Mesa de debate: Responsabilidad profesional en el ámbito de la Sanidad veterinaria: La importancia del Perito
Dret Sanitari

‘Escuts legals’ per a un nou paradigma legal més complex de la Veterinària: "Mai actuaria sense consentiment informat"

Experts en peritatge animal adverteixen de l'increment progressiu dels conflictes en l'exercici clínic

Llegir en Català
Publicada

La Veterinària s'endinsa en un nou escenari de més complexitat legal determinat pel vincle cada cop més estret i afectiu entre els animals i els seus propietaris, que acudeixen a la clínica amb expectatives diferents de les de dècades enrere. Les mascotes, resumeix el perit Alfredo Fernández, fa temps que van deixar de ser “coses” per convertir-se en “éssers sentints”. A nivell professional, aquest canvi de paradigma ha arrossegat un increment significatiu de conflictes que no sorgeixen necessàriament de negligències pures sinó de fallades de comunicació. Els veterinaris necessiten per això ‘escuts legals’ que van més enllà de la mera història clínica.

Alfredo Fernández Álvarez, perit Veterinari. Departament Legal del Consell General de Col·legis de la Professió Veterinària d'Espanya

Alfredo Fernández Álvarez, perit Veterinari. Departament Legal del Consell General de Col·legis de la Professió Veterinària d'Espanya / Imatge de Joana Huertas

“Mai faria una intervenció sense consentiment informat", han remarcat els ponents a la taula rodona organitzada per Perivet, la plataforma integral de peritatge veterinari, en el marc del XXXII Congrés Nacional de Dret Sanitari celebrat a Madrid.

Durant el debat, presidit per la directora de Perivet, María Fernández, veus destacades del sector de la sanitat animal han al·ludit a aquesta escalada dels conflictes en l'àmbit clínic. En concret, Ángel Martín-Ortiz, assessor jurídic del Consell General de Col·legis de la Professió Veterinària d'Espanya (Colvet) i soci director d'Ortiz Bueno Advocats, ha assenyalat un increment d'entorn del 50 i el 60 per cent de les reclamacions, així com en les quantitats que s'exigeixen.

María Fernández Álvarez, directora veterinària de Perivet.

María Fernández Álvarez, directora veterinària de Perivet. / Imatge de Joana Huertas

Errors en la comunicació als propietaris de mascotes

Aquest fenomen, ha incidit Alfredo Fernández, perit de Colvet, respon a una suma de factors, entre els quals destaca l'impacte dels canvis normatius en el Codi Civil espanyol, ja que els animals han deixat de “ser considerats coses per ser considerats éssers sentints amb capacitat de patiment". “Res del que es feia fa dècades, a l'inici del meu exercici professional, s'assembla al que ara mateix passa dins del sector", ha apuntat.

No obstant això, l'augment de la litigiositat no sempre obeeix a una negligència clínica. Darío Cleofé, perit judicial de Perivet One Health, ha manifestat que l'origen de la disputa sol ser comunicatiu: "El que solc veure als expedients que analitzo quan ens arriben reclamacions contra veterinaris és, més que una mala acció, una fallada en la comunicació per part dels veterinaris cap als tutors", ha explicat.

Ángel-Martín Ortiz Bueno, assessor jurídic del Consell General de Col·legis de la Professió Veterinària d'Espanya i soci director d'Ortiz Bueno Advocats.

Ángel-Martín Ortiz Bueno, assessor jurídic del Consell General de Col·legis de la Professió Veterinària d'Espanya i soci director d'Ortiz Bueno Advocats. / Imatge de Joana Huertas

En aquest sentit, ha apuntat que en situacions de crisi, amb animals greus o acabats de morir, els propietaris "estan perdent com un membre de la seva família". “I quan veuen que hi ha un veterinari que no sap comunicar-se bé, que ho fa amb fredor, que ho fa sense empatia, al final això també els porta a emprendre accions".

Aquesta insatisfacció deriva sovint en queixes formals davant dels col·legis professionals. Juan José Jiménez, director dels serveis jurídics del Consell General de Col·legis Veterinaris (OCV), ha advertit que els amos dels animals “fan denúncies de tota mena relacionades amb la pràctica professional del veterinari”. “La línia divisòria entre la mala pràctica professional i l'actuació amb rellevància disciplinària és molt fina i aquí el criteri que té la comissió és que només assumptes de mala pràctica amb un resultat fatal en què aquesta negligència sigui evident tenen per nosaltres rellevància disciplinària”, ha detallat.

Per frenar aquesta tendència, els experts han fet èmfasi en la necessitat imperativa de documentar cada pas mèdic. Han subratllat, en aquest sentit, que la història clínica ha deixat de veure's com un mer tràmit administratiu per entendre's com la major protecció del veterinari. "Començar per l'historial em sembla una paradoxa que els veterinaris com a professionals de la salut discuteixin el valor d'un document com és l'elaboració de l'historial", ha manifestat Fernández, qui ha afegit que aquesta eina és clau "per a la defensa professional i l'acreditació de la prova".

Juan José Jiménez Alonso, director dels Serveis Jurídics del Consell General de Col·legis de la Professió Veterinària d'Espanya.

Juan José Jiménez Alonso, director dels Serveis Jurídics del Consell General de Col·legis de la Professió Veterinària d'Espanya. / Imatge de Joana Huertas

Dins d'aquest blindatge documental, el document d'acceptació de riscos es converteix en el millor ‘escut’. “Mai actuaria ni intervindria sense un consentiment informat signat pel client”, deia el president de l'Associació Espanyola de Dret Sanitari (AEDS), present entre el públic.

Durant la taula s'ha recordat, a més, que la Veterinària treballa sota una "obligació de mitjans", però hi ha excepcions a tenir en compte. Juan José Jiménez ha alertat, a tall d'exemple, sobre procediments com les esterilitzacions electives: "En l'obligació general és una obligació de mitjans, però aquest cas és l'excepció, és l'obligació de resultat; un animal sa al qual se li practica una actuació amb una finalitat". En aquestes situacions, "el professional ha d'extremar la informació".

Malgrat la importància d'aquests 'escuts', la realitat en moltes consultes és deficient. Durant el debat amb els assistents posterior a la taula rodona, alguns convidats han advertit de la manca de documentació a les clíniques, i han tornat a fer èmfasi en la importància de fer un correcte consentiment informat. “Que tingui un model genèric però m'adapti a la patologia del meu pacient".

Independència del perit i formació específica

Quan els escuts documentals fallen o són insuficients i el conflicte desemboca en un procediment formal, la figura del perit veterinari pren un pes absolut. En aquest sentit, Juan José Jiménez ha conclòs que la prova pericial és la que ajuda essencialment l'òrgan jurisdiccional a prendre la decisió final".

Perquè aquesta prova sigui vàlida, Alfredo Fernández ha recalcat que el perit, independentment de qui el designi, “ha de ser un professional autònom, independent i veraç".

Darío Cleofé Resta Perit, veterinari de Perivet One Health, S.L.

Darío Cleofé Resta Perit, veterinari de Perivet One Health, S.L. / Imatge de Joana Huertas

En aquesta línia, ha destacat que assolir aquest estatus pericial exigeix una capacitació jurídica que va més enllà dels coneixements mèdics. Darío Cleofé ha incidit en la necessitat de formació específica per traduir el dany clínic a termes legals, especialment a l'hora de separar el dolor emocional del valor econòmic. "En la valoració econòmica a mi m'agrada molt diferenciar entre els danys patrimonials i danys extrapatrimonials -ha explicat-. Els danys patrimonials són bàsicament el dany emergent i el lucre cessant".

Així mateix, davant la mort d'un pacient, ha recordat que el perit s'ha de centrar en la ciència forense per establir responsabilitats: "El que cal provar és el nexe causal, és a dir provar que l'actuació professional està lligada amb la defunció del mateix animal", ha conclòs.