Els sindicats agiten la campanya del 29-N amb el seu pla per classificar el metge segons la seva responsabilitat
Les agrupacions continuen reclamant un estatut propi, una taula de negociació i millores en les condicions laborals dels metges
L'avançament de les eleccions no ha fet més que motivar els sindicats mèdics a aconseguir els canvis que tant fa que esperen. Des que es van anunciar les votacions del 29-N i independentment de si es produeix un canvi de govern, les agrupacions no han fet marxa enrere i continuen posant sobre la taula totes aquelles peticions que arrosseguen, acumulen i segueixen sense resoldre.
Els sindicats han parlat amb Redacción Médica i han informat que, a més de les peticions més sonades com són la creació d'un estatut propi per a metges i facultatius, una millora dels descansos i retribucions i la idea de pactar una taula de negociacions, també s'ha plantejat la proposta de voler classificar els metges segons la seva responsabilitat, tenint en compte les exigències que aquests hagin d'assumir en el seu lloc de treball.
Una classificació professional d'acord amb la responsabilitat mèdica
La petició de reconèixer les particularitats de la professió mèdica a través d'una classificació professional específica és una de les prioritats en què han coincidit alguns dels sindicats mèdics. L'objectiu, segons defensen, és que l'encaix professional tingui en compte tant la formació requerida com les competències i les responsabilitats que assumeixen els facultatius en l'exercici de la seva activitat.
Des de CESM Castella-la Manxa, el seu president, Jorge Curiel, situa aquesta qüestió entre les tres principals reivindicacions del col·lectiu, juntament amb l'Estatut Mèdic i la creació d'una taula de negociació pròpia. En concret, reclama una classificació que reconegui "la nostra formació més llarga, major responsabilitat i especial dedicació".
En la mateixa línia es pronuncia el Sindicat Mèdic de Galícia (Simega). El seu secretari general, Enrique Marra, inclou entre les prioritats de l'organització una "classificació professional d'acord amb el nivell de responsabilitat i les exigències particulars" de l'activitat mèdica. La proposta se suma a la petició d'un compromís explícit amb l'elaboració d'un estatut propi i a la creació d'espais específics de negociació per a metges i facultatius.
També Ángela Hernández, secretària general de l'Associació de Metges i Titulats Superiors de Madrid (Amyts), vincula directament la classificació professional amb les competències de la professió. Al seu parer, les diferències en les condicions d'exercici justifiquen que els metges i facultatius puguin negociar les seves pròpies condicions, sense quedar encaixats en un marc que consideren discriminatori respecte a la resta de categories.
"Tot això porta implícit el tema de la classificació professional que va íntimament lligada a les competències de la professió", sosté Hernández. En aquest sentit, defensa que el col·lectiu ha de poder protegir les seves competències professionals, igual que fan altres categories sanitàries.
Un estatut propi i una taula de negociació específica
Des d'Amyts, Hernández insisteix que les condicions d'exercici de metges i facultatius s'han de negociar en un espai específic, tant a l'àmbit estatal com a l'autonòmic. L'organització considera que, en el primer cas, caldrà impulsar modificacions legislatives, mentre que a les comunitats autònomes ja es podrien plantejar fórmules de representació i negociació pròpies.
La secretària general recorda, a més, que 16 organitzacions integrades a Apemyf van elaborar el maig de 2025 una proposta d'Estatut Mèdic i Facultatiu. Segons assenyala, hi ha disposició a dialogar sobre aquest document, però reclama que les negociacions es tradueixin en decisions concretes i no s'ajornin mitjançant nous estudis o previsions a diversos anys vista. "Cal afrontar canvis estructurals profunds i cal començar a afrontar-los ja", subratlla.
Per la seva banda, el secretari general del Sindicat Mèdic de Navarra (SMN), Alberto Pérez, explica que la seva organització segueix la línia d'Apemyf i defensa l'esborrany d'estatut elaborat per la plataforma. No obstant això, els facultatius navarresos plantegen dues demandes específiques: que la norma s'apliqui íntegrament a la Comunitat Foral un cop aprovada i que els facultatius funcionaris navarresos puguin traslladar-se a la resta de l'Estat en igualtat de condicions.
En el cas del Sindicat Mèdic d'Extremadura (Simex), la seva secretària general, María José Rodríguez, resumeix les prioritats en tres eixos: un estatut propi per a metges i facultatius, un àmbit de negociació en què el col·lectiu tingui veu i representació directa i un reconeixement real de la situació actual de la professió.
Una postura similar manté Metges de Catalunya. El seu secretari general, Xavier Lleonart, situa l'Estatut Mèdic i la taula pròpia entre les reivindicacions centrals, tot i que qüestiona la resposta dels partits polítics davant les peticions del col·lectiu. Segons explica, l'organització i UMYF van sol·licitar a les formacions que aclarissin als seus programes electorals si donaven suport a l'estatut i van enviar peticions de reunió als grups parlamentaris estatals.
Lleonart assegura que només va rebre resposta d'Esquerra Republicana de Catalunya, que va emplaçar l'organització a tornar a sol·licitar la trobada un cop constituït el Congrés dels Diputats. "Ens sembla una llàstima que no puguin trobar un forat per parlar d'aquest tema cabdal per a la sanitat pública", lamenta.
Jornada laboral, Atenció Primària i finançament sanitari
Més enllà de la classificació professional i del marc específic de negociació, els sindicats mantenen altres reivindicacions relacionades amb les condicions laborals i el funcionament del Sistema Nacional de Salut (SNS).
Simega, per exemple, reclama una jornada ordinària de 35 hores setmanals i una regulació de la jornada suplementària que inclogui les guàrdies mèdiques i l'autoconcertació o peonades. L'organització defensa que aquesta activitat tingui caràcter voluntari i que la suma de la jornada ordinària i la suplementària no superi les 48 hores setmanals. També demana que la regulació contempli els descansos, les festes computables, les retribucions, les dietes i els desplaçaments necessaris per atendre la ciutadania fora dels centres de treball.
Per la seva banda, Miguel Lázaro, president del Sindicat Mèdic de Balears (Simebal), amplia les prioritats al finançament i la planificació sanitària. L'organització reclama que la professió mèdica sigui reconeguda com a treball dur o professió de risc ja que, com indica, "ens ho hem guanyat amb la pandèmia, la Dana, Adamuz o Ceuta".
Continuant amb les seves peticions, Lázaro esmenta el recuperar la paga extraordinària suprimida el 2010 i assolir un pacte d'Estat per la Sanitat que permeti despolititzar el sistema i augmentar el seu finançament fins a la mitjana europea en relació amb el PIB.
Simebal també demana un pla estratègic que prioritzi l'atenció sanitària, reforci la salut mental i abordi les dificultats per cobrir determinats llocs. "Cuidar el metge és cuidar el pacient", resumeix Lázaro.
Des del Sindicat Mèdic d'Euskadi (SME), el seu vicepresident i metge d'Urgències a l'Hospital Universitari d'Àlaba, Néstor Morchón, posa el focus en la necessitat de reforçar l'Atenció Primària i dotar-la dels recursos necessaris perquè esdevingui el "veritable eix del sistema sanitari públic".
Morchón també reclama garantir una formació MIR de qualitat i assegurar el relleu generacional, amb més temps i reconeixement perquè els professionals desenvolupin les seves tasques docents "de manera òptima". Així mateix, demana que el nou Govern escolti metges i facultatius abans de legislar sobre qüestions que afecten les seves condicions professionals i adverteix que qualsevol nova iniciativa que ignori el col·lectiu trobarà "una resposta unitària i contundent".
