Les comunitats esmenen la reforma de l'avortament: de la memòria econòmica a la confidencialitat en la història clínica
Catalunya i el País Basc, que han participat en el Consell Interterritorial, donen suport als canvis proposats amb el Ministeri amb matisos
I a més: Les comunitats del PP amenacen amb plantar Sanitat en l'Interterritorial: "S'ha de reservar a assumptes d'urgència"
El Ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes han celebrat aquest dimecres un Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (Cisns) extraordinari, el primer després de l'avançament electoral per votar el 29 de novembre. La prèvia ha estat marcada per l'amenaça de les regions del Partit Popular amb plantar Sanitat en l'Interterritorial. Per la seva banda, les comunitats autònomes que han participat, com Catalunya, País Basc i Navarra, han mostrat el seu suport al nou reial decret sobre l'avortament, tot i que amb matisos, com la memòria econòmica o la confidencialitat en la història clínica.
El Govern Basc considera que el desenvolupament normatiu de la llei de l'avortament del Ministeri de Sanitat "arriba tard" i reclama millores per reforçar l'autonomia i la seguretat de les dones. Sanitat va convocar l'Interterritorial després d'autoritzar la setmana passada el Consell de Ministres la tramitació administrativa urgent del projecte de reial decret pel qual es regula la informació prèvia al consentiment en la interrupció voluntària de l'embaràs (IVE) i el comitè clínic que intervé en el supòsit de causes mèdiques.
El Departament de Salut del País Basc, que lidera Alberto Martínez, subratlla que el sistema d'atenció a la IVE a Euskadi ja compleix amb les obligacions recollides tant en la normativa de 2010 com en la posterior reforma de 2023. "El Departament de Salut i Osakidetza garanteixen actualment els requisits relatius a la informació que es facilita a les dones i al funcionament del comitè clínic", ha assenyalat en un comunicat després de la trobada.
Quatre propostes de millora
La consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya, Olga Pané, també ha mostrat el seu suport a la iniciativa, amb un 'però'. Pané ha declarat a Redacción Médica que està d'acord "en què es millorin tots aquells elements comunicatius amb les pacients per millorar la seva presa de decisió i tenir registres d'objectors".
Així mateix, la consellera de Salut també ha donat suport a la proposta d'incorporar metges de la sanitat privada al comitè clínic. L'única crítica de Salut a la proposta de Sanitat és sobre el seu informe d'impacte econòmic, en el qual el Ministeri assegura que és nul, però Pané ho nega. "Si introdueixes una visita més i un professional més en el procés, té impacte econòmic. S'ha de calcular", ha sentenciat.
Aportacions del País Basc
A més de la proposta catalana, el País Basc ha afegit altres tres: garantir la confidencialitat i la seguretat a través de la història clínica; millorar l'atenció sanitària i humanitzar la comunicació amb les dones. El Departament de Salut ha sol·licitat que la normativa reculli els actes realitzats durant l'atenció a una dona i respecti la capacitat organitzativa dels serveis de salut per fer-ho, amb plenes garanties de confidencialitat i protecció de dades.
L'objectiu és que "cap dona vegi limitat el seu accés a la informació per haver-se d'identificar i, al mateix temps, que qui rep atenció sanitària compti amb un registre clínic segur que protegeixi la seva confidencialitat i afavoreixi una atenció coordinada".
![Mónica García](["https:\/\/s1.redaccionmedica.com\/k\/imgp\/cms\/sanitaria2000\/150674.jpg?p=w:1706\/h:960&h=i-cfnDkr"])
Sobre la informació dels procediments d'IVE, el Departament proposa que la norma reculli que es facilitarà a la dona que realitzi aquesta pràctica després de les 14 setmanes de gestació per causes mèdiques informació sobre els procediments possibles i la seva adequació a cada cas. L'equip sanitari donarà la seva recomanació, perquè la "dona pugui escollir lliurement entre les opcions clínicament adequades".
La tercera proposta del País Basc se centra a delimitar amb més claredat les funcions del comitè clínic i les de l'equip sanitari que atén directament la dona. Euskadi reclama diferenciar entre les funcions del comitè clínic i equip sanitari d'atenció directa, que ha de participar en el seu diagnòstic i atenció i contribuiria a "garantir una comunicació més propera, coherent i humanitzada, a més de preservar la continuïtat assistencial".
Finalment, el Govern de Navarra també ha traslladat a aquest periòdic que està d'acord que hi hagi "unitat en els missatges que cal donar a les dones", i així ho han manifestat durant un dels últims Consells Interterritorials d'aquesta legislatura.
Sanitat confirma que no totes les regions han enviat 'esmenes'
Per la seva banda, fonts del Ministeri de Sanitat han confirmat a aquest mitjà que han rebut les aportacions de les comunitats autònomes. Tot i així, han destacat que no totes les regions les han realitzat.
La pròxima cita entre el departament liderat per Mónica García i les autonomies serà el pròxim 23 d'octubre, tal com ha pogut saber Redacción Médica, que serà quan se celebri la sessió ordinària del Cisns. Per ara, es desconeix l'ordre del dia exacte de la trobada, tot i que entre els punts candidats a tractar-se en el Consell es troben el Reial Decret de llistes d'espera i la distribució de diferents fons, dos temes que s'havien d'acordar en el Cisns extraordinari previst per al passat 9 d'octubre però que va ser cancel·lat després de l'avançament electoral.
