La justícia anul·la la norma valenciana que obliga metges i infermeres a estar presents a les unitats mòbils de prevenció
El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana declara contraris a dret tres articles i estima que la Generalitat va envair competències estatals
I a més: La sanitat valenciana renovarà el model de selecció de personal després de 10 anys
La Secció Quarta de la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha anul·lat tres articles del Decret 127/2025, que regula la utilització de les unitats sanitàries mòbils pels serveis de prevenció de riscos laborals.
La sentència, que va aparèixer publicada al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana dimarts passat, parteix del recurs de la Confederació Empresarial de Serveis de Prevenció Aliens (Cemsepa) i de l'Associació Nacional de Serveis de Prevenció Aliens (Aspren). Les patronals defensaven que la norma autonòmica suposava una invasió de l'article 149.1.7.ª de la Constitució Espanyola, que reserva a l'Estat la legislació laboral, mentre que la Generalitat al·legava que la norma s'emparava en les seves competències en matèria sanitària.
En aquest sentit, el TSJCV dóna la raó a les patronals i conclou que exigir la presència física i obligatòria de metges i infermers del treball a les unitats mòbils suposa un requisit més restrictiu que el del Reial decret 843/2011 –el que fixa com s'estableixen els criteris bàsics sobre l'organització de recursos per desenvolupar l'activitat sanitària dels serveis de prevenció–, per la qual cosa la Generalitat es va excedir en les seves competències.
Tres articles
Així doncs, la sentència declara contrari a dret i nul l'article 8.3, que exigia la “presència i participació” d'un metge del treball o d'empresa i d'un infermer d'empresa o del treball en la realització dels exàmens de salut mitjançant unitat sanitària mòbil.
Així mateix, declara nul l'apartat c de l'article 5.2, que obligava a incloure en la sol·licitud d'autorització una comunicació de la dotació mínima de professionals sanitaris, especificant metge i infermer del treball o d'empresa.
També anul·la el final de l'article 3.3, la frase segons la qual la unitat sanitària mòbil “ha de disposar dels mateixos recursos humans i materials que els centres sanitaris fixos”.
No obstant això, la Sala desestima la resta de les pretensions, entre elles la nul·litat total del decret, i eximeix l'Administració del pagament de costes.
![La presidente de Aeemt, Juan Carlos Rueda.](["https:\/\/s1.redaccionmedica.com\/k\/imgp\/cms\/sanitaria2000\/147752.jpg?p=w:320\/h:240&h=-CV2M8-G"])
