José Pereira Hernández, director de Medios de Asisa; José Vilella Bueno, director general Médico de Asisa; Luis Mayero Franco, consejero de Asisa; Lorenzo Cotino Hueso, presidente de la Apep; y Carlos Ignacio de Montalvo Rebuelta, Partner de PwC Assurance.
Dret Sanitari

Vilella (Asisa): “La RC de les assegurances mèdiques s'ha de revisar per a un escenari amb diversos responsables”

José Vilella, director general mèdic d'Asisa, creu que les cobertures de responsabilitat civil de les assegurances mèdiques s'han de revisar per a escenaris que incloguin fabricants, centres i professionals.

Llegir en Català
Publicada

Qui respon quan una eina d'IA entra a formar part d'un diagnòstic o d'una decisió terapèutica? Aquesta és la pregunta amb què José Vilella, director general mèdic d'Asisa ha començat la seva intervenció al XXXII Congrés de Dret Sanitari, celebrat a Madrid.

“La IA ha canviat el com, perquè abans, entre la dada i el metge, no hi havia res. Ara hi ha una IA que proposa i resumeix la història i condiciona el que veiem o el que deixem de veure. El que no ha canviat és el qui. El metge continua sent qui signa la història clínica. El que passa és que la responsabilitat ara es reparteix entre tres actors: el fabricant, que és qui fa l'eina, l'hospital o la institució, que implanta l'eina, i el metge, que és qui la fa servir.”

En aquest sentit, Vilella ha recordat que la supervisió humana només serveix si el supervisor entén les capacitats i limitacions del sistema i és capaç d'interpretar correctament el seu resultat per decidir si el farà servir o no. “Si un professional no pot explicar per què ha acceptat el que li diu la màquina, no està supervisant, sinó signant un xec en blanc.”

La lex artis jutja l'actuació del metge amb una consideració clara: el que un professional diligent fa davant els mitjans disponibles en una situació molt concreta. No li exigeix ser infal·lible, sinó actuar amb la diligència deguda. La IA introdueix una asimetria en aquesta relació que per a Vilella ha de tenir reflex en termes de responsabilitat: “Jo proposo un mapa amb tres actors que no s'exclouen, sinó que se sumen. El primer és el fabricant que respon del disseny del sistema, de la seva validació clínica, de les instruccions d'ús, de la vigilància del producte i, per descomptat, de les seves actualitzacions [en el marc normatiu de la directiva de productes defectuosos]. En segon lloc, el centre, que és responsable del desplegament, ja que tria l'eina, té la responsabilitat de formar el professional, assigna la supervisió humana competent i conserva el registre dels algoritmes. I en tercera línia tenim el professional sanitari que és qui fa servir l'eina dins de la seva finalitat i que està obligat a aplicar sempre el seu judici clínic, informar el pacient i deixar-ho documentat. És la lex artis de sempre amb un element nou.”

José Vilella, director general mèdic d'Asisa

José Vilella, director general mèdic d'Asisa / Imatge Pablo Álvarez

Per a Vilella, si la IA intervé, ha de constar a la història clínica, ja que el que no està escrit, no existeix: quina eina es va utilitzar, què va proposar, el resultat que va predir, així com quina decisió va prendre el professional i per què va decidir acceptar el judici de la IA, o per què no.

I, naturalment, tot aquest canvi en el paradigma ha de tenir el seu reflex en aspectes més prosaics, però igualment crítics, com les cobertures de responsabilitat civil de les assegurances mèdiques: “S'han de revisar per a un escenari on el dany pugui tenir diversos responsables: fabricant, hospital i professional. No és burocràcia: és el que ens permetrà defensar els nostres professionals i sobretot protegir els nostres pacients.”

El cost d'activar medicina preventiva basada en predicció de la IA

José Pereira, director de Mitjans d'Asisa, ha abordat les ramificacions de la introducció de la IA i com afecten, per exemple, a l'acte assistencial en termes de resultats en salut. Des de la seva òptica, la IA permet anticipar esdeveniments sobre els pacients, la qual cosa facilita activar actuacions preventives basades en aquesta predicció. “Si intervindré per tenir un diagnòstic més primerenc, ho faré amb una predicció, amb un algoritme que m'indica la rellevància d'una dada o em marca el resultat d'una determinada prova. Això costa diners i pot suposar un major cost per a l'asseguradora. Si anticipem una intervenció i si fem un seguiment, el que intentarem o el que hauríem d'aconseguir en primer lloc és una major qualitat de salut de l'assegurat.” A més, segons la seva opinió, si augmenta aquesta capacitat predictiva basada en la IA “la responsabilitat no es delega. En la IA no es pot delegar mai la responsabilitat. Es poden delegar tasques o accions, però la responsabilitat continua sent mèdica. L'algoritme recomana, el professional valora i el professional decideix. I després l'organització ha de garantir que pot demostrar el que passa i respondre de tot el que s'ha fet.”

José Pereira Hernández, director de mitjans d'Asisa.

José Pereira Hernández, director de mitjans d'Asisa. / Imatge Pablo Álvarez

El consentiment i l'ús secundari: el model alemany

Lorenzo Cotino, president de l'Agència de Protecció de Dades, ha recordat que el Reglament Europeu d'IA deixa fora la recerca, i ha criticat la proposta europea de regulació biomèdica per fer del consentiment la base de legitimació i impedir que els països regulin pel seu compte. No ha tingut objeccions a elogiar Alemanya pel seu model de regulació i el seu model d'opt-out. Segons la seva opinió, dins dels usos secundaris per a la recerca “fer passar tot pel consentiment perjudica seriosament la salut. També cal recordar que el reglament d'intel·ligència artificial en la part de recerca directament queda fora de l'aplicació i m'agradaria també subratllar que el reglament biomèdic és una proposta i caldria aprofitar que com a base de legitimació el consentiment. Ve una Alemanya amb molt d'empenta i que regula amb una opció força adequada.”

Lorenzo Cotino Hueso, president de l'Apep.

Lorenzo Cotino Hueso, president de l'Apep. / Imatge Pablo Álvarez