El burnout sanitari resisteix com el gran 'punt cec' de les reformes laborals a Europa
Alemanya i Noruega reformaran el seu llistat de malalties professionals i donaran un major pes a la salut mental
I a més: Primera pedra perquè el 'burnout' sanitari sigui malaltia professional
El reconeixement dels trastorns de salut mental derivats de la feina és un dels grans debats europeus en matèria de salut laboral. Mentre les normatives actuals continuen sent restrictives al nostre país, altres territoris com Alemanya i Noruega estan fent passos clau per flexibilitzar les seves lleis i adaptar els seus llistats de malalties professionals.
Des del Ministeri de Treball i Afers Socials (BMAS) alemany expliquen a Redacción Médica que perquè una patologia sigui considerada malaltia professional, ha d'estar causada per exposicions específiques a les quals un grup de treballadors estigui exposat en un grau significativament més gran que la resta de la població. Això sí, actualment, el llistat oficial alemany no inclou cap malaltia purament mental.
Tanmateix, existeixen excepcions legals. Els trastorns psicològics que sorgeixen com a conseqüència d'una altra malaltia professional, com per exemple una depressió derivada d'un càncer greu provocat per la feina, sí que es poden reconèixer. A més, la llei permet tramitar casos individuals sota la figura de "malaltia quasi-professional" (Wie-Berufskrankheit) si hi ha nova evidència mèdica que ho recolzi.
Un exemple recent i històric va ser la sentència de novembre de 2025 del Tribunal Social Regional de Baden-Württemberg, que va reconèixer el Trastorn d'Estrès Posttraumàtic (TEPT) d'un tècnic sanitari a causa de l'acumulació d'incidents traumàtics.
Tot i així, Alemanya no es conforma. El BMAS ha confirmat que el seu Consell Assessor d'Experts Mèdics (ÄSVB) està avaluant actualment la inclusió de dues noves patologies com a malalties professionals independents. Es tracta del mateix TEPT i de la depressió en professions amb alta càrrega psicosocial (high strain), una categoria en què encaixen perfectament els sanitaris.
Noves malalties professionals a Noruega
Per la seva banda, Noruega diferencia clarament entre l'accident de treball, entès com un esdeveniment sobtat, i la malaltia professional, que abasta les patologies llistades que es desenvolupen de manera gradual. Actualment, segons expliquen des del Ministeri de Treball noruec a aquest mitjà, un problema de salut mental derivat d'un esdeveniment sobtat, com patir violència o amenaces greus en un hospital, sí que es reconeix com a accident laboral al país escandinau. Tanmateix, el desgast mental per sobrecàrrega continuada està exclòs per llei.
Però aquest escenari canviarà aviat. El país escandinau es troba immers en la major reforma de les seves normes de riscos laborals en dècades, que entrarà en vigor l'1 de gener de 2027. La nova legislació establirà un concepte d'accident més ampli, eliminant el requisit que l'esdeveniment hagi de ser inesperat o que la tensió sigui inusual per al lloc. A partir d'aquesta data, n'hi haurà prou amb demostrar el risc inherent a la pròpia feina, un canvi dissenyat específicament per beneficiar els professionals de la salut i les cures, exposats a tensió emocional com a part rutinària de la seva tasca.
Paral·lelament a aquesta mesura, la reforma noruega portarà un nou llistat oficial que inclourà patologies com el TEPT i la depressió lligada a la participació en conflictes armats. El Govern també crearà una vàlvula de seguretat legal per poder avaluar i reconèixer malalties que encara no estiguin recollides en el text.
Com a reforç preventiu, des de gener de 2026, Noruega ja ha endurit la seva Llei d'Entorn Laboral, obligant les empreses a gestionar factors de risc psicosocial com les exigències emocionals a l'hora de treballar amb persones, quelcom especialment crític en l'àmbit clínic.
Malgrat aquests importants avenços normatius, ambdós països coincideixen en un punt cec: el síndrome de desgast professional o burnout. Ni Alemanya ni Noruega el classifiquen com a malaltia professional en el sector sanitari ni en cap altre. Ambdós ministeris s'emparen en les classificacions internacionals, com la CIE-11 de l'OMS, argumentant que el burnout no és una malaltia mèdica independent, sinó un síndrome associat a l'estrès crònic. No obstant això, el Ministeri alemany reconeix obertament que aquest desgast professional crònic actua com un clar factor de risc per al desenvolupament d'altres malalties que sí que són reconegudes pel sistema, com la depressió, els trastorns d'ansietat o la hipertensió.
