La Justícia obre una nova via perquè els sanitaris procedents de la concertada puguin cobrar per la seva antiguitat
El Tribunal Suprem avala que el temps treballat en hospitals públics de gestió privada sigui vàlid per al reconeixement de triennis després d'accedir a una plaça estatutària
I a més: La Justícia tomba la via autonòmica per recuperar les pagues extra dels metges congelades durant la crisi
Els professionals de la salut que treballen a la sanitat concertada estan d'enhorabona. El debat sobre si la seva antiguitat ha de ser reconeguda de la mateixa manera que si haguessin exercit a la pública s'ha resolt amb una sentència que obrirà una nova via a l'hora de presentar-se a qualsevol Oferta Pública d'Ocupació (OPO). El Tribunal Suprem ha reconegut el dret que es computin els triennis acumulats quan es tracti d'hospitals de gestió privada.
El litigi té el seu origen en la reclamació d'una especialista de Pneumologia que, després de prendre possessió com a personal estatutari fix a l'Hospital Marina Baixa, va sol·licitar a la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana el reconeixement del temps treballat entre els anys 2008 i 2013. Durant aquest cicle professional, la metgessa va exercir a l'Hospital Universitari del Vinalopó i a l'Hospital Universitari de Torrevieja. Ambdós centres estan integrats a la xarxa sanitària pública autonòmica, però operaven sota un model de gestió privada a través d'empreses adjudicatàries.
L'Administració autonòmica va denegar aleshores el còmput de l'antiguitat sota l'argument que la treballadora havia estat vinculada a societats mercantils i, per tant, fora de l'esfera de l'Administració Pública exigida per la Llei 70/1978. Tot i que el Jutjat del Contenciós-Administratiu número 4 d'Alacant va fallar a favor de la facultativa en primera instància, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) va revocar aquesta decisió. El TSJCV va justificar la seva sentència indicant que les empreses concessionàries "no poden ser considerades com a part de l'administració pública, sent els treballadors contractats i dependents de l'empresa privada concessionària".
No obstant això, l'Alt Tribunal ha estimat ara el recurs de cassació impulsat per la metgessa i ha anul·lat la sentència del tribunal autonòmic. A la sentència, a la qual ha tingut accés Redacción Médica, els magistrats determinen que l'anàlisi no s'ha de centrar de manera exclusiva en l'estructura orgànica de l'ocupador, sinó en la funció exercida. La resolució subratlla que "el determinant en aquesta classe de supòsits no és tant la naturalesa (pública o privada) de l'entitat gestora del centre hospitalari —cosa que, sens dubte, pot ser rellevant a altres efectes— com la naturalesa pública del servei sanitari prestat als usuaris".
El caràcter públic de la prestació sanitària
Sobre aquesta base, el Suprem assenyala que la prestació assistencial en aquest tipus de centres té un caràcter públic "inqüestionable". Per això, la Secció Quarta fixa com a doctrina jurisprudencial que "el temps treballat per a una empresa concessionària del servei públic sanitari pot ser tingut en compte a efectes del reconeixement de serveis previs a l'Administració Pública, regulat a l'article 1 de la Llei 70/1978".
La sentència condemna l'Administració a fixar la data de perfeccionament dels triennis de l'especialista i a abonar les retribucions corresponents amb caràcter retroactiu. Aquest pronunciament estableix un precedent aplicable al conjunt del sistema sanitari, consolidant una via perquè el personal estatutari que provingui de models de gestió indirecta o concertada pugui reclamar el càlcul de la seva antiguitat professional.
![Sede del Tribunal Superior de Justicia de Aragón. Autor: Europa Press.](["https:\/\/s1.redaccionmedica.com\/k\/imgp\/cms\/sanitaria2000\/105444.jpg?p=w:1706\/h:960&h=APz6S6k6"])
