Pèrdua de poder adquisitiu i la possibilitat de fer 7 guàrdies: La por mèdica davant el nou Reial Decret MIR
CESM avalua l'actualització de les condicions laborals dels residents i detecta diverses incoherències que podrien perjudicar els especialistes en formació.
I a més: Nou Reial Decret MIR, complet: plusos salarials, descansos i fi de les guàrdies de 24 hores
La reforma del Reial Decret que regula les condicions laborals dels residents de Formació Sanitària Especialitzada (FSE) ja és una realitat. L'actualització de l'anterior text legal ha arribat aquest divendres al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), fet que marca l'inici de la seva vigència. Aquest text garanteix la reducció de la jornada, el blindatge del descans, l'augment retributiu a través del complement de formació o l'obligatorietat del control horari, amb la finalitat d'evitar excessos. Aquests aspectes suposen una millora de la situació dels sanitaris en via d'especialització. Tanmateix, també s'han detectat diferents punts que podrien comprometre el benestar d'aquests professionals.
La Confederació Estatal de Sindicats Mèdics (CESM) mostra certs dubtes davant el nou text, reflectides en la revisió jurídica del Reial Decret, a la qual ha tingut accés aquest diari. En primer lloc, prevenen sobre el límit de quatre guàrdies al mes. Si bé aquest queda establert, l'article 5.7 de la normativa permet arribar fins a les set, sempre amb el consentiment del resident. "Es corre el risc de convertir una excepció voluntària en una pràctica habitual, especialment per la dependència econòmica dels MIR respecte de les guàrdies", han assenyalat.
En aquest sentit, l'organització sindical també ha lamentat que la norma no introdueixi "un salari mínim digne específic per a residents". Des del seu punt de vista, aquesta opció permetria desvincular la capacitat econòmica dels especialistes en formació de les guàrdies. Precisament, han recalcat que aquest es veu fonamental per al manteniment del poder adquisitiu dels MIR o les EIR, sobretot després de la reducció del nombre de jornades d'atenció continuada.
A nivell retributiu, CESM ha criticat que no s'hagi considerat elevar el preu de l'hora de guàrdia o que el plus de residència quedi pendent d'estudi, especialment davant l'increment continu del preu de l'habitatge. A més, ha indicat que la reducció dels torns a 17 hores hauria d'anar acompanyada de mecanismes que permetessin el manteniment dels ingressos davant la reorganització del temps de treball. De fet, han hipotetitzat amb possibles repartiments de set hores ordinàries i deu de guàrdia, fet que suposaria una disminució del 41,2 per cent pel complement de jornada continuada.
Problemes units a la reducció de jornada
Més enllà de l'àmbit salarial, CESM ha apuntat que el Reial Decret "no assegura per si mateix temps protegit per a estudi, recerca o sessions clíniques". D'aquesta manera, aquest queda supeditat als forats restants en les 45 hores setmanals de treball efectiu garantides en l'actualització del text. En relació amb això, el sindicat ha alertat que no s'estableixen percentatges obligatoris d'activitat formativa.
D'altra banda, tampoc existeixen mesures concretes de plantilla per evitar l'ús dels residents per a la cobertura dels dèficits estructurals. Cal recordar que una de les principals queixes dels MIR era el seu ús per part dels serveis de salut per al reforç del procés assistencial en períodes amb menys personal, com les vacances.
Així mateix, CESM ha fixat en una referència de l'article 5.1.B, que indica que es "contempla el descans posterior a 24 hores ininterrompudes de treball, tant ordinari excepcional com complementari o combinat". El sindicat espera que aquest apunt no permeti eludir el límit específic de 17 hores.
![Una residente de Osasunbidea.](["https:\/\/s1.redaccionmedica.com\/k\/imgp\/cms\/sanitaria2000\/102982.jpg?p=w:320\/h:240&h=g6pkAAbI"])
A més, l'organització no comprèn el manteniment de les restriccions a la compatibilitat professional, l'absència d'una dotació pressupostària per a la reorganització assistencial o l'endarrerida aplicació de les mesures aprovades. Les condicions retributives no s'aplicaran fins a l'1 de gener, mentre que la regulació de jornada arribarà l'1 de setembre de 2027.
Punts a negociar amb les comunitats autònomes
Malgrat tot, CESM ha reconegut que aquesta actualització suposa "un avanç" respecte a les condicions laborals anteriors. La retallada de les hores de treball, la protecció de la incapacitat o la introducció de mesures de flexibilització horària resulten claus per millorar la qualitat de vida dels residents.
Tanmateix, el problema de la independència econòmica dels MIR, EIR, FIR, PIR, BIR, QIR i RFIR es manté. Aquesta focalitzarà possibles negociacions amb les comunitats autònomes, encarregades d'implementar la normativa elaborada pel Ministeri de Sanitat.
