Claus per reduir la vergonya dels estudiants de Medicina a l'hora de preguntar sobre salut sexual
Un taller en què s'aborda aquest tema millora la confiança dels futurs metges i redueix la seva incomoditat
La formació pràctica en salut sexual pot ajudar els estudiants de Medicina a superar la vergonya i la inseguretat que experimenten a l'hora de preguntar als pacients sobre les seves relacions i pràctiques sexuals. Un estudi publicat a la revista BMC Medical Education mostra que un taller que combina coneixements clínics sobre infeccions de transmissió sexual (ITS), formació psicològica i simulacions d'entrevistes millora la competència percebuda dels futurs metges i redueix la seva incomoditat a l'hora d'abordar aquestes qüestions.
La recerca, que es va dur a terme a la Universitat de Medicina d'Hamburg (Alemanya), va avaluar els resultats d'una intervenció educativa en què van participar 33 estudiants. D'aquests, 31 van respondre als qüestionaris utilitzats per analitzar els canvis en els seus coneixements i actituds abans i després de l'activitat.
Més confiança i menys vergonya
Els resultats mostren una millora significativa en el coneixement sobre com abordar un cas així, la confiança per dur-lo a terme i la comprensió de l'impacte de l'estigma en l'atenció sanitària. Al mateix temps, els participants van manifestar una disminució de la vergonya a l'hora de formular preguntes sobre sexualitat i de la preocupació per generar sentiments d'estigmatització en els pacients.
El taller es va desenvolupar el passat maig, en el marc d'un simposi sobre diversitat, i va tenir una durada de 140 minuts. El seu contingut es va organitzar en tres blocs que integraven la formació clínica sobre la sifil·lis, l'abordatge psicològic de la sexualitat i l'entrenament d'habilitats pràctiques.
Un dels elements centrals va ser la realització de simulacions amb casos clínics ficticis. Els estudiants van practicar entrevistes mèdiques en grups reduïts i posteriorment van reflexionar sobre les sensacions de vergonya i inseguretat que podien experimentar tant en el paper de professionals com en el de pacients.
Cinc preguntes clau
La formació va incloure el model de les '5P', una estructura per organitzar l'entrevista sobre salut sexual que permet abordar els aspectes rellevants de manera sistemàtica. Aquest marc contempla les parelles sexuals, les pràctiques sexuals, la protecció davant la ITS, els antecedents d'infeccions de transmissió sexual i les intencions relacionades amb l'embaràs.
L'avaluació abans i després del taller va detectar canvis significatius en la percepció dels estudiants sobre les seves pròpies capacitats. El coneixement sobre els continguts d'una història sexual va passar d'una puntuació mitjana de 3 a 5 en una escala de sis punts. Per la seva banda, la confiança per realitzar aquesta entrevista va augmentar de 2,4 a 4,6 punts.
L'actuació també va reduir significativament la vergonya declarada a l'hora de preguntar sobre la història sexual i la preocupació per provocar sentiments d'estigmatització. Els participants, a més, van millorar el seu coneixement sobre l'epidemiologia, els símptomes, el diagnòstic i el tractament de la sifil·lis.
Més del 90 per cent dels estudiants va considerar que aquest tipus de taller hauria d'incorporar-se al currículum habitual de Medicina. Així mateix, a prop del 90 per cent va manifestar la seva intenció d'incorporar de manera rutinària la història sexual a la seva futura pràctica clínica.
