Intel·ligència artificial en Pneumologia: el copilot que promet tornar temps al metge
Tres reputats pneumòlegs de diferents punts del país debaten sobre les noves tecnologies i l'impacte en la seva especialitat
I a més: La intel·ligència que deixem d'exercir
La intel·ligència artificial (IA) no ha arribat a les consultes de Pneumologia per substituir els facultatius, sinó per convertir-se en un assistent imprescindible que promet transformar de soca-rel la pràctica clínica. En un escenari on la tecnologia avança a un ritme vertiginós, els experts coincideixen que la IA revolucionarà l'especialitat en eliminar càrregues burocràtiques, optimitzar la monitorització de patologies molt prevalents com l'apnea del son i aplanar el camí cap a una medicina veritablement preventiva. Tanmateix, la seva implantació real i efectiva encara afronta grans desafiaments: des de la necessitat de regular l'ús de les dades mèdiques fins al risc que la digitalització faci perdre l'ull clínic als professionals.
Tres pneumòlegs de reconeguda experiència han participat en el debat 'La pròxima decisió clínica: intel·ligència artificial i futur de la Pneumologia' precisament per poder aprofundir en aquesta nova forma de treball. La trobada organitzada per Redacción Médica amb la col·laboració de Linde Médica ha permès donar veu a Olga Mediano, cap del Servei de Pneumologia de l'Hospital Universitari de Guadalajara; Manel Luján, director del Servei de Pneumologia de l'Hospital Universitari Parc Taulí de Sabadell; i Carlos Egea, cap del Servei de Pneumologia i la Unitat Funcional de Son de l'Hospital Universitari d'Àlaba.
Alicia Batlle, responsable de Comunicació de Linde Médica, s'ha encarregat de moderar un debat que ha situat en el punt de partida les tesis que alguns experts com el físic quàntic, José Ignacio Latorre, que ja parlen que la intel·ligència artificial té més opcions de substituir el metge que la infermera. Un plantejament sobre el qual ja havien teoritzat anys enrere figures com Christine Lagarde, presidenta del Banc Central Europeu, o el filòsof Yuval Noah Harari. "Sembla que en uns anys ha arribat d'una manera que no ens esperàvem", planteja Batlle.
La falsa amenaça de la substitució i el paper del copilot
Davant els pronòstics que suggereixen que els sistemes tecnològics acabaran substituint metges i infermeres, els especialistes mostren una visió pragmàtica. "Jo crec que qui no desapareixerà és qui sàpiga més que la intel·ligència artificial", sentencia Olga Mediano, cap del Servei de Pneumologia de l'Hospital Universitari de Guadalajara, qui subratlla que el professional del futur haurà de conèixer com funciona la tecnologia per situar-se "per damunt" d'ella.
En la mateixa línia s'expressa Manel Luján, director del Servei de Pneumologia de l'Hospital Universitari Parc Taulí de Sabadell: "El metge no desapareixerà, sinó que, probablement, qui no estigui versat en temes d'IA tindrà molts més problemes a l'hora de trobar feina". Per a Carlos Egea, cap del Servei de Pneumologia i la Unitat Funcional de Son de l'Hospital Universitari d'Àlaba, l'irrupció d'aquesta tecnologia és equiparable a una fita històrica: "Crec que estem en el mateix moment que va viure la humanitat quan va descobrir l'electricitat. I acabem de descobrir que ens impregnarà tots els àmbits de la nostra vida, sanitària i no sanitària, i no sabem fins a quin punt arribarà".
Aspecte de la sala durant el debat sobre "La pròxima decisió clínica" en col·laboració amb Linde.
El pacient empoderat i el risc de la desinformació
Una de les principals transformacions s'està produint a les mateixes consultes, on els pacients arriben cada cop més informats després d'haver dialogat amb intel·ligències artificials que els ofereixen diagnòstics revestits d'absoluta seguretat. Mediano considera aquest empoderament ciutadà com un estímul positiu: "Que el pacient vingui informat sempre és bo”. Tanmateix, adverteix de la importància que el metge també adquireixi una nova metodologia. “El repte és que tu has de saber més per poder explicar-li quina part d'això que li ha dit ChatGPT és certa i quines circumstàncies individuals seves no ha valorat".
No obstant això, Luján alerta sobre el dèficit de contextualització d'aquests sistemes, que sovint espanten el pacient amb efectes secundaris irrellevants. "El perill de la IA és utilitzar-la com a veritat absoluta, en la qual tu controles l'entrada, però no la sortida", adverteix el pneumòleg català, incidint que el metge ha de verificar aquesta sortida per no "amplificar l'error".
Ola Mediano, cap de Servei de Pneumologia de l'Hospital de Guadalajara.
Manuel Lujá, director del Servei de Pneumologia de l'Hospital Parc Taulí
Les dades clíniques, el petroli del segle XXI
Perquè la IA assoleixi el seu potencial, necessita nodrir-se massivament d'informació. "Les dades actualment seran com el petroli, i això té una forta implicació política i econòmica. Anem amb molt de compte”, assegura Mediano, defensant que el sistema públic hauria de ser el custodi d'aquestes dades perquè estiguin “ben protegides”.
En aquest aspecte, Luján es mostra especialment cautelós sobre la immediatesa de la revolució tecnològica a causa dels frens legals. "Un pacient, quan entra a un hospital, és un generador d'informació. Pregunteu-vos per un moment quin tant per cent d'aquesta informació estem aprofitant", lamenta Luján. Al seu parer, abans de somiar amb eines futuristes, cal crear un marc legal “homogeni” que permeti accedir a dades anonimitzades als hospitals.
Debat La Pròxima decisió clínica impulsat per Linde
Aplicacions reals: dels mobles biomèdics a l'explicabilitat
En el terreny pràctic, la intel·ligència artificial promet mitigar l'enorme infradiagnòstic poblacional en patologies com l'apnea del son, aconseguint el que els assaigs tradicionals no han pogut. Egea projecta a més un horitzó on la tecnologia transformarà l'entorn quotidià: "Transformaran els mobles en productes mèdics. El llit, per exemple, podrà convertir-se en un robot biomèdic que t'ajudi a dormir millor i interactuï amb tu informant-te de com estàs".
Tanmateix, per acceptar aquests models predictius en l'entorn crític, Luján introdueix una condició innegociable: que qualsevol decisió clínica pugui ser explicable. Com a exemple, teoritza sobre les possibilitats de la IA de determinar que un pacient d'UCI té altes probabilitats de morir, però sense arribar a explicar per què. “Així no serveix. És un punt realment important”, conclou.
Carlos Egea, cap de Secció de Pneumologia de l'Organització Sanitària Integrada Araba.
Alicia Batlle, responsable de Comunicació de Linde Médica.
La formació del resident i el valor de la medicina analògica
La instrucció de les noves generacions de metges és un altre gran eix de debat. Batlle ha introduït aquesta part de la conversa plantejant que probablement aquesta sigui l'última generació que hagi estudiat de manera analògica, realitzant un "esforç cognitiu profund" per entendre totes les matèries. "Creieu que els residents d'avui aprendran d'una manera prou bona com per poder dominar la IA, però amb coneixement?", ha llançat a la taula.
Davant el risc que els residents assumeixin les respostes generades per la IA sense exercitar el seu esperit crític, Mediano ha invertit el model docent a les seves classes universitàries: "Els poso un cas clínic i els demano que deixin que la IA el resolgui; l'exercici que vull que facin és que ells critiquin el que la IA ha dit. Això els porta a haver d'estudiar per fer aquesta crítica”.
De la mateixa manera, Luján reivindica que la sofisticació digital no ha d'eclipsar l'essència de l'ofici. "Una de les coses que jo ensenyo als estudiants i residents, encara que pugui semblar antic, és l'exploració física del tòrax i de l'abdomen, posant-li les mans a sobre al pacient i veient com respira. Això no t'ho dona la IA, t'ho dona la pràctica”, apunta.
La recuperació del temps per tornar a pensar
La promesa més humana i revolucionària de la intel·ligència artificial en la medicina no rau en formular diagnòstics inabastables, sinó en eliminar l'asfixiant burocràcia. "En medicina tornarem a ser el metge humà gràcies al fet que no haurem d'escriure una història, demanar informes o sol·licitar proves; perquè simplement amb la nostra veu es podrà activar”, celebra Egea.
Tanmateix, els tres especialistes tanquen la seva intervenció amb un missatge unànime dirigit a la gestió sanitària per protegir el recurs més valuós que recuperaran: el temps. "Si tenim deu minuts per al pacient i la IA ens estalvia cinc, aquests cinc minuts que em sobren no han de ser per veure un altre pacient", reclama Luján. Un advertiment que Mediano remata definint el veritable propòsit de la professió: “Està infravalorat, però el metge està per pensar".
Aspecte del plató de Redacción Médica.
