Oberta la consulta pública del reial decret que posa límits a l'acreditació de facultats de Ciències de la Salut
Davant la proliferació de centres privats en graus com Medicina, Infermeria o Farmàcia en els darrers anys, el Ministeri d'Universitats busca endurir els requisits a través d'informes vinculants sobre organització acadèmica
I a més: Les Ciències de la Salut disparen el creixement de la universitat privada davant l'embús de noves places a la pública
El Govern fa un pas endavant en la seva iniciativa per endurir els criteris de cara a l'obertura, reconeixement i autorització d'universitats de Ciències Sanitàries. El Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats ha anunciat l'obertura del procés d'audiència i informació pública del projecte de reial decret per efectuar aquesta reforma des d'aquest dijous fins al pròxim 2 de desembre.
L'Executiu reprèn així la tramitació d'una norma que va quedar anul·lada pel Tribunal Suprem, en considerar que la seva aprovació per via urgent no va estar "degudament justificada". D'aquesta manera, es dona compliment a l'exigència de l'Alt Tribunal de sotmetre la normativa al tràmit de consulta pública abans de passar pel Consell de Ministres. En la consulta podran participar ciutadans particulars, institucions i agents del sector a fi de recollir aportacions i propostes sobre la redacció de la mateixa.
La iniciativa modifica principalment el Reial decret 640/2021, a més d'altres normatives sobre expedició de títols i organització de les ensenyances, amb l'objectiu de frenar la proliferació de centres sense suficient rigor acadèmic o investigador. La norma respon a l'augment exponencial de centres privats oberts en els darrers anys que, tot i que no és una tendència exclusiva de l'àmbit sanitari, és on té més impacte. Segons detalla el text sotmès a consulta, el sistema universitari espanyol ha experimentat un creixement accelerat en l'ensenyament superior privat, tot i concentrar només un 5% dels recursos captats per a recerca a tot el país. Ciències de la Salut és la branca universitària on la privada més ha augmentat el seu pes, amb un creixement en el nombre de matriculats gairebé deu vegades superior a les públiques en la darrera dècada. Els graus de Veterinària o Farmàcia són els màxims exponents d'aquest paradigma, tot i que la tendència també és palpable en els graus de Medicina o Infermeria, a causa de les elevades notes de tall que s'exigeixen per accedir a la pública.
Nombre de doctors, instal·lacions i finançament de la recerca
Amb l'objectiu de garantir la qualitat assistencial entre aquests centres, la normativa estableix un filtre previ molt més estricte tant per als projectes de nova creació com per a les institucions ja operatives. A partir de la seva aprovació, serà obligatori comptar amb un informe favorable i vinculant de l'ANECA o de l'agència autonòmica de qualitat corresponent abans de crear o reconèixer una universitat. En cas que aquest informe sigui desfavorable o no s'emeti en el termini d'un any, la sol·licitud quedarà denegada i els promotors no podran tornar a presentar una nova petició fins que hagin passat dos anys.
La reforma exigeix que almenys el 50 % del professorat en graus i màsters —i el 100 % en doctorat— posseeixi el títol de doctor, sense computar els associats de Ciències de la Salut. Al setè any d'activitat, el 60 % d'aquests doctors haurà de tenir sexennis de recerca reconeguts.
Pel que fa a les infraestructures, els laboratoris de recerca tindran entre 10 i 15 metres quadrats per investigador i no podran compartir-se amb la docència. Els centres hauran de complir les normes d'accessibilitat, comptar amb biblioteques proporcionals a l'alumnat i oferir allotjament per al 10 % dels seus estudiants. En Ciències de la Salut s'exigirà concert amb un hospital general i tres centres de salut.
El projecte també fixa exigències concretes sobre la mida i l'oferta acadèmica, de manera que les institucions hauran d'impartir almenys deu títols oficials de Grau, sis de Màster i tres programes de Doctorat en un mínim de tres branques de coneixement. Així mateix, hauran de superar els 4.500 estudiants matriculats als sis anys de l'inici de la seva activitat, assegurant que almenys la meitat d'ells cursin estudis de Grau.
Pel que fa a l'àmbit científic, el projecte obliga que els centres destinin almenys el 5% del pressupost total a programes propis d'incentivació de la recerca i transferència. A això s'afegeix l'obligació de captar en convocatòries i contractes d'R+D+i almenys l'equivalent al 2 % del seu pressupost anual, sota l'advertiment que l'incompliment reiterat podrà comportar la revocació de l'autorització d'activitat.
A més, s'estableixen requisits específics sobre solvència financera que hauran de ser acreditats mitjançant avals bancaris. La reforma també aborda l'ensenyament a distància i en les institucions estrangeres. Aquelles universitats que imparteixin més del 80 % dels seus crèdits de forma virtual passaran a considerar-se "universitats de característiques especials", per la qual cosa la seva creació requerirà una llei de les Corts Generals i l'autorització del Ministeri, excepte excepcions vinculades a llengües cooficials o finançament autonòmic. Aquestes universitats online hauran de garantir també que almenys el 75 % del seu professorat resideixi a Espanya o a la Unió Europea. Per la seva banda, els centres estrangers que operin en territori espanyol necessitaran autorització autonòmica, un informe del Ministeri d'Afers Exteriors i hauran de sotmetre's a controls periòdics de qualitat i transparència.
