Els càlculs de la nova regulació MIR: compensa la pujada de sou la pèrdua econòmica per la reducció de les guàrdies?
L'augment retributiu té un impacte que varia en funció de la comunitat autònoma, fent que en comunitats com Madrid la realització de menys guàrdies doni un saldo negatiu per al salari
I a més: La nova norma MIR es rep entre alegria i rebuig: de "avanç històric" a demanar-ne la derogació
Els MIR veuran a partir de l'any vinent una transformació en la seva regulació laboral que afectarà les seves butxaques i agendes de treball. Amb l'aprovació del reial decret sobre les condicions laborals dels residents en Formació Sanitària Especialitzada (FSE), els nous límits a la jornada i les guàrdies plantegen un nou equilibri per als futurs especialistes que els aboca a triar entre fer menys guàrdies segons els límits establerts o ampliar-les de manera voluntària per rebre la remuneració extra. En aquest sentit, la pregunta que molts es fan és, en quins casos hauran de fer-ho per no perdre capacitat econòmica?
En primer lloc, cal apuntar que l'impacte de l'increment del grau de formació serà desigual entre comunitats autònomes, ja que la pujada plantejada és percentual sobre un sou base que varia entre regions. A més, els increments previstos també tindran un impacte desigual, ja que hi ha comunitats que ja han aplicat pujades a aquests percentatges des de l'entrada en vigor del marc legal anterior.
El primer efecte d'aquesta regulació entrarà en vigor l'1 de gener de 2027 en forma d'un augment sobre la nòmina dels residents. El Ministeri de Sanitat ha implantat un augment del complement de formació, que remunera progressivament el coneixement i l'aportació dels residents als serveis a mesura que avancen en la seva formació. D'aquesta manera, per als residents de primer any (R1) quedarà fixat en un 18% que escalarà deu punts anuals fins al 58% dels R5.
Tanmateix, aquest increment retributiu començarà a veure's minvat a partir de setembre amb l'entrada en vigor de les noves restriccions a la jornada i les guàrdies. Els nous límits fixats contemplen una jornada màxima setmanal de 45 hores en còmput trimestral i 68 hores de guàrdia mensuals amb un topall diari de 17 hores consecutives de treball. Per als residents, aquestes restriccions suposen un doble focus de reducció salarial: la pèrdua d'hores de guàrdia en caps de setmana (que es retribueixen a un preu més alt) i un límit mensual que superen amb freqüència. Per compensar-ho, la norma contempla la possibilitat que els residents ampliïn de manera voluntària la realització de guàrdies fins a 7 mòduls al mes.
Partint d'aquestes mesures, la metgessa i tutora MIR Sheila Justo ha posat xifres al càlcul per als residents. El càlcul general preveu un salt de 18 a 20 punts amb la pujada del complement. No obstant això, per exemple a Madrid, on ja es retribuïa un 10 % en R1 i un 48 % en R5, el guany efectiu a partir de gener de 2027 es redueix a entre 8 i 10 punts: uns 111 euros més al mes per a un R1 i 139 per a un R5. A Múrcia, la pujada mensual se situa en 163 per a R1 i 277 per a R5.
Ampliar les guàrdies per mantenir el salari
A partir de setembre, el balanç comença a donar pèrdues salarials per als residents, amb els nous límits a les guàrdies que entraran en vigor. Així, es passarà de les tradicionals guàrdies de 24 hores en dissabtes, diumenges i festius a un topall de 17 hores. En suprimir-se 7 hores remunerades per cada torn, fer dues guàrdies de cap de setmana al mes suposa deixar de cobrar 14 hores d'atenció continuada. A Madrid, aquesta minva es tradueix en una pèrdua mensual de 219 € per a un R1 i de 328 € per a un R5. A Múrcia, la retallada mensual en nòmina ascendeix a 249 € en R1 i a 363 € en R5.
Amb aquesta previsió, els càlculs de Justo apunten que la pujada del complement amb la pèrdua d'hores de guàrdia deixen un saldo negatiu per a la nòmina dels residents. En el cas de Madrid, la pèrdua oscil·la entre els 107 per als R1 i els 189 per als R5 en termes nets mensuals. A Múrcia, aquesta pèrdua se situaria en 86 euros nets en ambdós casos.
D'aquesta manera, per no perdre capacitat adquisitiva i contrarestar les 14 hores retallades dels dos caps de setmana, el resident es veurà abocat a fer una guàrdia addicional de 17 hores al mes. La flexibilització prevista a l'article 5.7 permet arribar fins a 7 guàrdies mensuals amb el consentiment del professional, cosa que en un esquema intensiu (per exemple, 5 entre setmana i 2 en cap de setmana) situaria la dedicació mitjana en 43,1 hores setmanals, dins del topall legal de 45 hores de l'article 5.6 però perpetuant la sobrecàrrega assistencial per salvaguardar la nòmina.
Igualment, Justo contempla un altre escenari que implicaria una reducció salarial més gran en fragmentar els torns de 7 hores matinals ordinàries més 10 hores de guàrdia. Si els serveis de salut descompten 7 hores en les guàrdies de dilluns a divendres, la pèrdua directa oscil·laria entre 92 € i 147 € per cada guàrdia entre setmana en autonomies com Madrid.
El debat té diverses arestes. En primer lloc, veus com la Organització Mèdica Col·legial (OMC) posen més el focus en la protecció laboral dels residents i la seguretat dels pacients, per ser aspectes que es veuen compromesos en fer les maratonianes jornades de 24 hores. La fi d'aquests torns és una reivindicació històrica del col·lectiu mèdic que, si bé reben amb entusiasme, demanen que no sigui a costa d'una reducció salarial.
Des de Sanitat defensen que la normativa està plantejada, en primer lloc, per complir amb el mandat europeu que fixa la regulació laboral comunitària. A més, subratllen que la reforma salarial està concebuda per reduir la dependència salarial de les guàrdies a través de l'augment del salari base.
Entre els mateixos residents, les veus del cansament pels excessius torns i uns salaris que, especialment a les grans ciutats, van justos, fan que la norma hagi estat rebuda amb recel.
