L'OCDE confia el debat sobre la regulació de la neurotecnologia a la supervisió contínua en cinc eixos
L'organització ha publicat un informe en què defineix la fulla de ruta per assegurar la seguretat dels pacients sense limitar la innovació tecnològica
La tecnologia avança. En l'àmbit neurològic, es multipliquen els mètodes i dispositius capaços de mesurar, estimular i fins i tot modificar l'activitat cerebral. Això obre noves possibilitats per a col·lectius vulnerables i persones amb discapacitat, ja que els serveis digitals amplien la seva capacitat d'accés i comunicació.
Tanmateix, també hi ha una cara B. El desenvolupament d'aquestes tecnologies planteja nous riscos: la recopilació de dades biomèdiques s'està accelerant, i això planteja importants desafiaments en matèria de privacitat i governança. Un recent informe publicat per l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) marca la fulla de ruta per impulsar aquests avenços sense posar en risc la seguretat de les persones. Així, hi ha un focus clar: la supervisió contínua.
Entre el fre a la innovació i el risc per al pacient
La neurotecnologia ja no es limita a l'àmbit mèdic. Tot i que les seves aplicacions terapèutiques continuen sent una de les seves àrees principals, aquestes tecnologies s'estan estenent també al benestar, la feina i el consum. A través de dispositius capaços de registrar l'activitat cerebral és possible obtenir cada cop més informació sobre el funcionament del cervell. L'avenç de la intel·ligència artificial permet, a més, interpretar aquests senyals i extreure informació sobre estats emocionals, nivells de concentració, intencions o determinats perfils de salut.
I aquí hi ha un problema: bona part d'aquestes dades es generen de manera involuntària i sense que la persona sigui plenament conscient del que està revelant. Aquestes dades passen per diferents fases: primer es registra i neteja el senyal cerebral; després s'analitza per obtenir informació sobre l'activitat de l'usuari i, finalment, pot utilitzar-se per prendre decisions o activar determinades funcions. Com més es processen aquestes dades, més gran pot ser el seu valor, però també augmenten els riscos per a la privacitat i la possibilitat que aquestes dades siguin utilitzades de manera indeguda o discriminatòria.
És cada cop més fàcil l'accés a informació sensible, per la qual cosa urgeix posar un límit a l'ús d'aquestes dades. Però l'engranatge d'aquesta regulació no és banal. S'obre la dualitat entre poder frenar la innovació biomèdica útil per excés de càrrega burocràtica o deixar desprotegits usos d'alt risc en l'àmbit no mèdic. Per superar el debat, l'OCDE marca cinc línies d'acció: aclarir com s'han de classificar i protegir els neurodades; facilitar l'autorització i supervisió de dispositius mèdics que incorporen intel·ligència artificial; impulsar infraestructures que permetin compartir dades de manera segura i interoperable; reforçar la cooperació entre reguladors, empreses, investigadors i experts en ètica; i adaptar els processos d'homologació a dispositius destinats exclusivament a la recerca i a tecnologies que evolucionen mitjançant actualitzacions de programari.
Per tal de forjar una regulació capaç d'adaptar-se al ritme de la neurotecnologia sense deixar enrere la protecció de les persones es necessiten tecnologies capaces de preservar la privacitat i, alhora, processos d'autorització més flexibles per a dispositius que incorporen millores de programari, de manera que cada actualització no impliqui necessàriament repetir tot el procés de certificació.
