La prevenció guanya terreny davant el radó, el carcinogen invisible que afecta més de 1.600 municipis espanyols
Aquest gas constitueix la segona causa de càncer de pulmó després del tabac
I a més: Espanya tanca el control a radiacions de radó contra el càncer de pulmó
L'Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (INSST), organisme científic-tècnic especialitzat en prevenció de riscos laborals depenent del Ministeri de Treball i Economia Social, ha celebrat avui a Barcelona la jornada tècnica Radó i treball: la prevenció és possible. Durant la trobada, professionals de la prevenció de riscos laborals, especialistes en protecció radiològica, personal investigador i representants de diferents administracions han compartit coneixements, experiències i bones pràctiques per millorar la gestió de la exposició laboral al radó i avançar en la protecció de la salut de les persones treballadores.
La jornada, inaugurada per Beatriz Diego Segura, sotsdirectora tècnica de l'INSST, ha posat de manifest la dimensió d'aquest problema de salut pública i salut laboral. Durant la seva intervenció, Diego Segura ha recordat que a Espanya existeixen més de 1.600 municipis classificats com a zones d'actuació prioritària davant el radó, on resideixen aproximadament 8,3 milions de persones, el 17% de la població espanyola, i en els quals s'estima que treballen més de 3 milions de persones.
Així mateix, a l'esdeveniment s'ha presentat el Protocol de Vigilància Sanitària Específica per a Persones Treballadores Exposades a Radó, aprovat enguany per la Comissió de Salut Pública del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut. El document estableix els criteris per a la vigilància de la salut de les persones treballadores exposades i suposa un nou avenç en la protecció davant aquest agent.
El radó és un gas radioactiu d'origen natural que prové de la desintegració de l'urani present a la cortesa terrestre. No es pot veure ni olorar, però constitueix una de les principals fonts d'exposició a radiacions de la població. Les evidències científiques acumulades durant dècades han demostrat la seva relació amb el càncer de pulmó, motiu pel qual l'Agència Internacional per a la Recerca sobre el Càncer (IARC) el classifica com a carcinogen del grup 1.
El radó, molt present en determinats entorns laborals
Actualment, el radó constitueix la segona causa de càncer de pulmó després del tabac i la primera entre la població no fumadora. A més, la interacció entre el tabac i l'exposició a radó presenta un efecte sinèrgic. S'estima que una persona fumadora exposada a una elevada concentració d'aquest gas té un risc 25 vegades més gran de desenvolupar càncer de pulmó que una persona no fumadora igualment exposada.
La presència del radó pren especial rellevància en determinats entorns laborals, com espais subterranis, coves, mines d'interior, instal·lacions on es manipula aigua d'origen subterrani i llocs de treball tancats situats en plantes baixes o sota rasant en municipis amb elevat potencial de radó. La identificació i avaluació d'aquest risc resulta essencial per adoptar mesures que permetin reduir l'exposició i protegir la salut de les persones treballadores.
En aquest sentit, Montserrat Solórzano Fàbrega, directora del Centre Nacional de Condicions de Treball de l'INSST a Barcelona, ha destacat la necessitat de continuar avançant en la prevenció d'aquest risc des d'una perspectiva conjunta. «Reduir els riscos que suposa l'exposició a radó als centres de treball requereix un esforç col·lectiu dels poders públics, les empreses i la seva organització preventiva, les mateixes persones treballadores i entitats i empreses especialitzades», ha afirmat.
Noves aportacions per gestionar millor el risc
Al llarg de la jornada s'han analitzat les polítiques públiques i el marc normatiu que orienten la gestió d'aquest risc. En aquest context, s'ha abordat el desenvolupament de la normativa derivada de la Directiva 2013/59/Euratom i les actuacions previstes en el Pla Nacional contra el Radó, aprovat el 2024 pel Consell de Ministres. Aquest pla té com a objectiu reduir l'exposició de la població a aquest gas radioactiu natural i contempla entre els seus eixos d'actuació mesures específiques dirigides a l'àmbit laboral.
Per la seva banda, les diferents taules tècniques han permès conèixer les aportacions que està realitzant la comunitat científica a la gestió del risc. Entre aquestes, s'ha aprofundit en el paper de la concentració d'aerosols als llocs de treball on existeix presència de radó i els seus descendents, així com la influència que aquests factors poden tenir en la dosi rebuda per les persones exposades en espais específics, com les coves turístiques.
![Rodrigo Sánchez-Bayona, secretario científico de la Sociedad Española de Oncología Médica (SEOM) y oncólogo médico del Hospital Universitario 12 de Octubre de Madrid.](["https:\/\/s1.redaccionmedica.com\/k\/imgp\/cms\/sanitaria2000\/102456.jpg?p=w:320\/h:240&h=MW0Cnh8R"])
La jornada s'emmarca en les actuacions contemplades a l'Estrategia Española de Seguridad y Salud en el Trabajo 2023-2027 i a l'Agenda per a la Prevenció del Càncer d'Origen Professional, que identifiquen expressament el radó com un dels agents davant els quals cal reforçar la protecció de les persones treballadores.
