L'infermera escolar que busca plaça a l'EIR 2027 entre la feina i la maternitat: "Ho he d'intentar"
Daniele, infermera de 29 anys, detalla a Redacció Mèdica el desgast emocional de preparar l'EIR mentre treballa, impulsada pel desig de no perdre's més moments a la vida del seu fill
I a més: Gemma, l'infermera escolar que va abandonar l'hospital per la manca de conciliació: "Ara estudio Psicologia"
Notícies relacionades
- Del Reial Decret MIR a les especialitats d'infermeria: la incertesa sobrevola sobre els residents després de l'avançament electoral
- "Debe mantenerse el esfuerzo en detectar nuevas formas de fraude en el EIR"
- El EIR 2027 confirma su aumento de plazas hasta las 2.341
- Las EIR piden blindar la tutorización y homogeneizar salarios en la nueva normativa FSE
"Només espero que valgui la pena, perquè hi ha moments amb el meu fill que m'he perdut i sé que ja no tornaran", reconeix a Redacció Mèdica Daniele. Presentar-se a l'EIR 2027 va ser durant molt de temps per a ella quelcom llunyà, gairebé inconcebible. "Ho veia com un examen una mica injust, tenint en compte les condicions laborals de la professió i l'organització de l'accés a l'especialitat", assegura. Psicològicament reconeix que, encara avui dia, no es veu preparada per afrontar tot el procés. "I ho vaig anar deixant passar", detalla la infermera.
Tanmateix, el desig de convertir-se en llevadora va començar a pesar més que les seves pors. Ara, aquesta infermera de 29 anys compagina la maternitat, la seva feina en una escola i l'estudi dia i nit per aconseguir una plaça de residència. "El temps passarà igual, ho facis o no. És millor que passi intentant-ho que quedar-te amb el dubte", sentencia per a tots aquells que dubten a fer el pas i prefereixen esperar a un "moment perfecte" que potser mai arribarà.
De les urgències a la infermeria escolar: el camí previ a l'EIR
Tot just acabar la carrera, la Daniele es va llançar al món laboral treballant a les Urgències d'una unitat de Pediatria. Després va arribar un segon contracte a la UCI per a adults, on es va quedar en acabar l'estiu. Però va arribar l'embaràs i la infermera volia buscar una alternativa que li permetés conciliar. "Em vaig posar a treballar com a infermera escolar", detalla.
Entre mig, explica que va provar sort a Amsterdam com a infermera. "No va ser una mala experiència, però l'idioma era força limitant: demanaven un nivell B1 o B2 d'holandès i jo només vaig arribar a l'A2", relata. Va estar-hi prop de set mesos, tot i que va preferir invertir el seu temps en objectius que l'apropessin més als seus desitjos i va decidir fer les maletes i tornar a Espanya.
"Hi vaig arribar de casualitat", explica entre rialles sobre com va començar a la Infermeria d'una escola. Va veure a les xarxes socials una publicació on sol·licitaven una infermera escolar. "M'hi vaig apuntar i em van trucar", resumeix. Sent mare d'un nen de dos anys, conciliar es tornava tota una odissea amb "els contractes sorpresa típics de la professió". Amb la rutina que té actualment assegura que pot gaudir del mateix horari i les mateixes vacances que el seu fill, cosa que "agraeix molt".
Preparar l'EIR entre la feina i la maternitat
Preparar l'EIR mentre compagina la feina i la maternitat està sent "molt caòtic" per a la sanitària. "Com una muntanya russa", assegura la infermera, que també reconeix com el sacrifici de tantes hores d'estudi no justifica la constant sensació d'incertesa que l'envaeix. "I estant sola en això es passa regular", afegeix.
Explica que és gràcies al seu marit que pot "fer màgia amb els horaris". Es desperta d'hora per estudiar, va a l'escola a treballar i aprofita les pauses per seguir repassant. "En sortir passo temps amb el meu fill, el meu únic moment de desconnexió obligatòria, i estudio de nou fins a les dotze", relata. Els caps de setmana i festius es tanca a la biblioteca prop de vuit hores.
En trobar a faltar "una guia personalitzada" per part de l'acadèmia, la Daniele opta per utilitzar el conegut com a "llibre gros", un recull de les preguntes d'anys anteriors en què es centra "només en l'indispensable". "En comptes de perdre temps memoritzant dades amb molt poca probabilitat de ser preguntades", explica. També assenyala com venir del món laboral pot ser una arma de doble tall: tot i que per una banda considera que "et dona soltura" amb conceptes que ja has vist, la pràctica també "genera molts vicis" davant la teoria que exigeix l'examen.
"En sortir passo temps amb el meu fill, el meu únic moment de desconnexió obligatòria, i estudio de nou fins a les dotze"
L'objectiu de ser llevadora: "El temps passa igual i prefereixo intentar-ho"
Pensar que cada dia que passa és un dia menys d'esforç és el que la manté motivada. "Veure-ho també com el teu autèntic desig", assenyala. Preguntada per l'especialitat dels seus somnis, ho té clar: llevadora. Espera aconseguir plaça a Bilbao, tot i que tampoc tanca la porta a mudar-se a certes províncies si el número d'ordre ho requereix. "És molt complicat reorganitzar la logística familiar amb un fill, però tampoc contemplo rebutjar una plaça i tornar a passar per aquest sacrifici", subratlla.
Les xarxes socials també s'han convertit en les perfectes companyes per omplir de suport la futura EIR, que ha trobat una comunitat de persones que la fan sentir "que no és l'única". "Et fa sentir acompanyada, validar els teus sentiments", descriu. Considera haver fet molts sacrificis, especialment perdre's moments amb el seu fill que, segons reconeix, "mai tornaran".
"La meva motivació és no haver de repetir mai més aquest procés", defensa la infermera, que assegura a més que només ho aconsegueix qui "s'enfoca al màxim, gairebé com una obsessió".
Per a tots aquells que prefereixin deixar passar el temps per por de no ser capaços, la infermera té un mantra: "El temps passarà igual, ho facis o no. És millor que passi intentant-ho que quedar-te amb el dubte". Si alguna cosa t'apassiona, com li passa a la Daniele amb la Infermeria, deixa d'importar com d'injust o difícil sigui un sistema. "Si persisteixes i ho treballes dur, s'aconsegueix", conclou.
