Les Ciències de la Salut disparen el creixement de la universitat privada davant l'embús de noves places a la pública
És la branca universitària on la privada més ha augmentat el seu pes, amb un creixement en el nombre de matriculats gairebé deu vegades superior a les públiques en l'última dècada
I a més: Medicina bat el seu rècord històric de matriculats amb 48.330 alumnes a les facultats
El mapa de l'ensenyament universitari de Ciències de la Salut ha fet un tomb en l'última dècada que ha donat un pes creixent als centres privats. Encara que la tendència no és exclusiva d'aquest camp del coneixement, aquests estudis són el principal motor de creixement de la matrícula privada a Espanya. Entre els cursos 2015-2016 i 2024-2025, les carreres d'aquest àmbit han acaparat el 28,62% del creixement total d'estudiants a la universitat privada.
L'interès per cursar aquestes carreres ha estat creixent en aquests anys, tal com revelen les dades del Sistema Integrat d'Informació Universitària (Siiu). En aquest decenni, el nombre total de matriculats va passar de 237.328 a 285.742 estudiants, la qual cosa suposa un increment de la demanda del 20,40% (48.414 noves matrícules netes). En aquest període, les universitats públiques van sumar 4.541 places, un tímid avanç del 2,43% després de passar de 186.647 a 191.188 alumnes. Per contra, les universitats privades han vist créixer el nombre d'alumnes gairebé deu vegades més, sumant 43.873 nous alumnes. D'aquesta manera, la incapacitat de les institucions públiques per absorbir aquest allau d'alumnes ha estat capitalitzada pels centres privats, que han absorbit la demanda de formació universitària amb l'obertura de múltiples campus en aquest temps.
Si el 2015 un de cada cinc alumnes estudiava en centres privats, ara representen un de cada tres, havent incrementat en més d'onze punts el seu pes relatiu en aquest temps. Cap altra branca del coneixement ha experimentat una transferència de quota tan pronunciada. Encara que a nivell global el conjunt de la universitat espanyola ha vist créixer el pes de la privada del 13,67% al 23,21% (+9,54 punts percentuals), l'àmbit de la salut lidera amb escreix aquest canvi de model i se situa gairebé deu punts per sobre de la mitjana estatal. De fet, de cada deu nous alumnes que ha guanyat la universitat privada en el conjunt de totes les carreres en l'última dècada, gairebé tres corresponen exclusivament a graus sanitaris.
Evolució de les places
El contrast amb la resta de disciplines acadèmiques permet dimensionar la magnitud d'aquesta bretxa. En Ciències Socials i Jurídiques, la privada va experimentar un notable avanç en incorporar gairebé 75.000 alumnes i assolir una quota del 26,83% (+10,77 punts), però allí el creixement privat es va produir a costa d'una pèrdua neta directa d'estudiants a la pública, la matrícula de la qual va retrocedir un 7,18%. En Enginyeria i Arquitectura o en Arts i Humanitats, la privada va registrar taxes de creixement relatiu superiors al 100% sobre els seus propis números, però en partir de bases molt reduïdes la seva quota final amb prou feines ronda el 14%, retenint la pública a més del 85% dels futurs enginyers i humanistes. A l'extrem oposat figura la branca de Ciències experimentals, on la universitat pública conserva una hegemonia gairebé absoluta amb el 94,97% de l'alumnat i la privada amb prou feines compta amb una presència testimonial del 5,03%.
L'embús d'estudiants a la pública ha fet proliferar l'ensenyament privat com una alternativa davant les elevades notes de tall que exigeixen graus com Medicina, Farmàcia o Infermeria. Aquesta tria entre els estudiants públics ha incrementat la bretxa que planteja la capacitat econòmica per accedir a aquests estudis. Com a conseqüència, l'ensenyament superior es troba en un moment d'inflexió que planteja un important debat sobre l'equitat en l'accés a la formació i el seu impacte en el relleu generacional que afronten aquestes professions. En l'última dècada, Ciències de la Salut no només s'ha convertit en el principal pol d'atracció de nous universitaris cap a l'ensenyament privat, sinó que ha liderat una profunda mutació en l'equilibri de tot el mapa formatiu nacional.
