Un médico en su consulta.
Medicina

Endarrerir la jubilació mèdica fins als 72 anys: l’últim dic per frenar el dèficit de professionals a l’Atenció Primària

Vicente Matas reclama ampliar fins a aquesta edat la jubilació activa davant les dificultats per garantir el relleu generacional en aquest nivell assistencial

I a més: Els metges sota jubilació activa pateixen 'una trampa fiscal' que redueix la seva retribució anual en milers d'euros

Llegir en Català
Publicada

El relleu generacional a Atenció Primària es troba en un moment decisiu pel pic de jubilacions que s’està produint aquests anys. Davant un saldo de reposicions negatiu per la manifesta dificultat d’atreure i retenir nous professionals, des de la professió mèdica proposen una última salvaguarda per evitar que les necessitats a les plantilles vagin a més: prolongar l’activitat professional de manera voluntària fins als 72 anys.

Així ho reclama Vicente Matas en el seu darrer informe sobre l’estat de la jubilació mèdica activa, on planteja la necessitat “urgent” de permetre aquest retard en la jubilació activa dels facultatius. L’estudi, elaborat pel centre d’estudis del Sindicat Mèdic de Granada (Simeg), adverteix d’una “greu manca de relleu” en aquest nivell assistencial, llastat per la fuga de talent mèdic cap a la sanitat privada o a l’estranger.

Segons destaca Matas, aquest desafiament pot trobar-se davant un punt d’inflexió a finals d’aquest any, ja que decau la regulació que emparava una jubilació mèdica bonificada a l’Atenció Primària. Des de desembre de 2022, els pediatres i metges de família tenen l’opció de prolongar la seva activitat laboral més enllà de la jubilació compaginant el seu sou amb un 75% de la seva pensió com a jubilats.

La mesura es contemplava com una mesura de contingència davant l’elevat nombre de jubilacions previstes, amb una durada inicial de tres anys. No obstant això, a finals de 2025 va ser renovada per un any més mitjançant el Reial decret llei 3/2026. Tot i que aquells que ja estiguin acollits a aquesta modalitat abans d’acabar l’any podran mantenir-la fins al seu cessament definitiu, a partir de gener no s’hi podran acollir nous facultatius si l’Executiu no aprova una nova ampliació.

Per a Matas, el tancament d’aquesta via suposaria “un desastre” per a l’assistència sanitària. L’informe recorda que ja hi ha més de 1.100 metges acollits a aquest pla pilot iniciat a finals de 2022. Per això, urgeix el Govern a ampliar l’aplicació d’aquesta mesura fins a més edat, així com una nova pròrroga de la seva implantació, ideada per fer més atractiva la permanència dels facultatius a la consulta quan els tocaria penjar la bata. Així mateix, des del Simeg aposten per estendre aquesta modalitat de jubilació a altres especialitats deficitàries, sobretot en zones de difícil cobertura i hospitals comarcals. Altrament, en el seu informe sosté que els estralls es faran notar sobre aquest nivell assistencial amb un augment dels temps d’espera i la saturació dels especialistes, especialment a les zones rurals.

Els comptes del metge: la factura de l’IRPF

Més enllà de l’urgència assistencial, l’informe desgrana la lletra petita econòmica d’aquesta fórmula, que permet exercir tant a mitja jornada com a torn complet. Tot i que els facultatius conserven les seves retribucions i complements personals (com triennis i carrera professional), l’existència de dos pagadors —el servei de salut i la Seguretat Social o Classes Passives— provoca un important ajust fiscal en la declaració de la renda de l’exercici següent.

Prenent com a referència un metge de família mitjà a Andalusia (sense guàrdies, amb 12 triennis i tercer nivell de carrera), l’estudi calcula que, en jornada completa, la suma del salari i el 75 % de la pensió màxima arriba als 108.930,66 euros bruts anuals. Després d’aplicar-se les retencions mensuals i les cotitzacions socials, el professional percep inicialment 78.685,78 euros nets. No obstant això, en fer la declaració de l’IRPF i saltar al tram marginal del 45 %, haurà d’abonar a Hisenda 8.909,65 euros addicionals. L’ingrés net real se situa així en 69.776,13 euros l’any, la qual cosa suposa 19.674,33 euros nets més que treballant en actiu sense jubilació activa.

L’informe assenyala, però, un important fre tècnic: les cotitzacions abonades durant la jubilació activa millorada no serveixen per incrementar el complement del 4 % anual per jubilació endarrerida, una bonificació que pot suposar més de 23.600 euros nets acumulats al llarg d’una esperança de vida mitjana de 20 anys després de la retirada.

Per fer més atractiu aquest model i evitar la fuga d’experiència en un moment crític, l’estudi proposa conservar l’incentiu del 4 % per a aquells que prolonguin la seva activitat a jornada completa i fixar un 2 % per a qui ho faci a mitja jornada, compensant així l’elevada contribució fiscal que aquests professionals aporten a les arques públiques mentre sostenen l’Atenció Primària.