Debate Enfermeras y salud en las urnas.
Política

Infermeria A1, ràtios i prescripció: promeses unànimes dels partits abans del 29N

PSC, PP, Front Ampli, ERC i Junts coincideixen a recollir les reivindicacions infermeres, però difereixen en la forma i el xoc competencial

Llegir en Català
Publicada
Actualitzada

Reclassificació professional per ascendir Infermeria a A1, prescripció infermera i ràtios d'infermeres. Els cinc partits presents aquest dilluns al debat "Infermeres i salut a les urnes", organitzat pel Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) i l'Associació Catalana de Direccions Infermeres (ACDI), s'han compromès durant la campanya electoral amb tres de les principals i històriques reivindicacions d'Infermeria. PSC (federació del PSOE a Catalunya), PP, Front Ampli, ERC i Junts han recollit aquestes tres propostes, algunes de les quals estaven a punt de veure la llum i han decaigut amb la convocatòria d'eleccions generals per al 29 de novembre.

El debat ha començat amb una sorpresa, que ha estat l'absència per motius de salut de la representant de Vox, Rosario Mesas. Les cinc formacions presents han mostrat sintonia respecte a les grans demandes sociolaborals d'Infermeria, algunes d'elles desenvolupades i treballades durant la darrera legislatura. Sobre l'Estatut Marc, totes elles han assenyalat la necessitat de reclassificar Infermeria de la categoria A2 a l'A1, reconeixent el grau universitari actual, una mesura contemplada en l'actualització de l'Estatut Marc.

Miquel Farrés, representant de Front Ampli, ha reivindicat la gestió del Ministeri de Sanitat, liderat pel seu espai polític. "Ja sabeu el que ens ha costat tirar endavant l'Estatut Marc. Se'ns ha acusat de ser el Ministeri de les infermeres", ha recordat. Farrés ha tret pit que ha estat la ministra Mónica García qui ha recollit demandes del col·lectiu d'Infermeria que ningú havia atès en vint anys i s'han quedat "a les portes" de materialitzar-se per l'aritmètica "de dretes" del Congrés tot i haver-hi un "Govern progressista" i l'avançament electoral. El portaveu de Front Ampli s'ha compromès a mantenir la tendència del Ministeri de Sanitat en cas de continuar governant. "Ens ha portat conflictes, però ho seguirem lluitant", ha emfasitzat, com l'A1 per a Infermeria.

Per la seva banda, Ione Montalvo, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), ha basat el seu plantejament en la necessitat d'aprovar lleis estatals com a pas previ i indispensable per a les millores de la professió infermera. La cap de llista socialista per Tarragona i gerent de l'hospital de referència ha defensat que la reclassificació professional de l'Executiu de Pedro Sánchez proposava "una graduació per nivells" per resoldre l'"anomalia actual" i reconèixer Infermeria com un grau i no una diplomatura. Montalvo s'ha decantat per supeditar l'augment salarial a l'aprovació del marc estatal. "La negociació retributiva és un segon pas fins que no s'aprovi l'Estatut Marc, que serà una de les grans fites si estem al Govern", ha afirmat.

Xoc competencial

Tant Laura Pelay, d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), com Pilar Calvo, de Junts per Catalunya, han incidit que la Generalitat té competències per avançar en el reconeixement d'Infermeria. Els partits independentistes s'han mostrat a favor de l'A1 per a Infermeria, però amb els recursos suficients. "Cal un Estatut Marc que faciliti el pas d'A2 a A1, però amb finançament per millorar les retribucions. Si no, és un brindis al sol", ha advertit Pelay. La que va ser secretària general del Departament de Salut entre 2018 i 2020 ha assenyalat que aquesta reivindicació és de "justícia" i ajudaria a superar que Infermeria ocupi càrrecs de comandament i decisió, una posició compartida per Montalvo i que la professió faci un "pas endavant en gestió i entri a tots els estaments de decisió del sistema sanitari".

Tanmateix, ERC ha diferit del PSC en la manera de plantejar l'Estatut Marc, que segons Pelay presentava una "certa invasió de competències a les comunitats autònomes", donant també marge a l'autonomia de la negociació col·lectiva per discutir temes salarials. Calvo ha acusat el PSC d'immobilisme i de no contemplar en el seu programa electoral la categoria A1 per a Infermeria. En aquesta línia, la diputada al Congrés dels Diputats ha instat l'Estat a "revisar el marc de classificació", però també a la Generalitat, en mans del PSC, "a actuar". "No s'ha d'esperar de manera passiva a una reforma de l'Estat".

Per la seva banda, Belén Marrón, del Partit Popular, ha reclamat un "reconeixement per a Infermeria del pas d'A2 a A1, associat a un increment salarial", però exigint "consens, legitimitat i pressupost". Marrón ha criticat la manera del Ministeri de Sanitat de tirar endavant un Estatut Marc marcat per la conflictivitat política i pressions d'alguns estaments sanitaris. Calvo ha presagiat que de la manera com s'ha "enverinat la negociació, qui governi haurà de començar de zero".

Prescripció infermera

A més de l'A1 i l'Estatut Marc, en el debat també s'ha abordat la Llei d'Ordenació de les Professions Sanitàries o la Llei del Medicament, que incorporava la prescripció infermera. Per a Calvo, aquesta darrera normativa era la que estava "millor encaminada" de totes les que eren a la Comissió de Sanitat. La diputada de Junts ha apuntat que "les infermeres necessiten seguretat jurídica", per la qual cosa urgeix l'aprovació d'aquesta Llei, tal com han manifestat tots els partits. Només el PP s'ha desmarcat del nou redactat, ja que ha criticat que la Llei va rebre "més de 6.000 al·legacions", per la qual cosa va néixer "viciada".

Montalvo ha defensat la mesura que s'estava tramitant perquè permetia a les infermeres avançar, mentre que Pelay ha defensat equips estables en Atenció Primària i relacions de "confiança absoluta entre pacient, infermera i metge", acompanyada de la regulació corresponent en la Llei del Medicament, per desenvolupar completament les competències d'Infermeria i que no sigui necessària una nova validació mèdica.

Futur sobre la Llei de ràtios

Finalment, el debat, moderat per la periodista i politòloga Estefanía Molina, ha acabat sobre la Llei de ràtios, l'única normativa que no ha decaigut i originada en una Iniciativa Legislativa Popular. Montalvo n'ha defensat la tramitació, però amb "cirurgia fina". Al seu criteri, s'ha de "regular en base a intensitat de cures i complexitat d'unitats. No tant unes ràtios marcades a foc, sinó flexibles a aquests criteris". Per la seva banda, Farrés, que ha assenyalat Junts per paralitzar avenços en aquesta matèria, ha avançat que seria la prioritat de Front Ampli, per assolir "dotacions segures, que evitin la sobrecàrrega i garanteixin la qualitat assistencial".

Calvo ha tornat a recordar que Catalunya té competències en la planificació de l'assistència sanitària, alhora que ha recordat que la normativa ha de tenir en compte criteris i realitats diferents. En això ha coincidit amb Marrón, que ha rebutjat quotes fixes, afirmant que "parlar d'un nombre és la paràlisi de la paràlisi". Així mateix, ha recordat al PSC i els seus socis a la Generalitat que "tenen competències en coses que impacten directament a Infermeria".

Debat de model i finançament

Més enllà d'Infermeria, PSC i Front Ampli, d'una banda, i ERC, Junts i PP, de l'altra tot i amb diferències, han xocat per la Llei de Gestió Directa promoguda pel Ministeri. Mentre que els primers l'han defensada com una eina per blindar el sistema públic i allunyar-se d'empreses privades amb ànim de lucre, sostenint que no ataca el model català; els segons han rebutjat aquesta ingerència estatal i han posat en valor el model català de concertació, que representa el 65 per cent de la sanitat pública a Catalunya.

També Junts i ERC s'han aliat per denunciar el dèficit fiscal que pateix la regió, estimat en un mínim de 3.000 milions d'euros anuals per a la sanitat. El PSC ha defensat una reforma del sistema de finançament, matisant que es necessiten recursos però no ho són tot; Front Ampli ha advocat per apujar impostos a grans fortunes fins a arribar al 8 per cent del PIB en sanitat; i el PP ha criticat la manca de Pressupostos Generals de l'Estat.