La Jiménez Díaz comparteix el seu model assistencial basat en prevenció, dades i IA al World Health Summit 2026
Per a la Fundació no es tracta d'estratègies independents, sinó complementàries, per impulsar el pas d'un sistema sanitari que reacciona davant els esdeveniments a un altre que s'anticipa a ells
Liderar la transformació del sistema sanitari per anticipar-se a la malaltia, prevenir complicacions i generar més valor per al pacient, utilitzant les dades i la intel·ligència artificial com a eines al servei de les persones. Aquestes són les claus del futur de la sanitat per les quals aposta l'Hospital Universitari Fundació Jiménez Díaz, tal com va defensar el seu gerent, Javier Arcos, durant la seva intervenció al World Health Summit 2026, recentment organitzat a Berlín per la WHS Foundation, filial de l'Hospital Universitari Charité, amb el suport de la WHS Academic Alliance i la col·laboració d'entitats com l'Organització Mundial de la Salut (OMS).
“Per a la nostra institució, la prevenció, la Medicina basada en valor i la IA no són estratègies independents, sinó complementàries, per impulsar el pas d'un sistema sanitari que reacciona davant els esdeveniments a un altre que s'anticipa a ells. Així, la primera ens diu quan hem d'intervenir -el més aviat possible-; mentre que la segona ens indica què és l'important -els resultats que realment importen als pacients-, i la tecnologia digital ens proporciona, cada vegada més, la capacitat de fer-ho a gran escala”, va explicar Arcos en aquesta edició del fòrum que, sota el títol “From crisis to resilience: Innovating for health”, va analitzar com els sistemes i les societats s'han de preparar per a la salut del segle XXI.
La prevenció, pilar de la Medicina basada en valor
Concretament, des de la perspectiva de la Fundació Jiménez Díaz, prevenir no és només evitar que aparegui una malaltia, sinó també el deteriorament clínic, les complicacions, les infeccions, la toxicitat dels tractaments, la pèrdua de funcionalitat, els ingressos evitables i la utilització innecessària dels recursos sanitaris. Un repte que reforça el model assistencial de l'hospital i la seva orientació a resultats i en què la Medicina basada en valor adquireix una enorme rellevància, suposant a més un clar incentiu en un centre que atén a més de mig milió de madrilenys del sistema sanitari públic.
No debades, “ja podem observar resultats mesurables en aquest sentit”, va compartir Arcos, aportant evidències concretes de l'aplicació pràctica d'aquesta estratègia: en Oncologia, amb el projecte Hospital de Dia Oncològic PErsonalitzat (HOPE), que ha reduït els ingressos hospitalaris relacionats amb toxicitats greus dels tractaments contra el càncer; en seguretat del pacient, gràcies a Argos, el Hub de control i prevenció d'infeccions relacionades amb l'assistència sanitària (IRAS) amb el qual, utilitzant la IA i diferents tipus de tecnologies relacionades amb l'anàlisi de dades, hem reduït al voltant d'un 40 per cent les infeccions relacionades amb l'assistència sanitària (IRAS) en els darrers anys; i a través del Programa de Pacient Fràgil, on la identificació primerenca i la gestió proactiva d'aquesta població han reduït l'estada hospitalària, la pèrdua de funcionalitat durant la mateixa i la mortalitat en aquest grup.”
Mesurar els resultats, no només l'activitat
En aquest escenari, en què el valor de la prevenció es mesura en termes com el nombre d'infeccions que no arriben a produir-se o d'ingressos que resulten innecessaris, és també moment de deixar de confondre-ho amb la mera quantificació de l'activitat assistencial, i passar de comptabilitzar consultes, ingressos o procediments quirúrgics, entre altres ítems, a mesurar, de debò, els resultats.
Per això, el gerent de la Fundació Jiménez Díaz va proposar tres nivells d'indicadors: els resultats clínics -mortalitat, complicacions, infeccions, reingressos, toxicitat greu, deteriorament funcional, resultats assistencials, etc-; els resultats en salut i experiència reportats pels pacients -els anomenats PROMs i els PREMs-; i la utilització responsable i eficient dels recursos sanitaris, reduint tot allò que no aporti valor -visites i ingressos evitables, duplicació de proves, consultes de seguiment redundants…-.
I precisament en l'abordatge de l'enorme complexitat que suposa la mesura d'aquests aspectes en un elevat volum de pacients, l'ús de la tecnologia digital, la IA i les dades adquireixen un potencial extraordinari en ajudar a identificar precoçment riscos i patrons, eliminar tasques administratives i facilitar que els professionals s'anticipin al problema.
La IA com a eina d'humanització
Un altre exemple d'aplicació de la IA, en aquest cas a les consultes, és Scribe, sistema que escolta de manera segura la conversa clínica i genera una proposta d'informe que el facultatiu revisa, corregeix quan és necessari i valida, i que li permet focalitzar el seu temps en el pacient, en lloc de la pantalla de l'ordinador.
“Aquesta eina, que s'ha utilitzat en més de deu milions de consultes en el conjunt d'hospitals de Quirónsalud, i en prop d'un milió només a la Fundació Jiménez Díaz, millora l'experiència del professional, reduint la càrrega administrativa i l'estrès i optimitzant la qualitat del temps disponible, i també del pacient, que se sent més escoltat i millor atès”, apunta Arcos. I resumeix: “La IA ambiental no és, per damunt de tot, una tecnologia d'eficiència, sinó una tecnologia d'humanització que, per estar correctament dissenyada i aplicada, lluny de crear distància entre professionals i pacients, l'elimina; per això encaixa perfectament amb la Medicina basada en valor que promovem”
Aprenentatges de combinar innovació i atenció centrada en el pacient
Al llarg dels projectes esmentats i molts altres d'aplicació de la digitalització, la IA i les dades en benefici de la cura de la salut del pacient, la Fundació Jiménez Díaz s'ha beneficiat, a més, d'un valuós aprenentatge, que el seu gerent resumeix en comprendre que la seva implantació no és, fonamentalment, un problema tecnològic, sinó de transformació organitzativa i cultural, que permeti combinar i potenciar mútuament la innovació sanitària i l'atenció centrada en el pacient. “L'algoritme pot representar el 20 per cent del desafiament, però el 80 per cent restant té a veure amb els fluxos de treball, els professionals, les dades, la gestió i la cultura de l'organització”, apunta.
En aquest sentit, detalla diverses lliçons apreses: “La IA ha de resoldre una necessitat clínica real -hem de detectar primer el problema i després preguntar-nos si la tecnologia pot ajudar a resoldre'l-; integrar-se en el treball clínic diari i ser liderada pels professionals; comptar amb una supervisió humana real i efectiva en què el facultatiu roman dins del procés de decisió; avaluar-se com qualsevol altra intervenció sanitària, en termes de quant ha permès millorar els resultats, reduir danys, millorar experiències…; i ser iterativa en la seva implantació, supervisant el seu funcionament, detectant errors, ajustant processos i, en ocasions, eliminant allò que no funciona.
En definitiva, “el futur de la sanitat no consisteix a tractar més malalties amb més tecnologia, sinó a utilitzar la tecnologia, les dades i la IA per prevenir més malalties, anticipar-se al deteriorament clínic i generar més valor per a cada pacient”, va concloure Arcos.
