El TSJCV obliga la Conselleria de Sanitat a ampliar la informació sobre els pagaments a la sanitat privada
La sentència de l'alt tribunal insta el departament que dirigeix Marciano Gómez a publicar el desglossament de despesa sobre les derivacions a centres privats el 2024 i 2025, tal com havia requerit el PSPV
I a més: La justícia anul·la la norma valenciana que obliga metges i infermeres a estar presents a les unitats mòbils de prevenció
El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha estimat el recurs presentat pel PSPV-PSOE per reclamar a la Conselleria de Sanitat més informació sobre les derivacions a la sanitat privada. D'aquesta manera, l'alt tribunal ordena al departament que dirigeix Marciano Gómez que lliuri informació detallada sobre els pagaments abonats a centres privats en el marc del Pla de Xoc contra les llistes d'espera durant els exercicis 2024 i 2025.
La demanda parteix de la portaveu de Sanitat del PSPV-PSOE al parlament autonòmic, Yaissel Sánchez, que argumentava que la negativa a presentar la informació tal com la reclamava el seu partit vulnerava el dret fonamental d'accés a la informació pública (article 23.2 de la Constitució Espanyola). A l'origen del conflicte hi ha el rebuig de Sanitat a oferir les xifres desglossades per anualitats. Després de la demanda formulada pels socialistes, Sanitat va remetre una ampliació de dades agrupada en un únic bloc biennal, quantificant la despesa conjunta en 331 milions d'euros entre 2024 i 2025. El departament va justificar la impossibilitat d'individualitzar l'estadística per anys al·legant una "gran complexitat tècnica" provocada per la migració i canvi dels seus sistemes comptables. Ara, la sala del Contenciós Administratiu els insta a proporcionar aquesta informació i li dona el termini d'un mes per presentar el detall de les quantitats abonades a cada centre sanitari privat.
Des de la Conselleria han negat que es tracti d'una condemna contra Gómez i han confirmat que presentaran la informació requerida. "La Conselleria sí que va donar informació, però la sentència estima que s'ha d'ampliar i així es farà", han apuntat des de l'equip Gómez. Per la seva banda, l'oposició socialista ha criticat la negativa prèvia de la Conselleria en base al que consideren "excuses grotesques", com que "només podien facilitar-se per biennis". Després de conèixer-se la resolució, la portaveu de Sanitat del PSPV a Les Corts, Yaissel Sánchez, ha denunciat l'actitud de la Conselleria, per veure-la com un intent de frenar la tasca de control sobre la gestió de concerts sanitaris.
En la sentència judicial, els magistrats han determinat que aquesta dificultat no resulta motiu suficient o, si escau, no va quedar degudament justificat per què aquests condicionants tècnics impedien complir amb el mandat constitucional. El tribunal assenyala que el fet que la complexitat tècnica plantegi una "dificultat", aquesta no es tradueix en una "impossibilitat material", i recorda que una negativa com aquesta exigeix una motivació reforçada que en aquest cas no es va acreditar.
Per això, la sala obliga la Conselleria a desglossar exhaustivament no només els imports per cada any, sinó també les quantitats exactes assignades a cadascun dels centres privats concertats. En aquesta línia, l'Administració subratlla que el mateix text del TSJCV explicita que "no consta acreditada la denúncia desplegada en la demanda de ser voluntat manifesta de l'Administració la de restringir l'accés parlamentari a dades especialment sensibles des del punt de vista de control polític", descartant intencionalitat d'opacitat en el procedir administratiu. Així mateix, des del departament destaquen que el tribunal no ha imposat costes processals a la Generalitat.
El pronunciament del tribunal es circumscriu estrictament a l'àmbit contenciós-administratiu sobre l'abast del deure d'informació pública, després que els intents previs de l'oposició socialista per obrir una via penal contra el conseller quedessin arxivats davant l'informe desfavorable de la Fiscalia per manca d'indicis. Amb aquesta resolució judicial, la fiscalització sobre els mecanismes per alleujar les llistes d'espera a través de la col·laboració amb entitats privades torna a situar-se en el focus del debat sanitari a la comunitat.
