Ni colesterol "bo" ni "dolent": el cardiòleg José Abellán explica com interpretar la teva analítica i els 7 valors que has de mirar
L'especialista adverteix que el colesterol total "no diu gaire" per si sol i detalla què demanar a l'analítica, des del LDL i l'HDL fins a marcadors menys coneguts com l'ApoB o la lipoproteïna(a)
I a més: Pots tenir manca de ferro sense que sigui anèmia: la metgessa Isabel Viña explica per què la teva analítica surt "perfecta" i segueixes esgotat
L'infart i l'ictus continuen sent la primera causa de mort, i encara que no tot depèn del colesterol, mantenir-lo alt durant anys augmenta el risc cardiovascular. Aquesta és la premissa de la qual parteix el cardiòleg José Abellán en una de les seves últimes publicacions al seu compte d'Instagram (@doctorabellan), on aborda un dubte tan freqüent com mal resolt a la consulta: la majoria de pacients rep la seva analítica, mira la xifra de colesterol total i es queda aquí. Però, com adverteix l'especialista, aquest número aïllat ofereix una fotografia incompleta.
"No et quedis amb els números, el colesterol total no diu gaire", resumeix Abellán, que insisteix a més que "hi ha molt més que 'colesterol bo' i 'colesterol dolent'". El seu objectiu és que el pacient sàpiga quins paràmetres sol·licitar i com interpretar-los, perquè d'aquesta lectura depèn afinar el risc real de cada persona. "Tenir un colesterol sa és important, ja que es relaciona amb una millor salut cardiovascular i menor risc d'infart", recorda. Així doncs, cal saber llegir una analítica, per això aquests són els set valors que, segons el cardiòleg, componen un perfil lipídic complet.
Tanmateix, abans d'entrar en les xifres, Abellán subratlla una idea clau que sol passar desapercebuda. "La clau no és només quant tens avui, sinó quant de temps fa que el tens alt", assenyala. És a dir, el risc cardiovascular es construeix al llarg dels anys d'exposició, no en una sola analítica.
El colesterol total
El colesterol total és la suma de tots els tipus de colesterol. Com a objectiu general, el cardiòleg situa la referència per sota de 200 mg/dL, i com a xifra ideal, per sota de 155 mg/dL. Tot i això, matisa que el seu valor aïllat no ho diu tot, ja que un nivell alt sol associar-se a més risc cardiovascular, però la dada per si sola resulta enganyosa. De fet, Abellán ho il·lustra amb un exemple en què dues persones poden tenir el mateix colesterol total i un perfil de risc molt diferent, una amb el LDL alt i una altra amb l'HDL alt. "El colesterol total no distingeix entre bons i dolents", apunta.
El colesterol LDL i HDL
El colesterol LDL és, segons l'especialista, "el principal responsable del risc cardiovascular", ja que quan n'hi ha massa, s'acumula a les artèries i eleva la probabilitat d'infart. Així doncs, la regla que ofereix és senzilla: com més baix, millor. Marca com a referència situar-lo per sota de 100 mg/dL, i com a objectiu ideal, per sota de 70 mg/dL. A més, el cardiòleg afegeix dos factors importants: que el LDL de l'analítica sol ser un càlcul i no una mesura directa, i que la protecció és acumulativa: "Com més temps el mantinguis baix, més protecció cardiovascular acumules".
Per l'altra banda hi ha el colesterol HDL, que és conegut com el "bo" precisament perquè no es relaciona amb l'infart. Quan està alt, sol reflectir un bon estil de vida i es considera saludable a partir de 40 mg/dL en homes i de 50 mg/dL en dones. L'exercici i una bona alimentació, recorda el cardiòleg, ajuden a elevar-lo.
Els triglicèrids, ApoB i colesterol no-HDL
Els triglicèrids són un altre tipus de greix present a la sang que es dispara amb el sucre, l'alcohol i l'excés de calories. Encara que no són colesterol en sentit estricte, el seu nivell reflecteix l'anomenat colesterol remanent, "un tipus de colesterol que no es veu". La xifra ideal, segons Abellán, està per sota de 150 mg/dL.
Al seu torn, per al cardiòleg, els marcadors més fiables del risc cardiovascular són l'ApoB i el colesterol no-HDL (és a dir, tot el colesterol menys l'HDL). En persones sanes, situa com a referència una ApoB per sota de 100 mg/dL i un no-HDL per sota de 130 mg/dL. En aquells que tenen alt risc cardiovascular, els objectius s'endureixen: ApoB per sota de 65 mg/dL i no-HDL per sota de 85 mg/dL.
![El cardiólogo José Abellán.](["https:\/\/s1.redaccionmedica.com\/k\/imgp\/cms\/sanitaria2000\/148352.jpg?p=w:320\/h:240&h=Bvk0mWgU"])
La lipoproteïna (a)
Tanca la llista la lipoproteïna(a), un marcador particular que suma risc cardiovascular "encara que la resta de la teva analítica estigui bé". La seva principal peculiaritat és que els hàbits gairebé no la modifiquen, ja que està determinada en gran mesura per la genètica. Per això Abellán recomana mesurar-la almenys un cop a la vida: si és alta, el metge podrà ajustar els objectius i l'estratègia de la resta de paràmetres.
Finalment, més enllà d'aprendre a llegir cada valor, el cardiòleg llança un advertiment que ordena tot l'anterior: saber interpretar l'analítica ajuda, però el més important és actuar. Entre les seves recomanacions, menjar aliments naturals i integrals, moure's, descansar i cuidar la salut mental, i mantenir relacions de qualitat. "El cor no es cuida amb xifres, es cuida amb hàbits", conclou.
