la presència de metalls, com el plom. La majoria de les alteracions identificades es van associar a un major risc de malaltia, ja que afecten els ossos, el fetge, el ronyó i el colesterol.
Teràpia hormonal
D'altra banda, l'estudi suggereix que els canvis biològics vinculats a la menopausa no es limiten als anys immediatament anteriors i posteriors al cessament de la menstruació, sinó que comencen molt abans i afecten progressivament diferents sistemes.
En aquest sentit, els resultats apunten que les dones que utilitzaven teràpia hormonal presentaven canvis menys pronunciats en nombrosos paràmetres, especialment en els relacionats amb l'os, el fetge i la funció renal.
En la cohort estatunidenca, 39 dels 80 paràmetres avaluables van mostrar diferències entre les dones que utilitzaven teràpia hormonal i les que no. L'anàlisi dels registres israelians, que va incloure un seguiment longitudinal de 9.103 dones a les quals es van prescriure determinats tractaments hormonals, va aportar resultats concordants.
No obstant això, els autors adverteixen que aquestes dades no permeten establir per si soles una relació causal. Les dones que reben teràpia hormonal poden diferir de les altres en característiques clíniques, accés a l'assistència sanitària i altres factors, malgrat els ajustos estadístics aplicats.
Finalment, els investigadors també van analitzar l'evolució de diferents problemes de salut en relació amb la darrera menstruació. La prevalença de l'osteoporosi va augmentar amb més rapidesa després de la menopausa que en els homes, i les dades van apuntar a una acceleració dels problemes cardiovasculars, inclosos l'infart de miocardi i l'ictus.
