Els EUA 'premien' la "investigació biomèdica de la dona" a Espanya: "És un reconeixement a la feina col·lectiva"
Carlos Simón, catedràtic d'Obstetrícia i Ginecologia de la Universitat de València, ha estat escollit membre de l'Acadèmia Nacional de Medicina estatunidenca
I a més: El fàrmac que aconsegueix reduir un 32% el risc de mort en dones amb càncer d'endometri avançat
Carlos Simón, catedràtic d'Obstetrícia i Ginecologia de la Universitat de València, coordinador de l'Àrea de Medicina Reproductiva de l'Institut d'Investigació Sanitària Incliva i president de la Fundació Carlos Simón per a la Recerca en Salut de la Dona, ha estat recentment escollit membre de l'Acadèmia Nacional de Medicina dels Estats Units, "una de les institucions científiques més prestigioses del món", reconeix a Redacción Médica. "És un honor extraordinari. Suposa el reconeixement a tota una trajectòria dedicada a comprendre millor la biologia reproductiva humana i a intentar transformar aquest coneixement en solucions".
Cada any, l'Acadèmia selecciona un màxim de 90 membres dels Estats Units i deu internacionals. Entre aquests darrers hi ha l'espanyol Carlos Simón: "Que Espanya estigui representada constitueix una mostra de qualitat i la rellevància internacional de la recerca biomèdica en salut de la dona que es fa al nostre país", assegura. "És un reconeixement a la feina col·lectiva; la ciència mai no és resultat d'una sola persona".
Comunicació entre l'embrió i l'endometri
La recerca del professional se centra principalment en comprendre la comunicació entre l'embrió i l'endometri, el teixit que recobreix l'interior de l'úter i on es produeix la implantació embrionària. Un dels treballs actuals, detalla, busca conèixer "com s'organitza aquesta combinació a nivell cel·lular".
L'endometri té diferents "poblacions de cèl·lules epitelials, estromals i immunitàries". Aquestes duen a terme una sèrie de funcions específiques, "l'activitat de les quals s'ha de coordinar durant les primeres etapes de l'embaràs". En aquest punt entra en joc "la decidualització", és a dir, "la transformació funcional de les cèl·lules estromals endometrials", que té "un paper fonamental en aquest procés".
Per aquesta raó, "comprendre com es regula i què passa quan s'altera pot ajudar a explicar determinats problemes reproductius". En qualsevol cas, adverteix, encara queden preguntes importants per respondre: "Necessitem conèixer amb més precisió quines alteracions endometrials tenen una repercussió real sobre la implantació i quines formen part de la variabilitat biològica normal".
Tanmateix, indica que "l'objectiu no ha de ser intervenir sobre tots els processos" que encara no s'entenen, sinó "distingir aquells mecanismes l'alteració dels quals constitueix una veritable causa d'infertilitat". Aquesta diferència, apunta, "és fonamental per avançar cap a una medicina reproductiva més precisa i evitar tractaments que no aporten un benefici demostrat".
Alteracions de l'endometri i la preeclàmpsia
En l'embaràs "l'endometri es transforma en un teixit denominat decídua". Segons adverteix Simón, una decidualització inadequada (el procés en què es transformen les cèl·lules estromals endometrials) "pot alterar la implantació i la formació de la placenta". Això pot portar a complicacions com "la preeclàmpsia, el part prematur o determinades alteracions del creixement fetal".
Aquest aspecte, detalla Simón, és important perquè "algunes complicacions durant el segon o tercer trimestre poden tenir el seu origen abans que comenci l'embaràs o durant les seves etapes més primerenques". Per tant, "un dels grans objectius és definir i mesurar la salut decidual".
Si s'aconsegueix identificar amb antelació quan l'endometri no es troba en condicions òptimes, es podran "desenvolupar estratègies de prevenció, seleccionar millor les pacients que requereixen seguiment específic i avançar cap a mètodes de diagnòstic precoç".
Actualment, segons detalla el catedràtic, una de les aproximacions "més prometedores està en l'estudi de biomarcadors moleculars, inclòs l'ARN lliure circulant, per anticipar el risc de preeclàmpsia greu i prematura".
Microbioma endometrial i regeneració
Una altra de les línies de recerca és la referent al microbioma endometrial i la capacitat regenerativa. Segons el catedràtic, l'endometri pot "renovar-se de forma cíclica durant la vida reproductiva de la dona". Per això, comprendre "els mecanismes que regulen aquesta capacitat regenerativa és una de les qüestions més interessants de la biologia reproductiva".
Fins al moment es té constància que "hi intervenen diferents poblacions cel·lulars, senyals moleculars i processos de regulació immunitària". Tanmateix, encara cal "conèixer millor com es coordinen i què passa quan deixen de funcionar adequadament".
Per la seva banda, el microbioma del tracte reproductiu femení "ha despertat un enorme interès durant els darrers anys perquè aporta un nou punt de vista a les malalties ginecològiques clàssiques com l'endometriosi". En conseqüència, la mera possibilitat que "determinades comunitats microbianes estiguin relacionades amb la salut de la dona obre noves preguntes sobre la interacció entre els microorganismes i l'organisme matern".
![Susana Luengo-Arias, Luis Álvarez-Vallina y Anaïs Jiménez-Reinoso, investigadores del Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO), el Hospital del Mar Research Institute (HMRIB) y el Instituto de Investigación del Hospital 12 de Octubre (i+12).](["https:\/\/s1.redaccionmedica.com\/k\/imgp\/cms\/sanitaria2000\/159249.png?p=w:320\/h:240&h=xi3luoYm"])
El futur de les teràpies cel·lulars
Un altre aspecte important són les investigacions clíniques amb teràpies cel·lulars per a dones amb alteracions endometrials, com el síndrome d'Asherman. "És un dels exemples més clars de com una lesió de l'endometri pot comprometre la seva capacitat funcional i tenir conseqüències importants per a la fertilitat", adverteix Simón.
Les dones que ho pateixen sofreixen "adherències uterines". Quan es tracta d'una "lesió important, el teixit pot perdre part de la seva capacitat de regeneració". En aquests casos, la recerca en teràpies cel·lulars "busca explorar noves estratègies per afavorir la reparació d'aquest teixit danyat".
Aquest enfocament és diferent del tractament convencional perquè "no pretén només recuperar l'anatomia de la cavitat uterina, sinó investigar com millorar la funcionalitat de l'endometri". En aquest punt, assegura, compten amb una teràpia cel·lular autòloga, anomenada 'Paula' en fase 3 que ja està "preparada per ser utilitzada clínicament".
