L'Oncologia espanyola, a punt per incorporar el nou fàrmac que redueix un 50% les recaigudes en càncer de mama
L'anticòs conjugat permetrà reduir el risc de recaiguda metastàtica en pacients de més risc
I a més: Europa aprova un nou medicament per a subtipus agressiu de càncer de mama
Recentment, la Comissió Europea va aprovar trastuzumab deruxtecà com a monoteràpia adjuvant per a adultes amb càncer de mama HER2 positiu ressecat que mantenen malaltia invasiva residual després del tractament neoadjuvant. Es tracta d'un anticòs conjugat (ADC) desenvolupat per Daiichi Sankyo i AstraZeneca. La decisió es basa en l'assaig de fase III Destiny-Breast05, que va mostrar una reducció del 53 per cent del risc de recurrència o mort enfront de trastuzumab emtansina (T-DM1).
Gemma Viñas, oncòloga a l'Institut Català d'Oncologia (ICO), explica a Redacción Médica que la incorporació del fàrmac (T-DXd) al tractament complementari del càncer de mama inicial "beneficiarà un grup concret de pacients". Afegeix que permetrà que "aquelles pacients amb malaltia residual després de quimioteràpia i cirurgia tinguin menys risc de recaiguda metastàtica". Al seu parer, la nova indicació "suposa un canvi en la pràctica clínica habitual per al tractament d'aquestes pacients de més risc".
Una reducció del 50% del risc de recaiguda
L'assaig Destiny-Breast05 va mostrar una millora de 8,7 punts percentuals en la supervivència lliure de malaltia invasiva a tres anys enfront de T-DM1. Per a l'oncòloga, les dades són rellevants des del punt de vista clínic "ja que existeix una reducció del 50% en el risc de recaiguda".
Tanmateix, l'experta demana prudència sobre la supervivència global. Assenyala que les dades són "encara immadures i haurem d'esperar més temps de seguiment, i analitzar com els tractaments posteriors influeixen en aquests resultats".
Viñas defensa el tractament preoperatori com "una estratègia ideal per personalitzar la teràpia". "D'aquesta manera, observem la sensibilitat o no del tumor als fàrmacs 'in vivo' i podem intensificar el tractament sistèmic postoperatori amb l'objectiu de disminuir al màxim el risc de recaiguda", detalla.
Segons l'oncòloga, es beneficien fonamentalment les pacients que no aconsegueixen una resposta completa a aquest tractament previ a la cirurgia i que, per tant, "presenten un major risc de recaiguda a distància".
Vigilància de la toxicitat pulmonar
Un dels riscos associats al fàrmac és la malaltia pulmonar intersticial i la pneumonitis. En l'anàlisi de seguretat amb 4.146 pacients tractats amb el fàrmac en diferents tumors, es van registrar reaccions adverses de grau 5 en el 0,9 per cent dels casos, inclosa la malaltia pulmonar intersticial/pneumonitis en el 0,8 per cent.
Viñas recorda que aquesta toxicitat "és potencialment greu si no es detecta i tracta adequadament". Per això, assegura que els oncòlegs que prescriuen el fàrmac saben que "cal una monitorització durant el tractament dels símptomes respiratoris i per imatge". Afegeix que a la majoria d'hospitals ja es treballa des de fa temps amb Pneumologia i Radiologia, "amb protocols per al control d'aquesta potencial toxicitat".
Els següents passos fins arribar als hospitals
L'oncòloga recorda que l'aprovació europea "no implica una disponibilitat immediata". El que és habitual, explica, és que "s'obri un període d'avaluació per part del Ministeri i que després arribi la implementació a les comunitats autònomes i als hospitals".
Mentrestant, algunes pacients ja han rebut el tractament en participar en l'assaig clínic Destiny-Breast05. "Han contribuït a la recerca i a beneficiar les pacients que vindran després d'elles", subratlla.
![Maria Vidal Hospital Clinic.webp](["https:\/\/s1.redaccionmedica.com\/k\/imgp\/cms\/sanitaria2000\/158509.webp?p=g:fp:0.41:0.29\/w:320\/h:240&h=bHeuN_yf"])
Viñas considera que els serveis d'Oncologia Mèdica "estan preparats per assumir el seguiment que exigeix el fàrmac", que ja s'utilitza en altres indicacions. "Els oncòlegs som coneixedors de la seva gestió i toxicitat", afirma, i afegeix que la majoria dels hospitals que l'administren "estan dotats per fer una monitorització i seguiment adequat de les toxicitats".
Destaca, però, la necessitat d'implicar altres especialitats, "no només Oncologia", per a la gestió multidisciplinària de les toxicitats i del procés oncològic.
Els ADC: un canvi de paradigma
Més enllà d'aquesta aprovació, l'oncòloga creu que "estem davant d'un canvi de paradigma no només en el càncer de mama, sinó en el càncer en general". Recorda que en la majoria dels assaigs clínics els ADC "es mostren superiors a la quimioteràpia estàndard".
El repte, conclou, serà definir "com s'establirà la seqüència de tractament" i com "s'aniran incorporant en els diferents escenaris de malaltia, tant localitzada com avançada".
Amb l'aprovació europea ja en marxa, el següent repte per a les pacients amb malaltia residual serà que el fàrmac arribi com més aviat millor als hospitals. Per això, serà clau una monitorització adequada i la implicació de diverses especialitats, en un moment en què es redefineix l'abordatge del càncer de mama.
