La Xarxa Espanyola de Teràpies Avançades enarbora la seva anàlisi experta per sobreviure davant Certera
Manel Juan Otero, coordinador de la xarxa, defensa la recerca i desenvolupament de teràpies en els darrers anys
I a més: El Clínic iniciarà el 2028 un assaig amb el seu CAR-T per a mieloma asimptomàtic i crearà una xarxa europea en amiloïdosi
Una de les estructures que més ha contribuït en els darrers anys al desenvolupament, la recerca i l'avaluació de les teràpies avançades acadèmiques a Espanya afronta l'any vinent una etapa d'incertesa. La Xarxa Espanyola de Teràpies Avançades, Terav+, integrada a les xarxes de recerca impulsades per l'Institut de Salut Carlos III (Isciii), encararà el seu darrer any de vigència mentre el mateix organisme posa en marxa el Consorci Estatal en Xarxa per al Desenvolupament de Medicaments de Teràpia Avançada (Certera). La institució, una nova entitat pública conformada per una xarxa de 43 integrants i orientada a reforçar i consolidar les capacitats de producció d'aquests tractaments del Sistema Nacional de Salut (SNS).
La continuïtat, integració o eventual desaparició de Terav+ dependrà de les decisions que prengui el mateix Isciii, que finança a través de la convocatòria RedETS la xarxa. Manel Juan Otero, coordinador d'aquest node, afirma a Redacción Médica que “encara és aviat per saber quin serà l'encaix definitiu, tot i que ambdues iniciatives parteixen de models diferents, ja que Terav+ ha desenvolupat durant anys capacitats que van més enllà de la producció, desenvolupant elements de recerca i desenvolupament d'aquestes teràpies, a més de la seva posterior anàlisi”.
L'investigador explica que el nou escenari que té ara Espanya sembla generar un potencial solapament entre els objectius de Certera i alguns dels àmbits de treball que fins ara ha desenvolupat Terav+: “Quan un analitza els objectius d'aquest consorci, molts d'ells semblen similars als de la xarxa. El Consell Rector de la institució haurà de decidir on han d'anar els recursos i objectius de Certera, mentre que l'Isciii a través de la futura convocatòria Ricors si pot mantenir amb Terav+ (o el RICORS que el substitueixi) un element de suport fonamental i complementari per al present i futur de les teràpies avançades”.
Dos models diferents sota el paraigua de l'Isciii
Per al coordinador de la xarxa, la creació d'aquest nou consorci suposa un canvi rellevant en la manera d'organitzar les capacitats espanyoles en teràpies avançades: “Mentre que Terav+ va néixer com una xarxa d'investigadors seleccionats a través d'una convocatòria competitiva, Certera es configura com una xarxa d'institucions amb una estructura pròpia i una capacitat de decisió clarament més centralitzada”. El facultatiu considera que la nova entitat reforçarà una de les necessitats del sistema espanyol, com és “la capacitat de producció de teràpies avançades,” però adverteix que el model “no hauria de deixar de banda les capacitats científiques i d'avaluació que s'han construït en paral·lel”.
Aquesta capacitat d'anàlisi expert podria convertir-se, segons el coordinador de Terav+, en “un dels elements diferencials que la xarxa pot continuar aportant en el nou escenari. La qüestió serà determinar si aquestes funcions es mantenen dins de Terav+, es traslladen al nou projecte o s'articulen sinèrgicament mitjançant una nova fórmula de col·laboració entre ambdues estructures”.
La incògnita: què passarà amb Terav+ en el seu darrer any
La xarxa que coordina Otero disposa encara d'un any de recorregut, un marge que coincideix amb el procés de posada en marxa del consorci lligat a teràpies avançades. Segons l'especialista, la constitució de la direcció de Certera serà fonamental per conèixer les fites que es prioritzen i com es distribuiran els recursos: “En certa manera, Terav+ està a l'espera. O es dilueix i desapareix, integrant-se d'alguna manera a la nova xarxa, o es manté com a Ricors per complementar aspectes fonamentals del model espanyol de teràpies avançades”. Juan aspira que la xarxa, que ha donat tants bons resultats a Espanya fins ara, mantingui més enllà d'aquest darrer any “part de les seves línies de treball i serveixi com a estructura complementària de Certera, especialment en aquelles àrees que no estan directament vinculades a la fabricació dels productes”.
Recerca, desenvolupament i avaluació clínica
Una de les pedres angulars de Terav+ que li han permès brillar fins ara és la seva capacitat d'acompanyar les teràpies avançades des de les fases inicials de recerca fins al seu desenvolupament i avaluació és un dels actius que Otero considera necessari preservar. El coordinador de Terav+ assenyala que la xarxa “ha treballat en àmbits que van més enllà de la fabricació, incloent-hi recerca, desenvolupament, coordinació entre centres i avaluació conjunta de resultats. Aquesta dimensió transversal ha estat precisament un dels elements que ha permès enfortir el sistema espanyol de teràpies avançades”.
Davant d'un model en què cada centre pugui avançar de manera independent, l'experiència de Terav+ “ha permès generar una xarxa de coneixement compartit”, i aquesta capacitat de coordinació “resultaria rellevant per valorar teràpies desenvolupades des de l'àmbit acadèmic”.
![Manuel Juan, inmunólogo y uno de los coordinadores de la nueva plataforma Terav-Plus.](["https:\/\/s1.redaccionmedica.com\/k\/imgp\/cms\/sanitaria2000\/109605.jpg?p=w:320\/h:240&h=VErpafTu"])
Una altra de les puntes de llança de la xarxa que dirigeix l'immunòleg és la seva gran capacitat d'avaluació científica transversal dels resultats obtinguts per aquestes teràpies: “Aquesta avaluació independent i transversal permet analitzar els resultats amb una perspectiva que va més enllà del centre que desenvolupa o produeix una determinada teràpia”.
Un canvi de model en les teràpies avançades acadèmiques
L'especialista assegura que, després de la creació de Certera, no es tracta de determinar quin model és millor, sinó d'“entendre que es tracta de dues formes complementàries d'organitzar el sistema. La qüestió pendent és com es relacionaran ambdues i quin espai quedarà per a Terav+ quan el consorci estigui plenament operatiu”. Aquesta decisió es troba en mans de l'Isciii, que haurà de decidir si ambdues estructures conviuen, si Terav+ assumeix un paper complementari lligat preferentment al desenvolupament i a la recerca o si bona part de les seves funcions s'integren a la nova institució pública”.
Preservar l'experiència acumulada a la xarxa és, per Otero, d'evident rellevància en un àmbit en què Espanya “ha construït en els darrers anys una capacitat pròpia de recerca, desenvolupament, producció i avaluació de teràpies avançades”. El repte serà ara determinar amb el nou model de producció quines capacitats científiques i de coordinació que s'han desenvolupat al voltant de la xarxa es mantenen i quines altres no, mantenint l'objectiu principal que és donar opcions de teràpies avançades als pacients que en puguin beneficiar-se.
