Mor Xosé Manuel Beiras, l'històric dirigent del BNG que va idear una Hisenda pròpia per finançar la sanitat
El líder nacionalista va defensar durant tota la seva trajectòria política la importància de comptar amb una sanitat pública eficient.
I a més: La Xunta apujarà un 5% el sou dels sanitaris amb el Pressupost de 2027
Dret i sabata a la mà. Xosé Manuel Beiras no va dubtar a estampar la seva sabata contra el seu escó al Parlament gallec per protestar contra la reforma electoral que Manuel Fraga va dur a terme a la comunitat autònoma. Un instant d'una trajectòria política dedicada a la seva Galícia natal. Un camí que aquest vuit d'octubre arriba al seu final. L'històric dirigent nacionalista ha mort a l'edat de 90 anys. Al seu haver, més de dues dècades al capdavant del Bloque Nacionalista Galego (BNG) i tota una vida de defensa dels serveis públics, inclosa la sanitat.
El líder del nacionalisme gallec sempre va ser crític amb les retallades en l'àmbit sanitari. Va arribar a dir que reduir la partida del procés assistencial "mata", un dels seus lemes durant la campanya electoral de 2012 a Galícia. "Un poder que no respecta la vida dels ciutadans és un poder homicida", va pronunciar Beiras en relació a l'estat de la sanitat pública fa dos anys.
Beiras va apostar pel blindatge de l'assistència pública a la seva comunitat autònoma. És més, es va posicionar en contra de la privatització dels serveis sanitaris i de models de finançament que combinaven els recursos de procedència estatal o regional amb els procedents de l'espectre empresarial. En aquest sentit, va proposar la creació d'una "Hisenda pròpia" per a Galícia –i per a la resta de divisions territorials–, amb la qual finançar i protegir els serveis públics essencials, com és el cas de la sanitat. Des del seu punt de vista, l'establiment d'un instrument fiscal autonòmic ajudaria a preservar el pressupost sanitari davant les possibles retallades imposades per Madrid.
Eix del nacionalisme gallec
Beiras va ser l'hereu del nacionalisme gallec al segle XX. Els seus escrits van refermar el moviment en temps de la dictadura franquista. Amb l'arribada de la democràcia, el líder polític va portar el BNG des de la irrellevància al Parlament autonòmic fins a convertir-lo en la segona força política de Galícia. Cal no oblidar que el partit va arribar a l'Executiu regional el 2005, de la mà d'una coalició amb el PSOE. Una aliança que va ser desbancada per la victòria del PP d'Alberto Núñez Feijoo el 2009.
Poc després del triomf de l'actual líder de l'oposició nacional, Beiras va sortir del BNG. Tres anys després va presentar el partit Anova, que va unir forces amb Esquerra Unida –encapçalada per Yolanda Díaz a Galícia– per fundar Alternativa Galega de Esquerda el 2012. El mític dirigent tornaria al Parlament gallec com a part de l'esmentada coalició, on es transformaria en un dels diputats més crítics amb la gestió de Feijoo. Igual que va passar amb Fraga, Beiras va ser la nèmesi del responsable del PP.
Beiras va concloure la seva trajectòria parlamentària el 2016. No obstant això, la seva activitat política no va cessar a la comunitat autònoma. Va continuar al capdavant d'Anova al costat de Martiño Noriega, metge i exalcalde de Santiago de Compostel·la. Uns darrers anys en què va tornar a acostar-se al BNG. És més, va arribar a demanar el vot per Ana Pontón. Sempre amb la mirada posada a l'esquerra, sense deixar d'apuntar a Galícia. Alta i combativa. Acompanyada d'un cop de sabata que encara ressona a les quatre províncies.
