Primeros días en la universidad de los estudiantes de Ciencias de la Salud
El primer xoc dels estudiants d'Infermeria i Farmàcia davant la realitat universitària: "Per fi ens tracten com a adults"
Estudiants de primer d'Infermeria i de Farmàcia expliquen a Redacción Médica com han estat les primeres setmanes a la universitat i què és el que més els ha sorprès
I a més: Primers dies de Medicina a la privada: "L'empatia és essencial, ningú vol veure patir la resta"
Paula Sánchez comparteix els cinc minuts de descans entre classes amb les seves noves companyes de facultat. Porta tres setmanes estudiant Infermeria i, tot i que ràpidament ha format un grup d'amigues amb qui donar-se suport mútuament, reconeix que l'adaptació a la universitat està sent intensa. "És com una muntanya russa", diu entre rialles. Com ella, centenars d'alumnes d'Infermeria i Farmàcia de la Universitat Complutense de Madrid s'esforcen per no deixar de banda les seves responsabilitats, però sense perdre's cap esdeveniment social per gaudir de la seva etapa universitària. Davant tenen quatre o cinc anys —depenent del grau— en què hauran de demostrar compromís, interès i habilitats per convertir-se en els futurs professionals de la sanitat al nostre país.
Paula Sánchez, estudiant de 1r d'Infermeria de la Universitat Complutense de Madrid.
El pas de Batxillerat a la universitat requereix un temps d'adaptació. A Sánchez li ha sorprès especialment la quantitat de companys que hi ha en una mateixa aula. Tanmateix, les seves expectatives no s'han complert. S'imaginava un campus com els de les pel·lícules nord-americanes, però ha comprovat que la realitat és una altra. Sí que agraeix, en canvi, la llibertat que li donen els docents. "Ja som adultes i ens tracten com a tals", incideix a Redacción Médica, i afegeix que el seu objectiu per a aquest primer any és "superar-se a si mateixa".
Vocació per les Ciències de la Salut
Al seu costat, escolta amb atenció Amaia Díaz. És una de les amigues que ha fet des del primer dia de classe. Coincideix amb Sánchez que el companyerisme supera de llarg la competitivitat entre companyes i espera mantenir aquesta amistat durant els quatre anys que dura el grau. Tanmateix, ella no va sentir vocació per Infermeria en un primer moment. Sempre va voler formar-se com a metgessa, però la seva nota a la Prova d'Accés a la Universitat (PAU) no li va permetre complir el seu somni.
Amaia Díaz, estudiant de 1r d'Infermeria de la Universitat Complutense de Madrid.
Tot i que al principi va ser dur, des que va començar Infermeria la seva mentalitat ha canviat. "M'han posat molts ocells al cap que si estudio Medicina no tindré vida social", ha subratllat. Ella té clar que vol esforçar-se en el seu futur professional, però també vol tenir el seu espai d'oci per gaudir. Pel que fa al que més l'ha sorprès, aquí tampoc coincideix amb Sánchez: veure com els docents 'passen d'elles' és una novetat que mai havia experimentat. "Pots faltar quan vulguis perquè aquí ningú et diu res. No tens assistència obligatòria excepte per als seminaris", ha remarcat.
Alba Alameda, estudiant de 1r d'Infermeria de la Universitat Complutense de Madrid.
Aquesta llibertat per administrar el temps ha sorprès a Alba Alameda, especialment perquè ve de Batxillerat, on les faltes d'assistència l'afectaven negativament a les assignatures. Ara, amb més responsabilitat, reconeix que té moltes ganes de començar amb les pràctiques d'Infermeria. "Vull fer-les ja", afirma entre rialles, tot i que és conscient que, primer, necessita adquirir una base de coneixements sobre salut.
Primeres setmanes estudiant Farmàcia
A només uns metres de la Facultat d'Infermeria, els estudiants de primer de Farmàcia surten de les aules de Física amb el cap cot. Possiblement sigui l'assignatura que més els costarà aprovar, tot i que tots els entrevistats per aquest diari afirmen que faran tot el possible per passar 'nets' a segon.
Dins d'un grup de 10 alumnes es troba Javier López. La seva primera opció era entrar a una enginyeria, però finalment es va decantar per Farmàcia. El primer xoc de realitat va arribar en comprovar l'estat de les instal·lacions. "La universitat és una mica vella, creia que les instal·lacions serien més modernes", assegura. En el seu cas, nota que els professors s'esforcen perquè els estudiants entenguin els conceptes i es preocupen per ells.
Javier López, estudiant de 1r de Farmàcia de la Universitat Complutense de Madrid.
Què és el que més sorprèn de Farmàcia?
Aquesta proximitat dels docents també l'ha percebuda Daniel Pedraza, que creia que la relació seria més freda. De moment porta tres setmanes assistint a classe i, pel que ha vist, creu que l'assignatura més difícil és Física. El seu cas també és particular: no la va cursar a Batxillerat i necessita esforçar-se a fons per assolir el nivell de la classe.
Daniel Pedraza, estudiant de 1r de Farmàcia de la Universitat Complutense de Madrid.
El camí que va recórrer Juan Francisco Escaso per entrar a Farmàcia és diferent del dels seus companys. Primer va cursar un grau superior perquè no tenia clar a què es volia dedicar i va ser la branca sanitària la que més li va agradar. Així que, després de valorar diferents alternatives, va decidir estudiar Farmàcia.
Juan Francisco Escaso, estudiant de 1r de Farmàcia de la Universitat Complutense de Madrid.
Aquestes primeres setmanes no han estat gaire diferents de la seva etapa estudiant un cicle superior. És cert que hi ha un major nombre de companys per aula, però els continguts que està estudiant actualment són molt bàsics i li recorden als que estudiava durant la FP. No obstant això, el seu objectiu durant aquest any està fixat: assentar els coneixements de sanitat que ja tenia i preparar-se per als anys posteriors, que és on realment comença la dificultat.
Jaime Hernández, estudiant de 1r de Farmàcia de la Universitat Complutense de Madrid.
