El 12 d'Octubre analitza per primera vegada l'ús d'analgèsics i sedants en nounats crítics
El Servei de Farmàcia destaca la importància de la protocol·lització i ús de fàrmacs més segurs
El Servei de Farmàcia de l'Hospital públic 12 d'Octubre de la Comunitat de Madrid, en col·laboració amb el Servei de Neonatologia, l'Institut d'Investigació i+12 i la Universitat Complutense de Madrid, analitza per primera vegada l'ús d'analgèsics i sedants en nounats crítics. El treball conclou que el paracetamol i el fentanil es consoliden com a opcions més segures d'analgèsics de primera línia, el segon quan es requereixen opioides, així com la dexmedetomidina quan es precisa sedació.
També documenta la via intranasal d'administració, com a opció menys invasiva i subratlla també la importància de comptar amb protocols estandarditzats i integrats en sistemes de prescripció electrònica per garantir la màxima seguretat.
La recerca, desenvolupada durant 13 mesos sobre una cohort de 357 nounats ingressats a la Unitat de Cures Intensives Neonatals de l'Hospital 12 d'Octubre, durant més de 24 hores, revela que el 53,2 per cent dels pacients va requerir sedació o analgesia, amb una mediana de durada de la teràpia de 4,5 dies. L'estudi evidencia a més que la necessitat d'aquest tipus de fàrmacs s'eleva exponencialment en els nounats que precisen ventilació mecànica, arribant al 92,7 per cent d'aquesta població enfront del 35,9 per cent en els infants no ventilats.
Patrons de prescripció
Quant als patrons de prescripció, l'anàlisi constata un canvi de paradigma respecte a evidències científiques prèvies. El paracetamol va ser l'analgèsic no opioide de primera línia, administrat en més de la meitat dels pacients. Per a les infusions contínues de manteniment, el fentanil es va utilitzar com a primera opció en el 96,3 per cent dels casos que van requerir opioides, reservant la morfina (utilitzada en el 18,9 per cent) per a situacions més prolongades o postoperatòries, i el remifentanil en dosis puntuals per a procediments (fonamentalment la intubació orotraqueal).
La dexmedetomidina es va consolidar com el sedant principal (utilitzada en 68 pacients), limitant el midazolam a situacions crítiques que requerien sedació profunda. Aquesta estratègia afavoreix el perfil neuroprotector de la dexmedetomidina davant dels possibles efectes adversos del midazolam en el neurodesenvolupament.
A més, el treball registra l'ús incipient de la via intranasal per administrar fentanil i dexmedetomidina en procediments específics (com la canalització d'accessos vasculars o injeccions intraoculars), oferint una alternativa eficaç i no invasiva.
Dolor i seguretat del pacient
Finalment, el Servei de Farmàcia ressalta l'alt compromís amb el control del dolor i la seguretat del pacient. Un 50,7 per cent dels nounats tractats amb opioides o benzodiazepines va rebre teràpies de substitució —amb la metadona present en el 53,1 per cent dels pacients tractats amb opioides— per prevenir o tractar de forma activa el síndrome d'abstinència. Tot això es va acompanyar d'un perfil de seguretat favorable, amb esdeveniments adversos registrats únicament en el 9,2 per cent dels tractats, manifestats de forma lleu com hipotensió o bradicàrdia.
Per a Mª Dolores Canales-Siguero, del Servei de Farmàcia de l'Hospital 12 d'Octubre i primera autora de la recerca, aquests resultats posen de manifest la importància d'avançar cap a protocols estandarditzats i basats en l'evidència que permetin individualitzar els tractaments i millorar la seguretat. A més, destaca la importància de registrar de forma detallada, mitjançant sistemes de prescripció electrònica assistida, "les dosis administrades acumulades i els possibles efectes adversos per poder continuar millorant en l'abordatge del dolor en els nounats més vulnerables".
María Teresa Moral-Pumarega, cap de Secció de Neonatologia de l'Hospital 12 d'Octubre i Investigadora Principal d'aquest estudi destaca, per la seva banda, que "en Neonatologia, alleujar el dolor i garantir la seguretat dels nounats més vulnerables formen part inseparable d'una atenció de qualitat. La seva cura a la Unitat no és només tractar la seva malaltia, és protegir el seu benestar i el seu neurodesenvolupament des del començament de la vida. Per això, és molt important continuar optimitzant els protocols clínics basats en l'evidència. La col·laboració amb Farmàcia ens permet revisar els tractaments des de diferents perspectives, reforçar la seguretat en la prescripció i administració de medicaments i avançar conjuntament cap a una utilització més segura i racional dels fàrmacs, especialment en una població tan vulnerable com la neonatal i els nounats prematurs".
