La SEFH impulsa un nou model d'adherència terapèutica basat en personalització, IA i monitorització contínua
En la 16a edició del Dia de l'Adherència, especialistes de Farmàcia Hospitalària han abordat els reptes de la polimedicació i la cronicitat, i han presentat la nova Guia MAPEX-ADHEFAR per avançar cap a una atenció més individualitzada i predictiva
La Societat Espanyola de Farmàcia Hospitalària (SEFH) va celebrar ahir en format webinar la 16a edició del Dia de l'Adherència, sota el lema 'El teu tractament, la teva veu, el nostre compromís'. La trobada, organitzada pel Grup de Treball d'Adherència de l'entitat (ADHEFAR) amb la col·laboració del Grup d'Atenció Farmacèutica al Pacient amb VIH i del Grup de Noves Tecnologies i Farmàcia Hospitalària Digital (Digifhar), va reunir especialistes d'arreu d'Espanya per abordar l'evolució conceptual i tecnològica de l'adherència en pacients amb patologies cròniques complexes.
La reunió va comptar amb la col·laboració de Leo Pharma.
Visió d'ADHEFAR: de la mètrica percentual a l'aliança assistencial
Eduard Fort, coordinador del Grup ADHEFAR de la SEFH, va obrir la jornada destacant la consolidació d'aquesta trobada anual com un espai de reflexió estratègica per a l'especialitat, "la celebració d'aquesta setzena edició del Dia de l'Adherència referma el compromís continu dels Serveis de Farmàcia Hospitalària amb el seguiment integral del pacient polimedicat. El nostre objectiu transcendeix la mera quantificació del compliment; busquem generar eines operatives que permetin als professionals adaptar les seves intervencions a la realitat canviant dels pacients als seus centres".
Per la seva banda, Inés Soto, membre del Grup ADHEFAR, va contextualitzar el lema d'aquesta edició: "Tradicionalment hem definit l'adherència a través de percentatges o registres de dispensació. Tanmateix, darrere de cada indicador hi ha una persona amb barreres socials, cognitives i emocionals específiques. Assumir que l'adherència és un procés compartit exigeix a la Farmàcia Hospitalària intensificar l'escolta activa, estratificar els pacients segons el seu nivell de complexitat i transformar el consell posològic convencional en una aliança terapèutica personalitzada i contínua".
El desafiament de la polimedicació i la comorbiditat en patologia crònica
Mª José Company, membre del Grup A.F. VIH de la SEFH, va exposar les dades de l'estudi Point i les noves dinàmiques del pacient amb infecció per VIH envellit. Company va subratllar la necessitat d'ampliar la mirada clínica més enllà de la supressió virològica: "La cronificació del VIH ha desplaçat el nostre focus d'atenció; per a l'any 2030, el 73 per cent de les persones amb VIH al nostre entorn tindrà 50 anys o més i prop del 40 per cent superarà els 65 anys, enfrontant-se a patrons de comorbiditat cardiometabòlica i del sistema nerviós que comporten una elevada polimedicació".
En la seva intervenció, va advertir sobre la bretxa observada entre el compliment del tractament específic i el de les patologies concomitants: "Mentre que l'adherència al tractament antiretroviral arriba al 85,1 per cent segons els registres de dispensació, cau al 62,8 per cent quan avaluem la medicació prescrita per a les seves malalties cròniques concomitants. Aquesta discordança, sumada al risc d'interaccions i al fenomen 3Hit -on coincideixen l'alta complexitat farmacoterapèutica (índex MRCI), les interaccions i la manca d'adherència-, demostra que aconseguir la indetectabilitat viral ha de ser el punt de partida i no la meta final. La implantació del model CMO (Capacitat, Motivació, Oportunitat) i l'ús de teràpies injectables de llarga durada (long-acting) constitueixen eines decisives per respondre a aquest escenari multifactorial".
Intel·ligència Artificial i Salut Digital: proactivitat i monitorització contínua
A continuació, Ariadna Pérez, membre del Grup Digifhar de la SEFH, va analitzar les aplicacions de la Intel·ligència Artificial (IA) en el disseny de models predictius de no adherència i en la interacció amb el pacient. "La Intel·ligència Artificial permet evolucionar des d'una actitud reactiva -basada en comprovar a posteriori la recollida del fàrmac- cap a una visió proactiva i predictiva. Mitjançant algoritmes de machine learning i processament del llenguatge natural (PLN), podem processar grans volums de dades clíniques per identificar de forma precoç canvis subtils en la conducta del pacient i prioritzar les intervencions en aquells individus amb més risc d'abandonament», va puntualitzar.
Igualment, va detallar les eines de suport a la comunicació assistencial: "La IA generativa facilita la confecció de fulls d'informació al pacient personalitzades i els chatbots conversacionals, sobretot els equipats amb avatars o LLMs, l'acompanyament en temps real fora de la consulta física. De la mateixa manera, la integració de dispositius wearables i sensors en blísters o recipients intel·ligents ens apropa a la mesura real de la ingesta. No obstant això, cal remarcar que la IA actua com un element de suport que mai substituirà el judici clínic del farmacèutic hospitalari, exigint marcs rigorosos de governança de dades i validació clínica".
Presentació de la nova Guia MAPEX-ADHEFAR: una eina viva i interactiva
El bloc científic es va completar amb la intervenció de Ramón Morillo, membre del Grup ADHEFAR i coordinador del projecte MAPEX de la SEFH. Morillo va anunciar la disponibilitat de la nova eina Guia MAPEX-ADHEFAR, concebuda no com un document estàtic, sinó com un entorn web dinàmic i d'accés lliure allotjat a la plataforma de MAPEX. Va remarcar el salt qualitatiu que aporta aquest recurs als Serveis de Farmàcia Hospitalària: "Aquesta guia suposa una fita metodològica en estructurar en tres fronts operatius -mesura, monitorització i impuls d'intervencions personalitzades- l'abordatge sistemàtic de l'adherència a les consultes d'externs. La plataforma interactiva permet a cada servei realitzar una anàlisi de situació local per planificar la seva estratègia assistencial de manera progressiva i alineada amb els estàndards de qualitat de la norma de certificació QPEX".
Finalment, va destacar que el repte dels propers anys consisteix a evolucionar des de models purament descriptius cap a abordatges predictius i prescriptius, demostrant amb evidències sòlides que la personalització de l'atenció farmacèutica traduïda a la guia impacta directament en la millora dels resultats en salut dels nostres pacients.