La bretxa mèdica en el futbol femení: "L'impacte del cicle en les lesions és encara un calaix de sastre"

No ha estat fins fa uns anys que la Medicina de l'Esport ha començat a posar-se al dia amb la salut de les seves esportistes. Així ho defensa l'exjugadora del Múnic i de la selecció suïssa i especialista en Medicina Interna, Cinzia Zehnder, que relata, des de la seva pròpia experiència, l'existència de "una bretxa enorme" quan encara jugava professionalment, tant en l'atenció mèdica com en la infraestructura més bàsica. "Les instal·lacions eren insuficients: no teníem gimnasos adequats, ni fisioterapeutes, ni preparadors físics per a la rehabilitació; era tot força improvisat", assenyala en una entrevista amb Redacció Mèdica.

Zehnder explica que compartien el mateix metge amb l'equip masculí, tot i que assenyala com, gràcies a això, almenys els diagnòstics eren ràpids. "Però, tot i així, no teníem un seguiment proper. El metge mai venia als nostres partits; no hi havia cap norma que l'obligués a estar present durant un temps determinat, per la qual cosa no existia una relació propera ni personal", es lamenta. En el seu cas, i el de les seves companyes, es respirava certa conformitat, ja que "almenys podien sortir del pas davant qualsevol emergència". Ara assegura que la situació ha millorat, però sí que reconeix que encara falta un llarg camí quan es tracta d'investigar sobre les particularitats biològiques i el risc de lesions en la dona esportista.

El biaix masculí en la ciència de l'esport

Aquesta manca d'atenció històrica sobre el terreny de joc ha tingut el seu reflex directe en la literatura científica, on el cos de l'home ha funcionat tradicionalment com a únic estàndard de referència. "La realitat és que gairebé tots els estudis s'han realitzat en homes", apunta Maryia Roshchyn, cap dels Serveis Mèdics del Primer Equip Femení del Reial Madrid. Tot i que valora que sorgeixin noves línies centrades en la dona, adverteix que "la ciència encara demana més evidència", especialment en àrees com la resposta hormonal, els perfils de força o la tolerància a l'esforç.

L'especialista afirma que aquest dèficit de coneixement es fa més evident davant un dels majors temors de les futbolistes: la ruptura del lligament encreuat anterior (LCA). Aquesta lesió greu té una incidència notablement superior en dones que en homes. "Si sabés la causa exacta, demà seria rica", apunta amb ironia Zehnder. "En els homes predominen les ruptures d'isquiotibials, que comporten baixes més breus; l'encreuat t'aparta molts mesos de la competició", afegeix.

Per la seva banda, Roshchyn subratlla que l'origen és multifactorial: "El factor biomecànic és un dels més influents, ja que lògicament no tenim res a veure amb la part masculina, i després les hormones varien la influència en el col·lagen i l'elastina, cosa que al final té molt a veure". Per comprendre aquest impacte, el seu equip manté diverses línies de treball obertes on estudien "com influeix el cicle hormonal en les lesions" i si existeix una relació directa amb moments de més vulnerabilitat com, per exemple, "la fase fol·licular tardana de la menstruació".

Per això, realitzen una monitorització cada dia a peu de vestidor. "Incorporem un registre de freqüència cardíaca, del son i de la qualitat del descans; arribem al matí, veiem totes aquestes variants i les apliquem en la prevenció i en la readaptació", detalla. Tanmateix, la metgessa demana certa prudència, recordant com el tema "és encara una mica el calaix de sastre" del qual encara recullen dades. A més, condicionat per la pròpia exigència competitiva. "Els esports d'alt rendiment t'exigeixen estar bé aquell dia i rendir al 100%, independentment de si estàs bé o malament, però a poc a poc anem incidint en aquestes pinzellades de qualitat", afegeix.

"El factor biomecànic és un dels més influents, ja que lògicament no tenim res a veure amb la part masculina, i després les hormones varien la influència en el col·lagen i l'elastina, cosa que al final té molt a veure"

El repte de la maternitat en l'esport d'elit

Un altre dels fronts oberts als vestidors de primer nivell és la conciliació i l'embaràs. Davant de mesures com finançar la congelació d'òvuls, ambdues professionals coincideixen que la solució de fons no resideix a posposar la maternitat, sinó a reformar els entorns competitius. "Congelar òvuls pot sonar progressista, però el veritablement transformador és que les estructures permetin a les futbolistes quedar-se embarassades quan vulguin i tornar a jugar després", recalca Zehnder. L'exjugadora assenyala que, llevat de comptades excepcions en clubs capdavanters europeus amb fisioterapeutes de sòl pelvià, la majoria d'entitats manquen de protocols adequats.

En l'àmbit clínic, Maryia Roshchyn detalla la rigorositat mèdica que exigeix el postpart per tal d'evitar seqüeles a llarg termini. "En el moment en què una esportista vol ser mare o ha donat a llum, cal dissenyar una adaptació mèdica i esportiva totalment individualitzada", subratlla. Lluny d'automatitzar terminis, l'especialista assenyala que cal fer un balanç biològic complet. "És imprescindible avaluar com va transcórrer el part, si hi va haver complicacions, com ha quedat el sòl pelvià i com respon l'organisme en general, vigilant analíticament factors clau com el dèficit de ferro", apunta.

A partir d'aquí, la tornada a la gespa requereix una progressió mil·limètrica. "L'adaptació a la cursa ha de ser molt paulatina, prioritzant la força de tot el core i de l'abdomen", explica la responsable mèdica del Reial Madrid Femení. A més, a les exigències musculars s'hi suma un aspecte metabòlic poc visible encara. "Cal tenir molt en compte la densitat òssia, perquè es perd amb la lactància", afegeix la metgessa, que subratlla que es tracta de "detalls decisius" abans que l'esportista assumeixi grans càrregues d'entrenament.

"És imprescindible avaluar com va transcórrer el part, si hi va haver complicacions, com ha quedat el sòl pelvià i com respon l'organisme en general, vigilant analíticament factors clau com el dèficit de ferro"

La càrrega de la "doble carrera" i el suport de la tecnologia

Més enllà de l'aparell locomotor, el benestar de l'esportista abasta factors que sovint passen desapercebuts en les avaluacions rutinàries. Mentre trastorns com el dèficit energètic relatiu en l'esport (RED-S) comencen a detectar-se mitjançant analítiques periòdiques, Zehnder situa el focus en el desgast derivat de "la doble carrera". "La majoria de les futbolistes saben que l'esport no els garantirà el futur econòmic, per la qual cosa compaginen els entrenaments amb una segona professió, els estudis o la cura de les seves famílies", recorda l'exjugadora. Aquesta realitat afegeix una sobrecàrrega silenciosa.

"Arribes a entrenar i no es té en compte que has estat treballant vuit hores al 100% en un altre lloc o atenent el teu fill. És una fatiga acumulada que les institucions han d'aprendre a gestionar amb més sensibilitat", detalla.

Perquè aquesta realitat no passi desapercebuda, Roshchyn assegura que la medicina esportiva s'ha de recolzar en eines digitals que puguin mesurar l'impacte real d'aquesta doble exigència sobre el cos. "Hem de tenir en compte tota la part del dia a dia i la part emocional és clau; avui la tecnologia ens permet objectivar variables que abans s'ignoraven", afirma. Registrar el descans o la recuperació permet al cos mèdic detectar l'esgotament extradeportiu i ajustar els esforços. "L'esport professional és cada cop més exigent i ja no es pot entrenar només per sensacions. Si sabem interpretar aquestes dades, tindrem una ajuda determinant per consolidar una medicina veritablement adaptada a la dona i al seu context real", conclou.