Galícia crearà 483 places sanitàries el 2027 i eleva el seu pressupost fins als 6.032 milions
Els comptes de la Xunta reforcen l'Atenció Primària, amb 107 milions més, i destinen 28 milions a salut mental, a més d'impulsar noves infraestructures hospitalàries i programes de prevenció
El conseller de Sanitat, Antonio Gómez Caamaño, ha destacat aquest dimarts que els pressupostos del seu departament per a l'any vinent preveuen la creació de 483 places a la sanitat pública, amb una inversió de 2.562 milions d'euros en personal, la qual cosa suposa un increment del 7,5 per cent, i l'atenció en àrees estratègiques com l'Atenció Primària o la salut mental.
Durant la seva compareixença a la Comissió 3a del Parlament per presentar els pressupostos del seu departament per al 2027, el conseller va detallar la destinació de les 483 noves places previstes. D'aquestes, 68 s'incorporaran als centres de salut i altres 68 reforçaran els Punts d'Atenció Continuada (PAC), en el marc del Pla de reforma de l'Atenció Primària i Comunitària 2026-2030, recentment aprovat.
Per la seva banda, 101 places estaran vinculades al Pla estratègic de salut mental, incloses les vuit destinades a ampliar la xarxa de psicologia clínica en Atenció Primària. A més, es crearan 40 places a l'àrea sanitària de Vigo per donar resposta a l'augment de la demanda assistencial; 14 en el marc del Pla estratègic de reproducció humana assistida; i 10 per posar en marxa el Pla gallec d'atenció pal·liativa i cronicitat complexa en pediatria.
La distribució es completa amb set places de farmacèutics d'atenció hospitalària, altres set per al programa de cribatge de càncer de mama i dues vinculades a l'Estratègia gallega d'oncologia de precisió.
Les línies estratègiques per al 2027
Segons ha indicat Gómez Caamaño, els objectius del seu departament per al 2027 se centraran en quatre línies estratègiques: la Atenció Primària, l'atenció hospitalària, la salut mental i la salut pública, tenint en compte com a línia transversal d'acció l'atenció a l'envelliment i la cronicitat de la població gallega, i la indubtable aposta pels recursos humans.
El titular de Sanitat ha posat en valor que els comptes de la Conselleria de Sanitat són els més grans de la història de l'autonomia, arribant als 6.032 milions, amb una pujada del 6,35 per cent respecte als d'aquest any.
El capítol d'inversions reals, que engloba les partides per a l'execució de les grans infraestructures i equipaments sanitaris, creix gairebé un 4 per cent i arriba als 465,7 milions. En concret, Sanitat destinarà 283,6 milions a obres als complexos hospitalaris i a la millora dels centres de salut, així com a equipament mèdic, el que suposa gairebé 7 milions més que aquest any.
Per a l'atenció hospitalària, la Xunta destina 3.814 milions d'euros, amb una pujada del 6 per cent, mentre que l'Atenció Primària tindrà un major increment percentual, del 6,1 per cent, i pujarà prop de 107 milions, arribant als 1.854 milions d'euros. Aquesta xifra representa el major pressupost de la història en aquest nivell assistencial.
Una altra dada destacada pel conseller és el crèdit pressupostari que es destina a la Farmàcia, 1.735,6 milions d'euros, amb un increment de 122 milions d'euros. Aquesta inversió permetrà el finançament de les innovacions terapèutiques per als pacients, així com assumir la despesa addicional en recepta derivada del copagament farmacèutic aprovat pel Ministeri de Sanitat, que suposarà una despesa addicional de 20 milions.
L'apartat de formació dels especialistes sanitaris també seguirà creixent un any més, situant-se en 112,8 milions d'euros, la qual cosa suposa 18,6 més que el 2026.
Igualment important és el creixement en la inversió destinada a la recerca sanitària, que el 2027 arribarà als 83,2 milions d'euros, tenint en compte el pressupost de les tres fundacions de recerca sanitària, integrades en el sector públic.
Més reforç de l'Atenció Primària
El conseller ha fet especial èmfasi en el capítol de personal d'Atenció Primària, que puja a 54,5 milions, amb un augment considerable del 8,3 per cent i arribant als prop de 712 milions d'euros.
Això permetrà crear 136 places l'any vinent en el marc del Pla de reforma de l'Atenció Primària i comunitària de Galícia 2026-2030, acabat d'aprovar, de les quals 39 són de metge, 26 d'infermeria per a PAC, 21 tècnics en salut, 8 psicòlegs clínics, 7 infermers especialistes, 7 fisioterapeutes i 14 de podòlegs.
Aquest pla crearà en el seu període de vigència, 2026-2030, un total de 644 places de professionals en 16 categories, impulsant els equips multidisciplinaris. Així, per impulsar de manera decidida la Fisioteràpia, el conseller ha anunciat el nomenament d'un coordinador per àrea sanitària. A més, ha informat d'una partida de 210.000 euros per impulsar els plans locals de salut.
L'any vinent serà també el de l'inici de la nova Estrategia gallega de salut comunitària i el Programa gallec de prevenció de la fragilitat, per aprofundir en la millor atenció a la població gran.
El 2027 conclourà el programa pilot que s'està desenvolupant a l'àrea sanitària de Ferrol dins del Pla gallec d'atenció al pacient gran crònic complex i/o avançat, que assenta les bases del nou model assistencial, més proper, per donar resposta a les necessitats de determinats malalts a través d'unitats multidisciplinàries d'Atenció Primària.
Sanitat mobilitzarà 6,3 milions d'euros per a la dotació i renovació d'equipament clínic dels centres de salut i, per a la construcció d'infraestructures en aquest nivell assistencial, s'acostaran 65,4 milions d'euros, que permetran, entre altres actuacions, finalitzar els nous centres de salut de Vilagarcía de Arousa, Santa Lucía a la Corunya, La Milagrosa a Lugo. A més, continuaran les obres en marxa a Molinos o Boborás.
De la mateixa manera, s'impulsaran les obres als centres de Noia, Sanxenxo, Becerreá, Antas de Ulla, Mos o Ponteareas, i els projectes dels centres de salut de Teo, Pantón, Ribadeo, San Xoán de Ferrol, Sagrado Corazón de Lugo o Soutomaior.
Juntament amb l'anterior, també s'impulsaran els projectes dels Centres Integrals de Salut de Carballo, O Carballiño o Ourense, i el del Morrazo, a Cangas, si l'Ajuntament posa a disposició els terrenys, a més de col·laborar amb els ajuntaments en les reformes dels centres municipals de Vedra, Vilanova de Arousa, A Lama, Boqueixón o Portosín, a Porto do Son.
Reduir llistes d'espera i millorar l'atenció hospitalària
Al capítol de despesa de personal dels hospitals, la Xunta destinarà 1.721 milions, la qual cosa suposa 105 milions més i un augment del 6,5 per cent. Aquest nivell assistencial rebrà, en el seu conjunt l'any vinent, 3.814 milions d'euros, un 6 per cent més que en aquest exercici.
En aquest apartat, el conseller ha assenyalat la prioritat de reduir les llistes d'espera, després de l'augment dels temps a conseqüència de les aturades mèdiques contra l'Estatut Marc estatal. A tal efecte, ha explicat que el seu departament està reorganitzant les agendes i reprogramant l'atenció cancel·lada.
A més, el Servei Gallec de Salut (Sergas) reforçarà els recursos humans dels hospitals, la qual cosa es traduirà en la consolidació de places a les set àrees sanitàries, entre elles, per al Nou Hospital de Montecelo, que iniciarà la seva activitat amb Radioteràpia; o 40 places a l'Hospital Públic Álvaro Cunqueiro, per assumir l'increment de la demanda.
Gómez Caamaño també ha anunciat que els comptes recullen una partida d'1 milió d'euros per a la posada en marxa del nou Pla gallec d'atenció pal·liativa i cronicitat complexa en pediatria, que estableix la creació d'un dispositiu específic d'atenció intensiva per a infants i adolescents amb malalties cròniques complexes que limiten o amenacen la seva vida. Per al desenvolupament d'aquesta nova mesura, la Xunta crearà 10 places, de les quals cinc corresponen a pediatres i cinc de personal d'infermeria.
Els comptes de l'any vinent recullen una dotació de 800.000 euros per a la fabricació de nous medicaments desenvolupats a Galícia, amb l'objectiu que anualment 30 pacients puguin accedir a teràpies innovadores.
L'any vinent, la Xunta invertirà 8,9 milions d'euros al Centre de Protonteràpia amb la dotació de nou equipament i impulsarà el Pla gallec de reproducció assistida destinant 652.000 euros per dotar de 14 noves places associades a aquest pla.
També es reserven 7,2 milions d'euros el 2027 per al nou transport urgent aeri, que tindrà com a novetat el servei nocturn. En aquesta línia de millora de l'atenció urgent, el 061 incrementarà el pressupost en 24 milions d'euros per a la licitació dels nous contractes de transport terrestre urgent.
Galícia aspira a continuar sent líder en donació i trasplantaments. Per això, l'Agència Gallega de Sang, Òrgans i Teixits adquirirà una nova unitat mòbil de donació de sang, que se sumarà a les 13 amb què ja compta. També renovarà l'àrea de fred i el laboratori de criobiologia, que a més de Galícia presta servei a Astúries i a Castella i Lleó.
L'apartat de la farmàcia hospitalària incrementa la partida a 753,2 milions d'euros, gairebé 69 milions més que el 2026. En aquest camp també es crearan set places de farmacèutics en aquest nivell assistencial, amb la finalitat de desenvolupar el decret que regula el lliurament informat de medicaments al domicili dels pacients, un cop sigui aprovat.
Renovació de les infraestructures hospitalàries
Pel que fa a les grans obres hospitalàries, el 2027 es destinaran 283,6 milions, tenint en compte la renovació de les infraestructures hospitalàries i el seu equipament, el que suposa 7 milions més que en l'exercici actual.
D'aquest total, pel que fa a les obres, 11 milions aniran per al Nou Hospital Públic Montecelo; 54,1 per avançar en el nou Hospital Universitari de la Corunya; 17,1 per finalitzar la fase 1 del pla director i avançar en el projecte i inici de les obres de la fase prèvia final del Complex Hospitalari Universitari de Ferrol; i 24,3 milions per al Complex Hospitalari Universitari d'Ourense amb el propòsit de finalitzar l'edifici de 12 plantes i avançar en la següent fase.
Per al Complex Hospitalari Universitari de Santiago de Compostel·la es destinaran 4,58 milions el 2027, que permetran avançar en la millora dels accessos, en l'ampliació dels estacionaments i en la reformulació de l'edifici La per al creixement de les urgències.
Amb la finalitat d'ampliar l'àrea d'urgències de l'Hospital Públic Álvaro Cunqueiro, la Xunta destinarà 1,6 milions i altres 2 milions més per a les obres de l'àrea de maxil·lofacial i de reproducció humana assistida al Meixoeiro.
Pel que fa als hospitals comarcals, 12,3 milions es destinaran al Pla director de l'Hospital de la Marina; 800.000 euros per al Pla director de l'Hospital de Monforte de Lemos; 1,1 per a l'Hospital de dia oncohematològic de Barbanza; i 1,3 per millorar l'Hospital de Verín. També hi haurà millores de l'eficiència energètica per valor de 3 milions a l'Hospital Gil Casares de Santiago de Compostel·la i l'Hospital de Barbanza.
Amb el propòsit de millorar l'equipament mèdic i l'alta tecnologia hospitalària, la Xunta invertirà 75,1 milions, la qual cosa suposa un increment de prop del 60 per cent. Aquest crèdit permetrà dur a terme l'última fase d'equipament de Montecelo; del Centre de Protonteràpia de Galícia; i equipament electromèdic i mobiliari per als hospitals de Ferrol i d'Ourense.
Aquests més de 75 milions també permetran la digitalització dels serveis d'anatomia patològica i la renovació d'alta tecnologia hospitalària entre les quals hi ha: una ressonància per a la Corunya; un nou PET-TC per a Santiago de Compostel·la; l'equip de radiologia vascular de Montecelo; equips de cardiologia intervencionista a Santiago i a la Corunya; així com mamògrafs per al Chuac, el Meixoeiro i per als hospitals comarcals de Verín i de Cee.
Aposta per l'atenció a la salut mental
Amb l'objectiu de promoure la salut mental i prevenir el suïcidi, els comptes de l'any vinent reserven 28 milions per a l'atenció a la salut mental. En aquest sentit, el nou Pla estratègic de salut mental de Galícia 2026-2030, acabat d'aprovar per la Xunta, recull mesures innovadores com l'ampliació progressiva de l'atenció infantojuvenil fins als 18 anys o la prestació de serveis d'hospitalització a domicili.
Els pressupostos del 2027 destinen 5 milions per a la creació de les primeres 101 places de les 357 previstes al Pla, entre elles, 8 de noves de psicòlegs clínics per a la xarxa d'Atenció Primària que se sumaran a les 28 existents, de manera que la xarxa de psicologia clínica de primària arribarà l'any vinent als 36 professionals.
La Xunta també invertirà 1 milió en el Programa YAM de prevenció del suïcidi en l'adolescència, fins a arribar almenys al 80 per cent dels centres educatius el 2030. Així mateix, destinarà 8 milions a la integració laboral de les persones amb trastorn mental.
Juntament amb l'anterior, 4,8 milions aniran per al manteniment i creació de noves places en pisos protegits i unitats residencials; 8,4 als convenis amb entitats per a l'atenció a trastorns addictius, que incrementen la seva quantia; o 1,2 milions a subvencions de programes sociosanitaris de salut mental de les entitats del tercer sector.
Es reserven, a més, partides per a la millora i dotació d'infraestructures en el camp de la salut mental, 405.000 euros per a la dotació de l'hospital de dia d'adults i infantojuvenil de l'àrea sanitària de Pontevedra i 245.000 per a la unitat infantojuvenil del Nicolás Peña de Vigo.
Novetats tecnològiques i projectes en marxa
La Direcció General de Salut Pública comptarà l'any vinent amb 74,4 milions, que són 13,5 milions més que l'any passat, per continuar sent un referent a tot l'Estat. La principal novetat serà la posada en marxa d'un nou programa de cribratge universal de la diabetis tipus 1 dirigit a la població infantil, sent la comunitat gallega la primera a posar-lo en marxa. A tal fi, la Xunta destinarà una inversió de més d'1 milió.
El 2027 també serà l'any de l'inici de l'ampliació progressiva del cribatge de càncer de mama a les dones de 45 anys amb l'objectiu que, el 2031, totes les gallegues d'entre 45 i 74 hi participin. A més, s'ampliarà el cribratge de càncer de cèrvix per començar als 25 anys, i als 30, per a aquelles que estiguin correctament immunitzades.
L'any vinent, Sanitat estendrà el cribratge oportunista del VIH al conjunt de Galícia i impulsarà una de les principals novetats del Pla Sexsan 2026-2030: l'autopresa domiciliària com a mètode per detectar infeccions de transmissió sexual. Aquesta mesura anirà dirigida principalment a persones d'entre 25 i 34 anys. Després d'una experiència pilot a l'àrea sanitària de Vigo, la previsió és avançar el 2027 en la seva extensió a la resta de les àrees sanitàries.
La vacunació continuarà sent un dels grans pilars de les polítiques sanitàries de Galícia: el 2027 es destinaran gairebé 60 milions, un 24 per cent més, per consolidar el calendari d'immunització al llarg de tota la vida, el més complet de l'Estat.
En el camp de la salut alimentària, i tenint en compte la celebració del Xacobeo 2027, s'impulsarà la campanya Galícia acull, Galícia cuida, per reforçar la prevenció i la sensibilització en salut ambiental i seguretat alimentària al llarg del Camí de Sant Jaume. Tot això, tenint en compte un marc normatiu actualitzat: el 2027 està previst aprovar el projecte de llei de salut pública de Galícia.
Un altre àmbit estratègic en la detecció precoç serà el projecte Xenoma Galícia, amb una inversió superior als 14,4 milions i la previsió de realitzar 14.000 nous estudis genètics orientats a la identificació primerenca del risc de càncer i altres malalties.
Igualment, Caamaño ha destacat en la seva intervenció a O Pazo do Hórreo el camp de les noves tecnologies, una matèria a la qual es destinaran 39 milions, i amb el repte de l'aprovació, el 2027, de la primera Llei per a l'impuls i consolidació de la transformació digital del Sistema Públic de Salut i del Pla Estratègic de salut digital i transformació intel·ligent 2027-2030. Això permetrà avançar en la incorporació de la Intel·ligència Artificial (IA) en el camp sanitari amb la finalitat de reduir la burocràcia i donar suport a diagnòstics i decisions clíniques.
El titular de Sanitat també s'ha referit al propòsit de consolidar el lideratge internacional en sostenibilitat i medicina verda del Sergas, després de ser reconegut com a campió del canvi climàtic europeu.
