La Justícia rebutja el pagament d'hores extres per les guàrdies de disponibilitat veterinàries: "No són temps de treball"
El TSJPV desestima un recurs interposat per un veterinari que treballava per a una cooperativa ramadera
I a més: Multa de 80.001 euros a una veterinària canària que preparava medicaments sense autorització a la seva clínica
El Tribunal Superior de Justícia del País Basc (TSJPV) ha desestimat el recurs interposat per un veterinari que reclamava a una cooperativa ramadera l'abonament d'hores extraordinàries derivades de les seves guàrdies de disponibilitat. Sentencia la Sala Social que aquesta tasca no equivalia a temps de treball efectiu, i afegeix que el “possible excés” de jornada quedava compensat amb “una última setmana completa de descans”.
Tal com consta a la sentència, el demandant reclamava cobrar com a hores extres el temps que passava en situació de disponibilitat (amb guàrdies de 24 hores), ja que considerava que això suposava un excés de la seva jornada laboral habitual, una tasca que exercia des de la seva incorporació a la cooperativa el 1987. En aquest sentit, va reclamar que el seu sou s'equiparés, com a mínim, al que estableix el conveni col·lectiu de centres i serveis veterinaris.
En la seva fonamentació jurídica, l'Alt Tribunal considera, per contra, que "les hores de disponibilitat no són equivalents a treball efectiu” ja que el veterinari no estava obligat a estar en un lloc físic concret, com el centre de treball o el lloc de prestació de serveis.
El servei veterinari de l'entitat estava dissenyat de manera autònoma per operar els 365 dies de l'any com una activitat addicional a l'elaboració de pinsos. Inicialment, la plantilla de quatre veterinaris s'organitzava en torns rotatoris de quatre setmanes en què es combinaven atenció presencial matinal i vespertina amb franges de disponibilitat al migdia, durant la nit i en caps de setmana. La rotació culminava sempre amb una última setmana completa sense prestació de serveis. És a dir, de descans.
Després de la baixa mèdica d'un dels professionals el novembre de 2023, el cicle va passar a ser de tres setmanes, incrementant els dies de disponibilitat. Com a contraprestació per aquestes guàrdies, els treballadors percebien dietes completes o mitges dietes segons la rotació, a més d'un plus per dia festiu.
En aquest escenari, el TSJPV subratlla que els possibles excessos de jornada derivats dels avisos puntuals atesos durant el temps de localització quedaven compensats per les setmanes completes de descans estipulades en l'organització del treball, ja que no s'ha demostrat un excés real no compensat.
Condicions del conveni col·lectiu
Paral·lelament a la reclamació de jornada, el demandant sol·licitava l'aplicació de les condicions del conveni col·lectiu de centres i serveis veterinaris en considerar que la retribució fixada per l'empresa no podia ser inferior a aquest. No obstant això, el Tribunal Superior de Justícia basc descarta també aquesta reivindicació.
Els magistrats conclouen que el conveni col·lectiu propi de la cooperativa és la norma vàlida d'aplicació. Destaca, en aquest sentit, que el conveni sectorial veterinari resulta "aliè a l'àmbit funcional del conveni col·lectiu de l'empresa demandada", impossibilitant qualsevol vinculació jurídica entre ambdós.
Finalment, la sentència constata el cessament definitiu d'aquesta prestació per part de la cooperativa. Després de la jubilació de dos professionals, l'acomiadament d'un tercer per retards en els pagaments i la situació d'incapacitat temporal del demandant, la cooperativa va decidir suprimir el servei veterinari en resultar deficitari. Actualment, l'empresa centra la seva activitat exclusivament en l'elaboració de pinsos i en el manteniment i venda de maquinària de munyir.