Saioa, la TCAE que va entrar a Medicina des de FP: "Tothom em deia que era capaç, però jo no m'ho creia"
Amb 25 anys, aquesta bilbaïna cursa segon de carrera sense deixar els seus torns rotatoris, després d'un camí amb dos graus superiors, una selectivitat preparada des de zero i un any a Infermeria
I a més: Esther, la TCAE que fa el salt a Infermeria després de 7 anys al mateix hospital: "Estic on sempre he volgut"
La gran majoria de dies, Saioa Pérez surt de classe abans que acabi; si no, no arriba al seu torn. Aquesta bilbaïna és estudiant de segon de Medicina al matí, i a la tarda o a la nit, tècnica en cures auxiliars d'infermeria (TCAE). Amb 25 anys, ha arribat a la facultat per un camí poc habitual: un grau mitjà, dos graus superiors, una selectivitat preparada des de zero i un any a Infermeria abans de fer el salt a Medicina. "Tot aquest procés l'he fet treballant", resumeix a la seva entrevista amb Redacción Médica.
Als 19 anys, la Saioa va començar a treballar de TCAE, professió de la qual continua exercint avui dia. Tanmateix, al seu voltant, la gent veia en ella més potencial del que ella mateixa es reconeixia. "Tothom em deia que podia fer més, que era capaç, però jo no m'ho creia", admet. Ho va intentar amb un grau superior de Dietètica, però no la va convèncer. "A mi sempre m'ha agradat estudiar, però tenia clar que volia estudiar el que m'agradava".
D'aquesta manera, es va matricular l'any següent a Assessoria d'Imatge, una carrera molt allunyada de la sanitat, però que li obria la porta a estudiar una carrera universitària. Però no sense abans fer la selectivitat, on, després d'apuntar-se a una acadèmia per preparar Química "completament des de zero" i treure un 9,8 en Biologia a la convocatòria extraordinària, va aconseguir la nota suficient per entrar a la carrera d'Infermeria.
Una organització mil·limètrica
La veritat és que Medicina no entrava en els seus plans. "Admiro els metges, tots els coneixements que tenen. Sempre m'han fet enveja, però mai m'havia vist capaç d'arribar fins aquí", reconeix. Tot va canviar quan va mirar la nota de tall de la carrera. "Vaig dir: "Doncs potser sí que hi entro". Així, després d'un any a Infermeria, va demanar el canvi i a sobre va entrar "de les primeres".
Tanmateix, el primer any de carrera va ser dur. La Saioa treballava a jornada completa en torns rotatoris de matí, tarda i nit, amb els dies lliures gairebé sempre entre setmana. "Amb la qual cosa no descanses mai, perquè el cap de setmana tampoc descanses". De fet, la seva rutina es basa en anar a classe, sortir abans per arribar a la feina i tornar a casa de nit. "Arribar a casa, estudiar una mica i anar-me'n al llit. Així un dia rere l'altre", descriu l'estudiant.
Els moments lliures els dedica a posar-se al dia, tot i que reconeix que en una carrera així "és impossible", perquè la matèria s'acumula. Tant és així que el que més li costa és l'organització. Sempre pendent del telèfon per si la truquen per a un nou contracte, viu "a mil coses", de fet, explica en aquesta mateixa entrevista que "demà tinc un examen i m'acabo d'assabentar".
![pexels-rdne-6129677.jpg](["https:\/\/s1.redaccionmedica.com\/k\/imgp\/cms\/sanitaria2000\/151950.jpg?p=w:320\/h:240&h=ZAVhj6la"])
Un pas per davant
Saioa Pérez, TCAE i estudiant de Medicina / Cedida
A classe, la majoria dels seus companys tenen 18 i 19 anys i la Saioa nota la diferència, tot i que no sap si atribuir-la a l'edat o al seu recorregut. Creu que la seva experiència com a TCAE es notarà, sobretot, quan li toqui exercir. "Ja he tractat amb pacients, he treballat, i algú que ve de batxillerat està com més verd en aquest sentit". I afegeix una altra diferència: "Em prenc la carrera d'una altra manera". Tanmateix, darrere d'aquesta vocació hi ha una història personal.
La Saioa va començar a tenir problemes de salut mental als 13 anys, i va ser durant el seu pas per una unitat de salut mental quan va decidir dedicar-se a la sanitat. "Jo volia ajudar gent com m'havien ajudat a mi", explica. Així, amb 16 anys, en acomiadar-se de l'equip que l'havia atès, els va fer una promesa que llavors sonava a desig. "Els vaig dir que hi tornaria, però com a treballadora". Però no només això, ja que va entrar a Medicina amb una idea clara, la d'especialitzar-se en Psiquiatria, tot i que prefereix no tancar portes fins a passar per les rotacions.
Amb 25 anys i encara que alguns puguin pensar que és tard per estudiar Medicina, la Saioa ho té clar. "Al final, el temps passarà igual, així que millor aprofitar-lo en alguna cosa que de veritat t'agradi". Amb un matís: no es tracta d'entrar per entrar. "Però si de veritat és el que vols i el que t'agrada, no t'hauria de fer enrere ni el temps ni res". A més, entre torns i apunts, encara troba temps per córrer curses populars. Tampoc ella sap gaire bé com. "No sé d'on trec el temps", bromeja. El que sí que té clar és que no vol renunciar a això. "L'esport ajuda molt per a tot".
