Salut consolida el pla Peris com a motor de la recerca biomèdica a Catalunya amb gairebé 90 milions d'euros
Des del 2017, el programa ha concedit 740 ajuts de recerca
I a més: Catalunya actualitzarà el model de gestió de les baixes: de gestionar tràmits a gestionar trajectòries
Després d'una dècada d'activitat, el Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut (Peris) del Departament de Salut s'ha consolidat com un dels grans pilars per al desenvolupament de la recerca biomèdica a Catalunya. Des de l'any 2017, el programa ha injectat prop de 90 milions d'euros a través de 740 ajuts, una injecció econòmica ininterrompuda que ha permès potenciar l'excel·lència científica i retenir el talent investigador a la comunitat.
El punt d'inflexió per a aquest ecosistema científic es va produir el 2016 amb la creació de la Direcció General de Recerca i Innovació en Salut (Dgris). Aquest organisme va néixer amb l'objectiu de donar continuïtat i blindar l'R+D com un element estratègic del sistema sanitari. La seva posada en marxa va venir acompanyada d'un increment pressupostari de 10 milions d'euros, situant el pressupost inicial per a convocatòries en 43 milions d'euros aquell any. Una dècada després, les xifres avalen el seu creixement: el pressupost de la Dgris ha escalat fins als 64,8 milions d'euros el 2026.
Aquest augment sostingut dels fons ha complert un doble objectiu. D'una banda, ha reforçat el finançament basal (estructural) dels centres de recerca catalans; i de l'altra, ha consolidat les convocatòries competitives com la principal via de suport al sistema científic de la regió.
Més de 2.000 sol·licituds i projecció europea
El balanç dels darrers deu anys (2017-2026) reflecteix l'alt interès del sector: s'han publicat 26 convocatòries que han rebut més de 2.000 sol·licituds. En total, el Peris ha repartit aquests prop de 90 milions d'euros en quatre grans blocs estratègics: 47,2 milions destinats a la recerca d'excel·lència; 27,8 milions per impulsar el talent investigador; 8,9 milions per a projectes d'innovació; i 4,8 milions per a l'enfortiment institucional dels centres. A més, aquest paraigua ha facilitat la participació de Catalunya en iniciatives europees de prestigi com EP Per Med, ERA4Health o Preciseu.
A nivell assistencial, l'impacte del Peris es tradueix en un reforç directe de les capacitats del sistema de salut. Gràcies a aquests fons, centenars de professionals sanitaris han pogut alliberar càrrega assistencial per disposar de més temps dedicat a la recerca. Així mateix, el pla ha finançat la formació de joves investigadors i ha facilitat la incorporació de perfils tècnics especialitzats als diferents grups de recerca.
A aquest esforç estructural s'hi va sumar la resposta d'emergència davant la crisi de la COVID-19, període en què el Departament de Salut va mobilitzar de forma extraordinària 4 milions d'euros per finançar projectes específics sobre el virus, demostrant la capacitat d'adaptació del sistema català.
Deu anys després, el model impulsat per la Dgris ha assolit el seu objectiu final: afavorir que els resultats que s'obtenen a les poyates dels laboratoris es tradueixin en el desenvolupament de la pràctica clínica real, transformant les idees de recerca en solucions tangibles que milloren directament la vida dels pacients i la qualitat de l'atenció sanitària.
