Un error de "mala praxi" condemna Osakidetza a indemnitzar amb 1,2 milions uns pares per la mort del seu nadó
Segons es recull a la sentència, la parella es va sotmetre a una reproducció assistida el 2018 i es van aconseguir tres embrions
La plaça número 1 de la Secció del Contenciós-Administratiu del Tribunal d'Instància de Vitòria-Gasteiz ha condemnat Osakidetza a indemnitzar amb 1,2 milions d'euros uns progenitors per la mort del seu nadó al desembre de 2020, quan tenia cinc mesos.
El jutjat considera que hi va haver 'mala praxi' en l'actuació de la genetista a qui va acudir la parella quan va decidir tornar a tenir un fill després de la mort el 2019 d'un primer nadó per causes en què no es va descartar una "causa genètica", segons ha informat el Consell General del Poder Judicial en un comunicat de la seva web.
Defunció d'un segon fill
Segons es recull a la sentència, la parella es va sotmetre a una reproducció assistida el 2018 i es van aconseguir tres embrions. Se'n va implantar un i va néixer un nadó que va morir el 2019. A aquest primer nadó se li va fer un informe genètic "que no va identificar cap alteració patogènica", però tampoc va descartar llavors l'existència d'una "causa genètica desconeguda".
Abans de tornar a ser pares de nou, la parella va contactar amb una genetista i investigadora d'un hospital públic basc perquè no volia tornar a passar pel mateix. La sanitària va recollir l'estudi genètic fet en el seu dia i "a la vista d'aquest, va tranquil·litzar la parella" i va indicar que podien ser pares de nou amb "un risc molt baix" sense recomanar-los "més estudis, per assegurar el seu consell genètic".
La parella va tenir un segon nadó que va morir al desembre de 2020 als cinc mesos. A aquest nadó se li va fer un estudi d'exoma genètic, "molt més ampli" que el fet al seu germà, que va determinar que patia una mutació del gen NFU1 que no havia estat analitzat a l'estudi del primer.
"Mala praxi, desídia i deixadesa"
La parella va considerar que hi va haver mala praxi en l'actuació de la sanitària perquè no va donar rellevància a la manca d'un exoma genètic més ampli en el cas del primer nadó, ni va considerar fer un cribratge preimplantacional als dos embrions congelats o un estudi genètic dels progenitors.
Osakidetza, però, va mantenir que no hi va haver relació causal entre l'assistència prestada i el resultat lesiu perquè els símptomes identificats en el primer nadó no permetien establir un diagnòstic com el que es va aconseguir després.
El jutjat dona la raó als demandants i conclou a la vista de la prova practicada que hi va haver "mala praxi", "desídia i deixadesa" en l'actuació de la genetista perquè hauria d'haver revisat la història clínica completa del primer nadó i haver fet més proves, com ara haver sol·licitat un exoma de la mostra d'ADN del primer fill i un estudi genètic dels progenitors.
Amb aquests estudis, afegeix el jutjat, "hauria aparegut la mutació de NFU1 associada al síndrome de disfunció mitocondrial múltiple, que hauria donat una explicació perfecta a la defunció" del primer nadó i amb aquest resultat la doctora hauria "recomanat evitar la gestació natural, així com fer exoma dels dos embrions congelats, ja dirigit de manera específica a trobar el gen NFU1 mutat".
D'aquesta manera, s'hauria evitat el naixement del segon nadó amb la seva malaltia genètica congènita idèntica al primer i que els progenitors "passessin pel fet traumàtic de gestar i veure morir un segon nadó, de nou, i per la mateixa causa", afirma el jutjat.
Dany moral de "gravetat excepcional"
La resolució considera que el dany moral causat és d'una "gravetat excepcional" i fixa en 1.220.106,66 euros la quantitat que Osakidetza ha d'abonar a la parella.
"A la defunció del segon fill s'ha d'afegir el drama addicional que la parella va fer el que estava a les seves mans per evitar la malaltia genètica del segon fill i la mort d'aquest, de manera que els va generar la frustració de no haver fet prou, així com la ràbia i frustració que tercers tècnics en la matèria no van fer el que els pertocava i podien haver-ho evitat", afegeix el jutjat. Aquesta sentència no és ferma i ha estat recorreguda en apel·lació pel Servei Basc de Salut.
