Les "limitacions" del fons de compensació sanitària deixen la seva "revisió estructural" com a assignatura pendent
El ministeri liderat per Mónica García admet "limitacions" en el model actual
I a més: Sanitat actualitza patologies i costos del fons de compensació a les CCAA
Després de tres anys de legislatura de l'actual Ministeri de Sanitat, són molts els projectes que no han pogut veure la llum. Entre ells, la reforma del fons de compensació, que encara no ha estat modificada de manera estructural, quelcom que sí ha intentat el departament liderat per Mónica García. Després de la recent aprovació al Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (Cisns) del Projecte d'Ordre per modificar el Fons de cohesió sanitària, des del ministeri han confirmat a Redacción Médica que aquest moviment normatiu no suposa, en cap cas, la profunda reforma del sistema de compensació entre comunitats autònomes que el sector porta exigint des de fa gairebé una dècada.
Fonts oficials han explicat a aquest diari que el document avalat pels consellers autonòmics és, estrictament, una "actualització ordinària dels annexos del Reial decret 1207/2006". Un tràmit burocràtic i econòmic que es realitza de manera periòdica amb un doble objectiu assistencial i financer: "Adequar les prestacions objecte de compensació a l'activitat dels Centres, Serveis i Unitats de Referència (CSUR) i actualitzar-ne els imports corresponents", detallen.
D'aquesta manera, el text continuarà ara el seu curs legal. Sanitat aclareix que, després del seu pas pel ple de l'Interterritorial, el projecte "continua la tramitació administrativa i els informes preceptius que corresponguin, fins a la seva aprovació i publicació al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE)".
La "revisió estructural" pendent des de 2015
Tanmateix, des del Passeig del Prado són plenament conscients que aquesta posada a punt de les tarifes i prestacions no soluciona el problema de base. El mateix ministeri assumeix obertament que aquesta actualització tècnica "s'ha de distingir del debat de fons sobre la reforma del sistema de compensació, la necessitat de la qual es planteja des de 2015".
El Fons de Cohesió Sanitària va néixer com la gran eina d'equitat del SNS, dissenyada per garantir que qualsevol ciutadà pugui rebre assistència d'alta complexitat o atenció derivada en una comunitat autònoma diferent de la seva, compensant econòmicament la regió receptora (que assumeix la despesa) amb fons de la regió emissora o del mateix Estat.
Sobre aquest punt, l'Executiu defensa que el marc normatiu actual de 2006 "ha permès articular mecanismes de compensació entre autonomies i contribuir a garantir l'accés a l'atenció sanitària de referència amb independència del lloc de residència". No obstant això, el Ministeri admet que, 18 anys després de la seva creació, el model "presenta limitacions que aconsellen una revisió estructural per adaptar-lo a les necessitats actuals del SNS".
El principal motiu pel qual aquesta modernització integral del Fons de Cohesió segueix guardada en un calaix no és la manca de voluntat tècnica, sinó el bloqueig parlamentari. Des de Sanitat justifiquen a aquest mitjà que el Ministeri "ha intentat impulsar aquesta reforma mitjançant iniciatives legislatives en les dues legislatures anteriors", però lamenten que aquests projectes "no van arribar a culminar la seva tramitació parlamentària" davant la manca de consens o l'avançament dels cicles electorals.
Perquè el model de compensació interautonòmica faci el salt qualitatiu que exigeixen gestors i comunitats, la solució passa irremeiablement pel Congrés dels Diputats. "Una reforma d'aquesta naturalesa requereix modificar el marc legal i no es pot abordar mitjançant una simple actualització dels annexos del reial decret", sentencien des del Ministeri, deixant clar que, per ara, la macro-reforma del Fons de Cohesió haurà de continuar esperant el seu torn a l'agenda legislativa.
Euskadi, una autonomia descontenta amb el Fons de Cohesió
La modificació dels annexos que s'ha dut a terme neix, sobretot, d'una reclamació de l'Administració basca. Tot i així, el conseller de Salut d'Euskadi, Alberto Martínez, no va arribar del tot content al Cisns. De fet, va titllar els actuals Fons de Cohesió Sanitària (FOGA) d'"injustos, desproporcionats i poc transparents", emparant-se en el Tribunal de Comptes per denunciar-ne la manca de desenvolupament normatiu. Davant del que considera una inacció inacceptable, Martínez ha anunciat que el País Basc es negarà a pagar la factura de 51 milions d'euros corresponent a les liquidacions de 2023 i 2024 fins que no existeixi una cobertura legal i justa.
Des d'Euskadi denuncien que és il·lògic que, representant tot just el 5 per cent de la població, assumeixin 170 dels 300 milions del fons, més que totes les comunitats juntes. "Amb aquests 51 milions podem contractar 1.000 infermeres, crear sis centres de salut o contractar 650 metges", va defensar el conseller, reclamant que el Fons torni a tenir un caràcter pressupostari estatal, com passava fins al 2013.
