El món del futbol s'ha despertat aquest matí amb la trista notícia de la defunció de Jesús de Miguel, jugador del CD Tenerife, després d'un fort impacte durant el partit que disputava aquest dilluns contra el porter de l'equip rival. La commoció ha sacsejat el món de l'esport, en suspens des que ahir fos immediatament traslladat a l'hospital a causa del fort impacte que va rebre al tòrax. A primera hora d'aquest matí, el seu propi club confirmava la defunció del futbolista, després d'haver empitjorat el seu pronòstic durant la nit. Per a l'especialista en Medicina de l'Esport Pedro Manonelles, un impacte d'aquestes característiques feia pràcticament inevitable el tràgic desenllaç.
D'aquesta manera, en declaracions a Redacción Médica el doctor exclou que es pugui atribuir cap responsabilitat al protocol d'intervenció sanitària o a l'actuació sobre el terreny de joc. En aquesta línia ressalta que la imprevisibilitat de la col·lisió deixa poc marge per reforçar les accions preventives contemplades a les directrius sanitàries, descartant l'aplicació de mesures extraordinàries de protecció com l'ús de pitralls toràcics, per tractar-se d'alguna cosa desproporcionada.
Al parer de l'expert, el pronòstic presentava una gravetat crítica des del mateix terreny de joc: "A més, el que probablement ha provocat la mort del futbolista són patologies extraordinàriament greus. Quan el vam veure ja era força previsible que el futbolista morís". Tot i això, defensa la rigorositat de la intervenció d'urgència: "Però des del punt de vista del protocol és correcte".
El xoc es va produir en el temps afegit, quan el porter del FC Andorra, Nico Owono, va col·lidir a gran velocitat i a l'aire contra el futbolista del Tenerife, impactant amb el seu genoll sobre el pit del futbolista difunt. Basant-se en la informació publicada i les imatges del moment de l'impacte, Manonelles recrea els passos imprescindibles que no dubta que s'han seguit en l'atenció de l'esportista. L'atenció comença amb l'estabilització del pacient sobre el terreny de joc per retornar-li la consciència, com aparentment va succeir. A continuació, especifica que el protocol de la Federació Espanyola de Futbol té establerts els centres de derivació per a cada estadi, així com la presència d'una ambulància medicalitzada de suport.
Per a l'especialista, l'existència de més recursos sanitaris o la modificació del protocol no hauria canviat el resultat: "No hi ha res a fer. Vull dir que cap altra circumstància hauria evitat aquest accident fatal, penso jo. I realment, si va ser així, que tot sembla indicar que és així, no podem protegir totes les circumstàncies. Hi ha un marge aquí que s'escapa a les possibilitats de prevenció".
Les hipòtesis sobre la defunció
Pel que fa al temps que el davanter va romandre sense pols sobre la gespa, segons apunten diverses informacions, Manonelles assenyala la viabilitat fisiològica d'una reanimació d'aquestes característiques, sense amagar les devastadores seqüeles que comporta un episodi com aquest: "20 minuts d'aturada no és una cosa gaire habitual, però en alguns casos sí que es pot recuperar el ritme cardíac". No en va, apunta que una aturada tan prolongada en un adult i en condicions de temperatura normal, desemboca en una "probabilitat extrema de tenir dany neurològic". En aquesta línia, recorda que aquests rescats només solen donar-se sense seqüeles "en nens i en ambients molt freds. Perquè el fred preserva força els òrgans. Però en condicions normals 20 minuts d'aturada és gairebé segur que hi haurà, si es recupera, que és difícil, segur que hi haurà danys neurològics com pel que sembla ha passat".
En el pla estrictament diagnòstic, Manonelles descarta que el fet de competir "en calent" incrementi la vulnerabilitat del cos i exposa dues hipòtesis clíniques. La primera és la coneguda com a commotio cordis: "Una és una aturada cardíaca produïda per un fenomen molt peculiar que s'anomena commotio cordis. És dels pocs noms en medicina que s'utilitzen. La traducció és commoció cardíaca. És una contusió que té la desgràcia que es produeix en un moment molt vulnerable del cicle elèctric del cor".
Tanmateix, atès que el futbolista va sobreviure diverses hores després de ser estabilitzat, l'especialista s'inclina decididament per una ruptura orgànica o vascular d'extrema gravetat: "Per això jo més m'inclino a pensar que el que podria haver passat, perquè ha viscut diverses hores la persona, fos una ruptura d'algun òrgan, del mateix cor, de l'aorta, etc. Aquestes dues circumstàncies comprendrà que són tremendament greus i molt difícils de poder recuperar". Per il·lustrar la magnitud del traumatisme, conclou establint una analogia directa amb la sinistralitat viària: "El mateix que un accident de cotxe. Un es xoca contra el volant i pot trencar vísceres (...) El que és evident és que el xoc va ser de molt alta energia, per no dir violent".