El dèficit de fons científics castiga la recerca confirmatòria davant de la disruptiva
Joaquín Arenas, investigador-consultor de l'I+12, parla d'un problema europeu en què es prioritza allò cridaner davant dels estudis de reproductibilitat o amb resultats negatius
No és or tot el que lluu. Tanmateix, tal com està configurat el sistema investigador, els estudis més atractius i innovadors són els que acaben rebent finançament d'unes arques exigües que no permeten donar suport a tot el coneixement científic que es genera al nostre país. Encara que hagin superat el nivell adequat d'avaluació, hi ha estudis que no poden ser finançats a causa d'un pressupost insuficient. Projectes que, tot i ser "molt necessaris", són concebuts com l'aneguet lleig davant d'altres més disruptius.
Tal com explica Joaquín Arenas, emèrit sanitari de l'Hospital Universitari 12 d'Octubre i investigador-consultor de l'Institut d'Investigació d'aquest mateix centre madrileny (I+12), l'alarmant escassetat de recursos econòmics en l'engranatge científic tant a nivell nacional com europeu està obligant les diferents agències d'avaluació a prioritzar sistemàticament aquells projectes catalogats com a fortament innovadors, deixant arraconada la necessària validació de descobriments previs i limitant la publicació de resultats negatius. El cert és que la coneguda ja com a crisi de reproductibilitat, afirma, reflecteix com la insuficiència econòmica castiga la recerca confirmatòria i instaura un model de competitivitat on sol guanyar la troballa cridanera.
El problema, exposa, no té tant a veure amb la dificultat tècnica que suposa replicar de manera independent els estudis ja publicats a les bases de dades de salut, sinó amb el dèficit de finançament públic que obliga a filtrar projectes i a haver de triar. Prova d'això és que, tant en els programes internacionals del calibre d'Horizon Europe com en els projectes del Consell Europeu de Recerca, els panells avaluadors atorguen màxima prioritat a aquelles propostes que prometen representar un canvi substancial en el coneixement o que plantegen un canvi de paradigma, per la qual cosa aquelles iniciatives que busquen confirmar troballes de tercers acaben relegades a un segon pla. "La recerca més innovadora, més disruptiva, està millor considerada i es finança millor, mentre que la recerca confirmatòria és més complicada", recalca l'investigador.
Aquesta manca d'interès per la confirmació ha portat els Instituts Nacionals de Salut dels Estats Units (NIH) a desenvolupar una iniciativa específica dotada amb 170 milions de dòlars per millorar la reproductibilitat de la recerca biomèdica i acabar amb aquesta barrera compartida a nivell internacional.
Resultats negatius relegats
L'augment de la massa d'investigadors al nostre país al llarg dels darrers anys, acompanyat d'un increment exponencial del nombre de sol·licitants de fons, desencadenava un coll d'ampolla difícil de pal·liar, adverteix l'expert, si no creix en proporció la bossa disponible per donar suport a aquests projectes. "És un problema que arrosseguem de tota la vida, des de fa més de quaranta anys, i és que sempre és insuficient". Segons explica Arenas, organismes com l'Institut de Salut Carlos III (Isciii) fa ja tres anys que es veuen en l'obligació administrativa de classificar desenes d'investigacions com a "favorables no finançables" i supeditar l'interès a l'assignació pressupostària, indica l'expert, per a qui la principal solució consisteix a augmentar el marge d'inversió estatal en ciència de manera sostinguda traspassant el límit establert de l'1,5 per cent del PIB.
A la filtració per motius econòmics s'hi suma una nova barrera a l'hora de publicar a les grans revistes científiques. I és que, tal com exposa l'expert, existeix un cert rebuig a donar sortida a estudis que confirmen troballes o a aquells que afegeixen evidència sobre una mateixa temàtica. Una reticència que s'agreuja quan les dades obtingudes en la recerca o en l'assaig clínic no aconsegueixen confirmar la hipòtesi inicial plantejada en el disseny. "És molt difícil que una revista t'ho accepti", reclama. Aquest escenari empeny els científics a un periple que els obliga a "peregrinar d'anar de revista en revista, d'editorial en editorial, fins a aconseguir que es publiquin".
Nous criteris qualitatius
Encara que petits, ja s'han fet certs passos endavant per fer de la reproductibilitat un valor a tenir en compte en l'avaluació de la producció científica. De fet, tal com explica Arenas, el model utilitzat per valorar els mèrits dels professionals de la ciència ha començat a experimentar una profunda transformació qualitativa en els darrers dos anys, obrint una finestra d'oportunitat que comença a tenir en compte la ciència confirmatòria. Així, la progressiva implantació a les agències avaluadores dels criteris sorgits de la declaració de San Francisco, coneguts globalment per l'acrònim DORA, i els recents estàndards europeus agrupats sota la nomenclatura COARA, permeten la paulatina inclusió d'aspectes qualitatius.
Si abans calia adjuntar el currículum de l'investigador principal juntament amb les publicacions gestionades en els "últims cinc o set anys", ara les noves directrius fan que els autors triïn les "deu millors" dins de la seva trajectòria, regint-se per criteris "més qualitatius que quantitatius" com la rellevància científica o la repercussió clínica en la part tecnològica, és a dir, l'impacte en el Sistema Nacional de Salut (SNS), "en què ha contribuït aquest estudi a avançar en el diagnòstic, pronòstic, seguiment i tractament d'una malaltia". En aquest mateix apartat s'inclouria la repercussió tecnològica de l'article analitzant el seu impacte en "el desenvolupament d'un nou producte o servei a nivell d'innovació", en la formalització de patents o en la inscripció de models d'utilitat.
El tercer gran criteri introduït per les agències integra el factor de la coherència investigadora, un paràmetre implementat per avaluar si el tema central de la publicació analitzada guarda una relació lògica i prolongada en el temps amb la trajectòria principal de l'investigador. És en aquest punt on Arenas recorda l'escenari viscut durant els pitjors mesos de la pandèmia, quan nombrosos "professionals sense experiència prèvia en malalties infeccioses" van començar a signar articles sobre el coronavirus donada la pressa per augmentar l'evidència disponible. Una pràctica ara penalitzada sota aquestes noves normes.
Com a quart requisit, el document presentat requereix la justificació detallada de l'autoria individual, és a dir, "quina tasca concreta va executar aquesta persona dins de l'equip" durant el disseny, la fase experimental, el reclutament clínic dels pacients o l'anàlisi dels resultats finals i, per tant, "quina és la seva posició dins de l'article científic".
Major objectivitat en les avaluacions
Si bé ha generat una gran quantitat de "sorpreses" entre aquells professionals que no estaven acostumats a haver de justificar redactant full a full l'impacte material de les seves investigacions, aquest nou model als ulls d'Arenas, aporta "una mica més d'objectivitat al simple nombre" i permet documentar amb més precisió el valor de la recerca centrada en la replicació i la reproductibilitat tècnica, en oferir als autors l'oportunitat d'emprar les seccions del formulari destinades a la repercussió clínica i a la rellevància per argumentar davant dels tribunals que el seu estudi valida enfocaments terapèutics de manera independent i permet traslladar tractaments a una major quantitat de pacients reals. "Et permet una mica més de joc que abans, quan la gent havia d'interpretar si això era una reproductibilitat d'un resultat anterior". A més, aquest grapat de modificacions serveixen també per evitar que els professionals es beneficiïn de figurar en posicions intermèdies dins d'articles publicats en revistes de prestigi internacional sense haver aportat un treball substancial en la consecució de l'estudi.
També resol un dels problemes comentats ja que dóna l'oportunitat de reflectir "resultats negatius i reproductibilitat" d'un projecte anterior. "Ho expresses i ho solen valorar, és a dir, més enllà del pes del currículum de la persona, es valora la qualitat científica, la qualitat metodològica i es valoren també els resultats obtinguts amb anterioritat sense necessitat de fer esment a les publicacions", aclareix.
